7 al 11 de setembre 2014
Potser perquè ja portem molts dies. Potser perquè l’energia va justa. Potser perquè el que va justa és l’economia. Potser perquè tenim ganes de tornar. Potser perquè tenim ganes que això no s’acabi mai. Potser perquè necessitem uns dies d’adaptació abans de tornar a la realitat. Potser per tot això, o pot ser per no res del dit fins ara.
5 de setembre
Wadi Rum, cap a ell adrecem les nostre motxilles. Alguns diuen que és el desert més bonic del món, altres que no, i uns quants hi ha que encara no ho han decidit. La vall de la lluna l’anomenen. Deshabitat, solitari, on la pedra sorrenca i el granit de les muntanyes que el custodien s’han anat erosionant fins a formar un mar de sorra fina, vermella, que et fa sentir en un indret diferent a la resta. Continua llegint!
4 de setembre
Despertador benvolent que sona amb la calma del lloc on ens trobem. L’esmorzar està inclòs en el preu de l’habitació, així que una higiene bàsica i el canvi de roba es el que necessitem per seure a taula. Cafè i te per qui en vulgui, i torrades, humus i truites que ens donaran energia. Avui es veu moviment per aquí. Grups de nois dels quals no endevinem la procedència que es fan notar als voltants de la piscina. Continua llegint!
3 de setembre
Una última crida a resar. Jo no m’aixeco, no perquè encara no em trobi massa bé, ni perquè no hi cregui… si no per rebel·lia. Això no deu ser bo, de que engeguin això de la fe tant aviat. Insistència en la crida a l’oració, i més cants que s’allarguen mentre proves de seguir dormint una estona més. S’escolta a tot el poble, tenim difícil escapatòria…. Continua Llegint…
Viatge a Ítaca 