Viatge a Ítaca

Author Archives: Viatge a Ítaca


by 2 comentaris

Que agradable és passejar per Budapest

Avui ja hem començat el nostre tour particular per Budapest, i abans d’explicar-lo he de dir que és una ciutat totalment recomanable, ens ha agradat moltíssim.

Després d’un bon esmorzar a l’hotel, hem anat xino xano cap a la catedral de Sant Esteve que és realment impressionant, un edifici molt alt i impressionant, evidentment després de veure’l per dins (fins i tot la relíquia de la seva mà) la mare ja ha trobat per on es podia pujar a la cúpula, així que cap amunt falta gent.

Les vistes des de dalt són impressionants, es pot veure per una banda Buda amb el pont de les cadenes, el palau real… i a part també hem vist el parlament, i moltes altres cases i esglésies. Pujar també ens ha servit per situar-nos una mica a la ciutat i veure on estan les coses importants.

Seguint la nostra visita hem anat passejant per una avinguda principal fins a l’estació de Nyugaty feta per l’empressa Eiffel. Passejant per l’avinguda ja hem anat veient un munt de cases molt maques, algunes estil Art Nouveau, altres Secession, altres neoclàssic, vamos diferents estils però totes molt maques, això sí a algunes els hi havíen netejat la cara i altres no.

L’estació és una especie d’estació de França força maca, i on era el menjador de l’estació ara és un dels Mc Donald’s més elegants del mon.

De l’estació hem seguit caminant cap al Danubi i hem seguit veient cases i patis macos i també algun parc molt agradable de passejar. Per acabar el matí ens hem dirigit al Parlament però només l’hem pogut veure per fora ja que ja no hi havien entrades.

Hem dinat en un italià molt bo en una placeta tranquil·la i a la terrasseta i després el Pere que no es trobava molt bé (està encostipat) se n’ha anat cap a l’hotel i nosaltres hem continuat el tour.

El primer que hem anat a veure és una escultura anomenada Sabates al Danubi que consisteix en una serie de sabates enfocades al Danubi i representa la mort de milers de jueus que afusellaven i llançaven al riu.

D’aquí ja hem anat a creuar al pont de les cadenes veient abans, clar, el fantàstic hotel Four Seasons, un palau increïble.

A l’altra banda del riu hem agafat el funicular per pujar a Buda i allà hem pogut veure l’església de Sant Maties i el bastió de pescadors on se m’ha acabat la bateria de la càmara de fotos, i la mare també la tenia acabada, així que demà tornarem a fer fotos 😦

Hem anat passejant per diferents carrerons i hem anat a petar al palau real d’on hem anat passejant per baixar del turó on està Buda, però en comptes d’avançar cap a on volíem anar hem tornat al punt d’inici (el funicular).

A partir d’aquí hem fet una bona patejada cap als banys Gellert passejant a la vora del riu i passant dos ponts.

A les Gellert ja hem fet un bon relax, hem començat per unes piscinetes molt mones Art Nouveau que estaven molt calentes i on s’hi estava de meravella, en el mateix recinte també hi havia una sauna humida on hem anat a suar una miqueta i també una piscina gelada que ens ha activat totalment la circulació. Tota aquesta zona era només per a dones.

Després d’una averiguació i preguntar hem descobert on estava la piscina típica que tothom ha vist de les Gellert, si més no en un anunci de Danone. L’aigua d’aquesta ja no estava tan calenta, però tampoc gelada, i darrera d’aquesta hi havia una altra piscina d’aigua calenta. Aquestes dues piscines eren mixtes.

Finalment hem averiguat com sortir a les piscines exteriors, i ens hi hem banyat tot i que feia una mica de fred. Però també hem averiguat que n’hi havia una de calenta on a més hi havia xorros d’aigua que ens han servit per fer una mica de massatge a l’esquena.

Quan hem acabat, com estàvem destrossades i el pont de davant està en obres, hem agafat un taxi directe a l’hotel.

Després de reposar una mica (no massa o ens quedàvem adormides) hem anat a sopar al Callas, un restaurant molt xic davant de l’Ópera amb una il·luminació maquíssima i música chill out de fons. Final perfecte per a un dia preciós.


by 4 comentaris

De Viena a Bratislava i després a Budapest

Avui ens hem aixecat ben d’hora ja que havíem d’agafar el vaixell cap a Bratislava, per sort els hotels europeus tenen uns horaris més amplis que els espanyols i a quarts de set ja podíem esmorzar. Hem arribat al lloc d’embarcament a les 8 i després d’esperar una miqueta ja hem pogut pujar al vaixell i a les 9 en punt hem sortit, primer navegant pel Donau Canal, que tot i ser canal era prou ample i després ja hem entrat al Danubi que és un riu com deu mana.

