Viatge a Ítaca

Tag Archives: Submarinisme


by Deixa un comentari

Dia 438: Adéu Koh Tao, fins la propera

20 d’agost

Estarem eternament agraïts al Brujo i a tota la gent, que sota el paraigües d’Ihasia, ens han tractat tant i tant bé. Avui i per segona vegada deixem la illa amb la idea de no tornar, al menys durant un temps. I si en la primera, la Gina ja ens ho deia: “Ens veurem aviat, tothom torna a Koh Tao”. Aquest cop ja no ens queda temps efectiu de maniobra. En un mes no arriba, ja estarem trepitjant terra catalana, i en poc més, a treballar, així que avui pujarem a les alçades per veure la illa en la seva millor perspectiva, i que el nostre record sigui el més elevat possible… ☺ Continua llegint!


by 6 comentaris

Dia 437: Som uns “advançats” a l’aniversari de la Gina

19 d’agost

Segon dia de curs, i llicència a la butxaca. Més que pel paperet en si, estem contents perquè ens ho hem passat teta aprenent tot el que el gran Endika, amb la seva immensa saviesa ens ha sabut transmetre, i nosaltres com esponges, mai millor dit, les hem adherit a les nostres habilitats bussejadores. De nit, les llums s’encenen i dona pas a la festa. No és per nosaltres i per la nostre recent llicenciatura, si no perquè la nostre adorada Gina fa anys, i al Bizarro s’ha muntat un bon sarau. Continua llegint!


by 6 comentaris

Dia 436: Comencem l’Advanced a Ihasia

18 d’agost

Finalment comencem el que hem vingut a fer aquí. Si, el curs Advanced Open Water, per poder saber una mica més de bussejar, i perquè allà on anem a fer dive no ens puguin posar limitacions en quan a certificacions. Continua llegint!


by 7 comentaris

Dies 434 i 435: Posant-me els guants i el banyador

16 i 17 d’agost

Guants i banyador. Toca suada matinera i cap a la badia dels esquius taurons en bona companyia per la tarda. Un gronxador a peu de sorra, i esperar que el mar segueixi marcant el ritme a seguir. Demà passat serà diferent, ja començarem a bussejar, a seguir aprenent sobre aquest fascinant món, però de moment dos dies donen per molt, i més si et trobes en un raconet de cel com Koh Tao. Continua llegint!


by 8 comentaris

Dia 414: Busseig a Batu Bolong i Manta Point

27 de juliol

Sona el despertador a un quart de set. Em fa mal l’esquena, i se m’enganxen les pestanyes. No podria fer una mica més de llit? No!!!! Un seguit d’imatges de tortugues, taurons i peixos de colors em passen pel davant. Avui és el gran dia, i cal llevar-se aviat, esmorzar i començar a gaudir-los que aquests moments s’han d’aprofitar. Continua llegint!


by 5 comentaris

Dia 251 i 252: Descans per Lovina i primera immersió a Indonèsia

15 i 16 de febrer

Després de decidir quedar-nos més dies aquí, ja hem distribuït una mica que farem i a que dedicarem el nostre temps. Com portem bastants dies matinant molt, volíem que el primer dia aquí a Lovina no tinguéssim cap activitat que ens ho fes fer, i, com sembla que en aquest país la paraula activitat és sinònima de llevar-se aviat… Doncs senzillament, no hem fet res de res!! Continua llegint!


by 6 comentaris

Dia 237: última immersió a Koh Tao

31 de gener

Els nostres dies a Koh Tao estan arribant a la seva fi, tot i que ens hi quedaríem molts dies més i potser ens trauríem l’Advanced, o faríem alguna immersió nocturna. Però, el nostre viatge ha de continuar i toca anar cap a Kuala Lumpur per prosseguir la nostra aventura. Continua llegint!


by 6 comentaris

Dia 235 i 236: A gaudir del busseig!!!

29 i 30 de gener

Dos dies més en aquesta illeta, antic presidi polític de principis de segle amb forma de tortuga, i tot va d’allò mes bé, a no ser per unes agulletes que em tenen segrestat, sense haver demanat cap rescat per alliberar-me. El cos em fa mal, però tinc el coll i la seva musculatura, que no acostumo a treballar, a punt de demanar la baixa definitiva. Continua llegint!


by 6 comentaris

Dia 233 i 234: Una mica de Muay thai a Koh tao

27 i 28 de gener

Portàvem uns dies de curs, d’aquells que saps el que has de fer, quan i com. Avui ja no, tot el dia per nosaltres, per llevar-nos una mica més tard del que veníem fent i mandrejar d’aquí cap allà sense rumb fix. No baixem massa tard, i tot just quan posem els peus sobre la sorra del restaurant, sentim que estem sols, que la colla amb la que havíem fet molt pinya aquest dies, ja no hi són. Una sensació estranya, en la qual es barreja la desprotecció i la nostàlgia de que avui no hi hauran bromes i xerrades amb aquells qui portes dies fent-les. Continua llegint!