9 d’agost

Una habitació enorme, i dos llits on descansar els nostres cossos i les nostres ganes de veure coses. Perth ja la coneixem, i no fa massa bon dia, pel que un parell o tres d’hores de son ens van d’allò més be. El despertador avisa, i obrim els ulls arrencant-nos d’un coma profund, i a dures penes podem obrir els ulls. Ens fem grans, i tantes hores de no dormir, trajecte i males postures passen factura.

Quatre gotes d’aigua freda ens reben a la nostre sortida als carrers de Perth. L’hotel Mercure està molt cèntric, i l’habitació és de luxe pel preu que paguem (coses de l’Eva que és una crack ☺ ), i en cinc minuts estem recorrent aquells carrers ja coneguts on vam comprar la càmera de fotos, i descobríem una botiga de tes que ens va fascinar anomenada T2. Tenim tasques referents a la logística del viatge durant el matí, i el nostre temps se l’enduu la compra d’un router portàtil de Telstra per intentar estar connectats, una visita al centre d’informació turística, un parell de botigues que criden la nostre atenció, i trobar algun lloc on matar la gana.

Uns enrotllats de sushi i una mena de pizza turca amb carn a dins són els plats escollits, i aquesta última ens l’enduem a l’hotel per fer-li els honors donat que la pluja no s’atura, i ens la cruspirem tota abans de descansar un altre estoneta.

Notem que el son encara no està acabat quan el so del mòbil ens indica que els “Suc de Coco” ja estan a terres australianes. I qui són aquesta parella direu? Doncs la Marta i l’Adrià, una parella catalana molt viatgera a la qual hem seguit i llegit en el seu blog, i que tot i que ens hem estat a punt de conèixer a diversos indrets del món, mai va arribar a concretar-se la desvirtualització. ☺

Els anem a buscar, i els trobem tot just han baixat de l’autobús. Motxilles petites i poc carregats, i és que si que en saben de viatjar lleugers, i uns somriures d’orella a orella. El fred els ha rebut a Perth, així que anem a donar un volt i prendre alguna cosa per compartir un bon moment viatger. La casualitat ens ha portat a Perth el mateix dia, i ho aprofitem donant una volta per la ciutat, tot i que la pluja cau amb insistència i ens obliga a aixoplugar-nos després d’haver-nos mullat una mica.

Unes abraçades i petons que ells marxen en l’últim autobús que els portarà cap a l’hotel, mentre a nosaltres ens ve a buscar el Helmut, per conèixer la seva nova casa. El Helmut i el Dave són la parella que ens va acollir quan vam venir a Perth fa un parell d’anys, i ens fa molta il·lusió tornar-los a veure.

A ells sembla que també, i saliven per una de les truites de patata de l’Eva, així que toca cuinar mentre entre cerveses i vi ens anem posant al dia. S’afegeix la Carolina, una noia Colombiana encantadora que està uns dies a casa d’aquest parell. Fem petar la xerrada, i el temps passa tant ràpid com cauen les ampolles de vi. Hem de marxar, tornem en tren cap al centre, així que ens acompanyen cap a l’estació i entre somriures, abraçades i promeses d’una propera trobada a terres catalanes, entrem al tren quan s’estan tancant les portes només havent pogut comprar un bitllet.

El trajecte és curt, i al sortir de l’estació central ens esperen uns guardes de seguretat que ens demanen bitllets. Diem que només n’hem pogut comprar un, i ens diuen que cap problema que en comprem un altre i llestos. Igual que Barcelona…un altre dia amb més calma ja escriuré sobre Renfe, la Generalitat i la multa dels 4 anys…

Ja tornant cap a l’hotel ha parat de ploure. Ben gaudit el dia de coneixences i retrobaments. Ens encanta la bona gent, compartir aquests moments és el que li dona una bona part del sentit a viatjar.

I ara, toca dormir!!!! que demà serà hora de la furgoneta i a fer carretera…

Informació pràctica:

– El router amb 3GB de dates de Telstra ens ha costat 79$

– Recordeu que a Williams amb St George Terrace teniu el Visitor Center de tot Western Australia on agafar informació d’allà on vulgueu viatjar.

– També recordeu que als dos carrers peatonals de Perth (Murray i Hay) hi podeu trobar wifi gratuïta.