Hem arribat a Bratislava cap a les 10 i quart i hem agafat directament un taxi per anar a l’estació de tren per deixar les maletes a la consigna i així poder fer turisme tranquil·lament per Bratislava.

La veritat és que Bratislava ens ha sorprès gratament, ja que tot i ser una població petiteta (sobretot el centre) és força cuca i s’hi pot passejar a gust i veure coses maques.

Hem començat per una mena de passeig i després ja hem començat pels carrers peatonals i hem anat veient esglesies, edificis importants, però bàsicament passejar. A mig matí hem parat a un cafè molt maco i estil Art Noveau on ens hem pres una xocolata… mmmmm amb forces renovades hem seguit passejant fins a l’hora de dinar que ho hem fet al cafè del costat del d’abans, aquest el estil és més Secession però també molt maco.

Després de dinar hem passejat una mica més i ja hem anat cap a l’estació de tren on hem hagut d’esperar força ja que entre que hem arribat d’hora i que el tren anava amb retràs…

En unes tres horetes hem arribat a Budapest, com el Pere no es trobava molt bé hem agafat un taxi fins a l’hotel i després de deixar-ho tot, la mare i jo hem anat a donar un volt, de fet hem agafat el carrer Andrassy (el Passeig de Gracia d’aquí) i hem anat tirant fins al pont de les cadenes que estava tot il·luminat i molt maco, al igual que el Palau Real. De tornada hem parat a sopar a un lloc que es deia Goa Cafè i que era de molt disseny i hem sopat super bé, al arribar al hotel ho he mirat a la guia i sembla ser que és un dels llocs més “in” de Budapest.


by 2 comentaris

Últim dia per Viena, intentant no deixar-nos res de res

Avui hem començat el dia anant directament a la Hundertwasser haus, una casa decorada tipus gaudinià i amb elements pop, la veritat és que és molt colorida i molt maca i destaca molt amb el reste de cases que hi ha a Viena. Del mateix artista també hem anat a veure la Kunsthauswien i allí la mare i jo hem aprofitat per veure el museu de l’artista, hi havia forces pintures molt colorides i que cridaven força l’atenció, també tapissos i varies frases del estil:

“If we do not honour our Past
we lose our Future
If we destroy our roots
we canoot Grow”

La veritat és que tant la decoració interior, com el museu m’ha agradat molt, ja que és molt diferent de la resta de coses que hem vist a Viena.

D’aquí ja hem anat al centre i ens hem dedicat a la zona del Hofburg, més concretament hem entrat a veure l’Augustinerkirche i la Prunskaal, que és la bibliioteca i la veritat l’hem trobada molt maca i interessant, a la mare li ha interessat molt una exposició que hi havia de crims i assassinats.

Per poder descansar una mica hem anat a dinar alguna coseta a un cafè que havíem vist i que ha resultat ser de la mateixa familia que el Landtmann i es deia Mozart, per tant evidentment hi hem estat molt rebé.

Com la mare tenia ganes d’anar a veure el Leopold Museum, al acabar de dinar el Pere ha anat cap al hotel, i nosaltres dues ens hem anat cap al museu, allí hem pogut veure quadres de Klimt (alguns paissatges molt macos la veritat) i sobretot de Schiele (la mare ha disfrutat molt), però també hem pogut veure mobiliari de Hoffman, així que per ser un museu ha estat força bé.

D’aquí ja hem agafat el tranvia per tornar a l’hotel (que per cert anava a tope), i a descansar una bona estona, tot i que la mare i el Pere han marxat al Cervantes a fer la xerrada, jo hi he anat més tard i al acabar la mare i jo hem anat a sopar alguna coseta.


by 2 comentaris

Dia de museus i inauguració de l’exposició

Avui hem dedicat el dia a l’art (potser massa pel meu gust). Només sortir del hotel hem anat cap al Secession, però per arribar-hi hem passat pel Nachtmark (un mercat molt variat on molts dels vienessos van a dinar).

El Secession és un edifici creat pels artistes de l’época de principis del segle 20 (Klimt, Hoffmann, Otto Wagner…), per fora té una cúpula dorada feta de fulles. I a l’entrada hi ha l’inscripció que diu traduit: “A cada época su arte, al arte su libertat” en alemany: Der zeit ihre kunst, der kunst ihre freiheit. El més maco que hem vist a dins ha sigut el fris de Beethoven de Klimt que hi ha diferents imatges molt maques com per exemple la poesia, l’alegoria de la felicitat…

Del Secession ja hem anat al Kunsthistorichemuseum on hem vist una part d’Egipte i Roma (molt sencillet pero amb unes estatues de Karnak i una mastaba de Giza) i després un munt de pintures d’époques molt variades (a mi no m’ha agradat res).

