Viatge a Ítaca

Dia 438: Adéu Koh Tao, fins la propera

Deixa un comentari

20 d’agost

Estarem eternament agraïts al Brujo i a tota la gent, que sota el paraigües d’Ihasia, ens han tractat tant i tant bé. Avui i per segona vegada deixem la illa amb la idea de no tornar, al menys durant un temps. I si en la primera, la Gina ja ens ho deia: “Ens veurem aviat, tothom torna a Koh Tao”. Aquest cop ja no ens queda temps efectiu de maniobra. En un mes no arriba, ja estarem trepitjant terra catalana, i en poc més, a treballar, així que avui pujarem a les alçades per veure la illa en la seva millor perspectiva, i que el nostre record sigui el més elevat possible… ☺

Avui agafarem el ferri nocturn, fins a les nou de la nit no surt el vaixell, així que tenim tot el dia per deambular per aquí. Deixem l’habitació esprement al màxim fins l’hora del checkout, i deixant la motxilla al costat del bar, anem a fer un esmorzar. El dia no acompanya, cel gris que no contribueix al pla que havíem pensat de fer fotografies espectaculars a peu de platja. Tot sembla tranquil, contràriament als dies passats, però imaginem que tothom és a l’aigua. Mentre esmorzem conversem amb l’Andrea. Li demanem un lloc proper on puguem arribar a peu, i que ens ompli l’esperit i les hores del matí. De l’esperit no en sap res, però hi ha un mirador al que es pot arribar caminant, i que ens pot servir.

KohTao

Que el sol s’amagui darrere els núvols és un punt a favor per iniciar l’ascensió pel camí que puja des de la Freedom beach cap al mirador. Es tracta d’una senda de pujada, entre pedres i vegetació que és millor fer amb sabata tancada. En total, des de que acabem d’esmorzar, fins que som a dalt, no passen ni quaranta cinc minuts, però arribem xops. No imaginem que hagués passat en un dia assolellat.

KohTao2

KohTao3

Les vistes són espectaculars, gràcies Andrea. A més tenim la sort que no hi ha ningú, i com l’espai no és massa gran la sensació és que ets el rei de l’illa, un nàufrag, o un explorador que des de les alçades busca el camí a seguir entre la jungla.

KohTao4

KohTao5

KohTao6

Des d’aquí dalt tens una bona perspectiva, des d’on pots endevinar perquè aquesta és la illa tortuga. Som asseguts al caparró, i les dues potes davanteres s’estenen a banda i banda.

DCIM100GOPRO

KohTao18

KohTao10

KohTao11

Dues badies precioses es veuen des d’aquí. Chalok i Shark Bay, a esquerra i dreta respectivament. A la primera és on es troba Ihasia, i a la segona hem anat diverses vegades a nedar. Ens hi quedem una bona estona. Bufa un ventijol que ajuda a passar la calor, i a que si estigui d’allò més be. Només faltaria una cerveseta gelada, o un parell de copes de vi per completar el moment.

KohTao7

KohTao8

KohTao9

DCIM100GOPRO

Tres espanyols pugen, els sentim. Quan arribem decidim baixar i deixar-los que gaudeixin del seu moment. Nosaltres ja hem tingut el nostre, però abans els demanem unes fotografies i conversem una estoneta sobre viatges i lo bonica que és la illa.

KohTao19

KohTao12

La baixada és més ràpida que la pujada, però més perillosa si el nivell de patositat és alt. Per sort, l’Eva ja està entrenada, i caure a terra avui no està entre els seus plans. Seguim acalorats, així que a la mateixa Freedom Beach trobem un bar a peu de sorra que ens servirà per hidratar-nos i estira-nos a un matalàs una estona. No s’està malament aquí, no senyor.

KohTao13

KohTao14

KohTao20

La platja ens crida. Últim bany a Koh Tao just davant d’on érem, però l’aigua està més bruta de lo habitual. La complaença s’allarga una bona estona, no tenim gaire pressa. Només la gana de tant en tant diu alguna cosa, però l’esmorzar encara la té bastant controlada. Quan ja en tenim prou, ens assequem sobre les roques, i fem camí cap a fer un bon dinaret. Teníem pensat un lloc on fer un Pad Thai, però està tancat fins a les cinc de la tarda, així que la solució del “Salad bar” és una bona opció, on fer una amanida i una hamburguesa, mentre aprofitem el seu més que decent wifi.

KohTao21

Ja es va apropant l’hora de dir adéu. Tornem cap a Ihasia, ens rentem una mica al lavabo que hi ha al costat del bar, i ens canviem de roba. La sal no ens la podem treure, però no queda quasi bé sorra enganxada. Esperem, i poc a poc van apareixen totes les cares conegudes. Ells demà seguiran per aquí, nosaltres no, així que ens anem acomiadant de tothom. Saul, Marc, Andrea, Brujo, Carlos… Toni a tu et veiem després…

Dani, Vanesa, adéu!!!! Rossinyols al poder, ens veiem ens uns dies que crec que haurem de quedar per terres catalanes, i ens expliqueu que tal us ha anat amb això del curs de busseig, però intuïm que segur que anirà molt i molt bé, perquè la bona gent sempre s’entén…

KohTao15

És un plaer venir aquí, una vegada més ho reafirmem. Gracias Brujo por todo!!! y en especial, por ese apoyo incondicional a los blogueros que tan poco abunda en estos mundos, y que se agradece sobremanera. Gracias Endika, nos has encantado, así de simple. Tu paciencia a pesar de estar desbordado, y de tu dolor de oído, ha sido encomiable. Un ejemplo de como hay que hacer esa cosa extraña del trabajar. Trataremos de aplicar un poco de Endikismo a nuestro Trabajo futuro… ☺

I ja estem, another time en ruta. Davant de l’agència on hem comprat el bitllet de ferri està el taxi que ens portarà al port. Entra dins del preu. El vaixell és el mateix que vam agafar l’altre vegada, així que anem cap a la sala on hi ha totes les lliteres, i un amable senyor ens acompanya als números assignats. Deixem la motxilla, i anem a sopar alguna cosa. Un pad thai per acomiadar Tailàndia. No és el millor, però si que serà l’últim. Esperem una estona a la entrada del vaixell. Els amics de la Gina també marxen avui, així que tindrem una última oportunitat per acomiadar-nos.

KohTao22

Mitja hora abans de l’hora de sortida, i allà arriben. Nosaltres ens apropem i amb un parell d’abraçades, i un fins aviat ens acomiadem del Toni i de la Gina. La propera creiem que serà a Barcelona, esperem que ens puguem veure aviat, ja que ells passaran per casa abans de començar els plans futurs que tenen. Persones que marquen, llocs que pertanyen a aquestes persones. Si el nostre Vietnam era del My i de la seva família, Kho Tao pertany a la Gina i al Toni. A d’altres també, a un parell més sobretot, però aquests dos sempre estaran aquí, el dia que tornem, amb nosaltres, encara que els de carn i ossos estiguin lluny, molt lluny, a mils i mils de quilometres.

Informació pràtica:

– El bitllet combinat de vaixell nocturn i van al aeroport de Surat Thani ens ha costat 850baths per persona, i a més ens han inclòs el taxi al port de Koh Tao.

– Per pujar al John’s View Point ho heu de fer des de Freedom Beach.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s