7 i 8 d’Agost

Toca treure la pols a les motxilles, repassar amb fil i agulla algun petit forat que hi quedés de tants i tants records transportats en el passat. Pentinar la il·lusió i lligar les ganes amb una corda que no es noti excessivament durant el nostre trajecte cap a l’aeroport que marxem de vacances.

Un diumenge d’agost carreguem l’esquena, i donem una volta a la clau per dir adéu a la llar durant uns dies, encaminant-nos cap al nostre primer llarg viatge després del parèntesi vital que ens va portar per mig món. Ens trobem el Miguel de camí al metro, i després de fer una cervesa ens acompanya a l’aeroport. Petons i abraçades de comiat, i ens presentem aviat al mostrador de Turkish Airlines que el vol va ple, i no sigui que ens deixin sense vacances per un tema d’espai.

Gairebé puntuals iniciem la primera etapa de les moltes que hem de fer per arribar al nostre destí. A Austràlia és car arribar, així que hem dissenyat una ruta que ens porti fins a Kuala Lumpur, i d’allà en low cost fins a Perth, per abaratir considerablement el preu, tot i que això augmenta el temps de desplaçament. Enlairats tres hores, i arribem a Istambul. Aeroport petit i ple de gom a gom, però trobem el nostre raconet a terra per esperar unes tres horetes més a que surti el nostre següent avió.

Ara toca el trajecte llarg. Cap a Kuala Lumpur que només són 10 hores… És de nit, i sembla que tothom vol dormir, però el personal de l’avió sembla que no va en la mateixa direcció, i obren els llums al cap d’una hora d’haver-nos enlairat, i entre oferir menjar, i recollir-lo passem gairebé la meitat del vol. Un esmorzar abans d’aterrar, fa que algun passatger s’incomodi perquè no l’han deixat dormir en tot el vol. Nosaltres un parell o tres de cops de cap que no serveixen per descansar massa, i ja hem arribat a la nostre segona casa.

Kuala Lumpur mon amour, ciutat coneguda que ens retrobarà en tot el seu esplendor a la tornada de Perth. De moment, només recollim motxilles al Klia1, i un tren ràpid i barat ens porta en cinc minuts al Klia 2 des d’on surten el avions Low Cost. Un Starbucks per matar el temps i les ganes, i en un moment d’inspiració, un crit:

Mario!!!!! Aquesta no és la nostre motxilla!!!!

– Ja ho deia jo que anava massa buïda ;)…

Una motxilla igual, amb la mateix cinta de la bandera catalana, ens havia confós, així que Mario i motxilla equivocada corren cames ajudeu-me a intentar desfer l’embolic. No serà fàcil, de camí recordo que no tinc cap paper de resguard, i la motxilla facturada anava a nom de l’Eva…

Sembla ara que el tren no és tant ràpid, però són coses meves, perquè en un tres i no res, estic explicant als policies que em deixin passar. Ensenyo el passaport i cap endavant. No em vull imaginar la mateixa escena a l’aeroport del Prat 😉

De camí a maletes extraviades, la noia a la que hem robat la maleta que em veu, i em saluda. Jo li demano disculpes, i ella que és un encant, somriu, les accepta i m’acompanya a recuperar la nostre maleta que ha deixat a la oficina corresponent. Quatre paraules, i un parell d’històries en anglès made in Mario per explicar l’error, i que tot i que aquella maleta no duu el meu nom enlloc és meva. Un parell de signatures i arreglat. Amb la noia de la motxilla, una abraçada, dos petons, i una última disculpa abans de tornar ràpidament cap a on m’espera l’Eva neguitosa. Un somriure d’arribada, i poc a poc els nervis van esvaint-se.

Última etapa, facturació i cap a dins de l’últim avió. Un nen cridaner al seient del davant, que es porta prou bé durant les sis hores següents fins que aterrem. Ja hem aterrat, la nostre motxilla apareix lluent a la cinta. És la nostre? Si aquesta si segur… ☺

Un últim pas. Han refet l’aeroport de Perth, i ara els autobusos surten just del davant de la terminal 1. N’agafem un després de treure diners. El home de l’autobus no té canvi, però ens fa passar, i més endavant quan en tingui ja li pagarem. Un encant.

Sense trànsit que són dos quarts de set del matí, amb fred, i uns núvols negres que no fan presagiar dia de platja, arribem a la City, a l’hotel Mercure on tenim reserva. Preguntem per l’habitació sense massa convenciment, però la noia sorpresa també ens diu que està preparada. Si??? – diem. Yes!!!- Diu ella.

Doncs res, a fer una estoneta de descans que el dia es preveu intens….

Informació Pràctica:

– Per arribar a Perth, hem agafat un bitllet econòmic amb Turkish Airlines fins a Kuala Lumpur, i després un bitllet amb Air Asia que ja ens portarà al destí

– Les companyies internacionals que van a Kuala Lumpur aterren totes a la terminal 1 i en canvi Air Asia opera des de la Terminal 2 o klia2, pel que haureu de canviar de terminal, per fer-ho el millor és el Klia Express que per 2MYR per persona (uns 0,50€ al canvi) us hi portarà.

– Per anar de l’aeroport de Perth al centre de la ciutat (CBD) teniu el autobús 380 que us hi porta, costa 4,60$ per persona.