Vist el museu ja hem anat a dinar a un asiàtic al Nachtmarkt i d’allí quan estàvem tornant cap al hotel la mare ha parat a una perruqueria per posar-se mona.

A la tarda ja hem anat cap al Cervantes on hi ha hagut la inauguració de l’exposició del Brossa “Bverso Brossa” i després de una bona estona ja hem anat a sopar amb tota la classe política.


by 2 comentaris

Una mica de repòs i l’exposició del Klimt

Avui m’ho he pogut pendre amb més tranquil·litat ja que la mare pel matí tenia una entrevista amb la radio sobre l’exposició. Per tant, després d’esmorzar la mare ha marxat cap al Cervantes, el Pere i la Marisse cap a fer Turisme i jo m’he quedat una estona a l’hotel fent el blog tranquil·lament.

Cap a les 11 passades he marxat a donar un volt i he començat pel Belvedere, bàsicament m’he passejat pels jardins i la veritat és que són molt macos.

Del Belvedere ja he anat a parar a la Schwanzerbergplatz (on està el Cervantes) i he decidit passejar pel Ring, he passat per davant dels museus més importants (Kuntshistorichemuseum i Naturischemuseum) que estant tots a la mateixa zona, ja que a part d’aquests dos també hi ha el MuseumQuartier amb el Leopold Museum, el MUMOK… m’ha recordat una mica l’avinguda a Washington que hi ha entre el Capitol i el Memorial Lincoln on hi ha també un “futime” de museus.

Seguint el Ring he passat per el Parlament amb una estatua gegant de la Atenea i finalment he anat a parar Rathausplatz on hi ha el ajuntament i on ahir havíem anat al Cafè Landtmann on he repetit un Shokocino 🙂

Per tornar cap al Cervantes he agafat el tranvia ja que sino feia tard, tot i que un cop anant cap allà he rebut un missatge de la mare que em deia que acabaria una mitja hora més tard, per tant m’he estat prenent el solet i escoltant música davant del Cervantes.

Com que ja era l’hora de dinar hem anat a fer-ho i després hem tornat al Cervantes la mare i jo a pulit algunes coses de l’exposició i cap a quarts de cinc ens hem trobat amb el Pere al Belvedere per veure una exposició del Klimt i la Kunstschau 1908, la veritat és que tot i no agradar-me molt els museus m’ha agradat força i sobretot tot el que hi havia del Klimt i és una llàstima que hi hagin força quadres del Klimt que s’han perdut o es van destruir.

Del Belvedere ja hem anat al hotel per canviar-nos i posar-nos monos ja que anàvem a un concert al Musikverein. Hi tocaven un pianista i un violinista i hem sentit peces de Debussy, Strawinsky i Beethoven. Aquí sobretot han disfrutat la mare i el Pere, però buenooo no ha estat malament 🙂

Per acabar el dia hem sopat a un italià on estava tot molt rebó.


by 3 comentaris

Comencem a fer Turisme per Viena

Avui ja ens hem llevat ben descansats i després d’un bon esmorzar ha començat la nostra jornada turística.

Per començar hem agafat al metro directesa Schloss Schonbrunn, el palau d’estiu dels Habsburgs, al entrar hem vist el hivernacle i realment…. preciós, com podeu adivinar ja he començat a emocionar-me a fer fotos (diguem que avui he fet totes les que no vaig fer ahir).

Seguint pels jardins de Shonbrunn hem anat disfrutant ja que a més feia un dia espectacular, hem anat a parar a la part central, des d’on es veia la glorieta a sobre una muntanyeta i per l’altre banda el palau espectacular.

Hem entrat al Palau i hem anat a fer la cua per comprar les entrades, quan ja les hem tingut, com ens han donat hora per al cap d’una hora hem decidit pujar a la Glorieta per veure les vistes, la veritat que precioses, no vivien bé ni res la Sissi i companyia, amb tots aquests jardins per ells sols….

Després ja hem pogur veure 40 de les 1441 sales que té el Palau, básicament hem vist les estances del Francisco Jose i la Sissi per una banda i les de l’emperadriu Maria Teresa. Vamos us podeu imaginar oi?? si si impressionant, i cada una decorada d’una manera diferent eh???

Després ja hem sortit i hem tornat cap al metro passejant pels jardins (tot i que hem parat a dinar a una taverna que hi havia allà mateix).

Amb el metro hem anat cap al centre per veure Stephansdom (més o menys s’escriu així) que és la catedral, potser el que m’ha agradat més ha sigut la teulada.

