4 de setembre

Despertador benvolent que sona amb la calma del lloc on ens trobem. L’esmorzar està inclòs en el preu de l’habitació, així que una higiene bàsica i el canvi de roba es el que necessitem per seure a taula. Cafè i te per qui en vulgui, i torrades, humus i truites que ens donaran energia. Avui es veu moviment per aquí. Grups de nois dels quals no endevinem la procedència que es fan notar als voltants de la piscina. 

Jo no em trobo massa fi encara, així que el busseig el deixarem per un altre ocasió, però la platja i les aigües cristal·lines plenes de vida no les deixarem escapar. Caminant ens apropem a la platja. No hi ha pràcticament ningú, tot i que un vent que bufa amb ganes tampoc converteix el moment en idíl·lic. El mar ens crida, i nosaltres responem tot preparats amb les ulleres i tub que hem llogat a la guesthouse.

Coral per aquí i allà, aigua temperada, i molta vida marina ens fan passar una bona estona, tot i que hem d’anar amb compte perquè hi ha moltíssims eriçons i no volem fer-los mal, i quedar-nos amb un souvenir en forma de punxa dins del peu.

Molts punts de busseig, i una visibilitat impressionant fan d’aquest meravellós paratge un destí predilecte pels fanàtics de les immersions.

Sortim, que ja en tenim prou de aigua salada, i ens assequem amb la barreja de sol i vent. Seguim estant pràcticament sols. No hem trobat gens ni mica de turisme per tot el país, en aquesta temporada. Dutxa, canvi de roba i cap al cotxe, que s’ha convertit en un forn disposat a socarrimar-nos fins que comencem a circular, i l’aire condicionat s’anima a refredar l’ambient.

Una enorme bandera jordana assenyala el punt on es troba el castell d’Aqaba. Aquesta ciutat va ser anomenada “Ayla” en temps pre-bíblics, i els creuats van passar per aquí construint la fortificació on ara ens trobem. Saladí la va recuperar més tard, i el mamelucs egipcis van ser el que van canviar el nom a l’actual d’Aqaba. Otomans, i finalment Lawrence d’Aràbia i les seves tropes britàniques, van ser qui van assegurar la ciutat per a Jordània.

Al castell no hi entrem, però si al petit museu arqueològic que hi te ubicat, i on destaquem a més de la col·lecció i recull de peces que s’han trobat per aquestes contrades, que s’està molt i molt fresquet. Que amb aquesta calor que t’atrapa i t’absorbeix, és potser el millor record que ens quedarà del museu…

Al costat, hi tenim el port. L’únic de Jordània. Té un trànsit de mercaderies important. Ja diu l’antic testament que el rei Salomon va construir una base naval a la ciutat anomenada Ezion Geber, a tres quilometres de l’actual Aqaba.

La calor continua fent de les seves, i a més s’apropa l’hora de dinar, així que busquem un local on dinar i trobem un parell de llocs on poder anar a fer un mos, d’aquells amb bona pinta. Un d’ells amb una gran terrassa, taules de plàstic i concurrència local. Ens asseiem, i després de llegir la carta, demanem uns shawarmas, i alguna altre plat local acompanyats d’una ampolla d’aigua glaçada que en bevem gairebé d’una tirada.

El lloc ens ha agradat, i a més ens ha sortit molt econòmic. Agafem el cotxe i anem a buscar un supermercat que s’ubica en una mena de centre comercial. Allà, fem una volta entre les espècies i els fruits secs. A la planta baixa, hi ha tota una amalgama de productes per a la llar que van des d’aquells necessaris, fins als que aporten un gust estètic dubtós a qualsevol llar.

Entre d’altres coses, m’enduc una botí ben merescut en forma i manera de refresc. I és que m’agraden tots….

De tornada cap a Beduin Garden Village, la calor segueix fent de les seves, així que la part femenina de l’equip se’n torna a anar a la platja, mentre un servidor s’estira al llit amb unes dècimes de febre que pugen i baixen sense respondre a cap paràmetre concret.

L’aigua diuen que està deliciosa, i la fauna marina espectacular, com podeu veure a les fotografies.

Piscina per rematar la jugada, que l’aigua enamora els peixets que son aquestes dues Bordons, i tot d’una que s’apropa el capvespre.

Sopar alguna de les coses que hem comprat, acompanyat d’una amanida i humus al restaurant, per acabar amb la poca gana que queda. Vent calent que bufa fins i tot de nit, però un mar de tranquil·litat que ens acompanya mentre el sol s’amaga. Anem a dormir que demà serà un altre dia, ple d’emocions esperem, perquè toca visitar el desert que va trepitjar el senyor Lawrence….