D’aquí ja hem anat al Prater a fer una mica el nen petit, primer hem pujat amb la mare a unes cadiretes voladores i després evidentment hem pujat a la Noria, que macooooo

D’aquí ja hem anat a la Rathaus a veure l’ajuntament que la veritat es que il·luminat estava d’allò més maco.

Com que estavem rebentats hem anat a pendre alguna coseta al Cafe Landtmann que m’havia recomanat el Guillem i ens ha agradat moltíssim, d’aquí ja directes al hotel i a fer nones.


by Deixa un comentari

De Barcelona a Viena

Després de no haber dormit gens, a quarts de sis ja estàvem a l’aeroport facturant maletes i esmorzant una miqueta. Hem arribat a Viena super puntuals, a les 9 ja teníem les maletes i cap a Vienaaa.

A l’hotel ens ha tocat l’antipàtica de torn i no ens ha volgut ni mirar si podíem tenir una habitació abans d’hora, per tant hem deixat les maletes nosaltres mateixos en una habitacioneta que la tia només s’ha dignat a donar-nos la clau i hem marxat a passejar. Com estàvem una mica cansats hem buscat un café i allà ja he menjat la meva primera sacher 🙂 Boníssima!!!

A les 12 ja hem anat a l’institut Cervantes per començar a muntar l’exposició.

Cap a les dues hem anat a dinar alguna coseta ja que era l’hora i hem anat a un cafè, que pel que sembla pots menjar a qualsevol hora.

Després hem tornat a l’institut cervantes a seguir muntant i jo sobretot m’he dedicat als escarbats 🙂

Hem estat muntant fins gairebé quarts de vuit i han quedat molt poques coses per fer, pel que demà podrem passar tot el dia de turisme. Ara estàvem rebentades, així que hem donat un vol pel centre, just per veure el Musikverein i l’Opera il·luminats i a sopar alguna coseta i a dormir que o descansem o no tirem més.


by 1 comentari

Escapadeta d’una setmana per centreeuropa

Bonessss,

ja torno a ser aquí, i això ja sabeu que vol dir oi??? Doncs si, torno a marxar, aquest cop una setmaneta amb la mare i el Pere.

Marxem el dissabte i anem a Viena ja que la mare ha de muntar una exposició del Brossa allà. A part aprofitarem i anirem a Bratislava i a Budapest.

Així que a partir del dissabte ja us aniré explicant tot el que veig i el que faig.


by Deixa un comentari

Últim dia a Egipte – Dashur, Memfis, Saqqara i Piràmides de Giza

Avui hem dedicat el dia a veure piràmides de diferents èpoques i formes. Les primeres que hem anat a veure han sigut les més allunyades de El Caire, a Dashur, per arribar-hi hem estat una horeta al cotxe veient uns paisatges molt macos i alguna piràmide de tant en tant.

A Dashur hem pogut veure dues piràmides, la inclinada i la vermella, la primera que hem anat a veure més detalladament ha sigut la inclinada, es diu així perque canvia la inclinació i no és una piràmide com a tal, sino que té dues inclinacions diferents en la baixada. El que si que conserva aquesta que no ho fan les altres, és el recobriment que tenien totes i que deia que semblessin perfectament inclinades i no es veiessin els maons per dir-ho d’alguna manera. De fet una de les cantonades està com esberlada i es pot veure el recobriment i la part interior.

Mentre anavem caminant se’ns han unit uns guardies amb un camell que ens han anat ensenyant coses.

Pujant a unes escales que hi ha hem pogut veure la vista de la piràmide vermella amb les piràmides de Saqqara molt al fons.

Quan hem acabat amb la inclinada hem anat a la vermella (degut al to que té) i en aquesta hem aprofitat per entrar-hi, realment és impressionant la baixada (que hem hagut de fer de cul) i la calor que s’arriba a passar a dins d’ella. Però ha valgut totalment la pena, ja que a dins no hi havia gairebé ningú i hem pogut disfrutar de la sensació d’estar dins una piràmide sense agobios ni massa gent.

De Dashur hem anat a Memfis, on el que destaca més és l’estatua immensa que hi ha de Ramses II (si realment el tio era així estava…. com un tren) i algunes estatues més. Al tornar cap al taxi, hem vist que el taxista estava prenent un tè en una tenda de papirs, total que hem acabat prenent un tè també i comprant uns papirs (desastreee).

De Memfis i per acabar amb les afores del Caire hem anat a Saqqara, primer hem visitat un petit museu que hi ha, molt ben posat per cert, i després ja hem anat a la piràmide escalonada, m’ha semblat molt maca i diferent del reste. A part també hem visitat unes tombes que hi havia.

Quan hem arribat davant de les piràmides de Giza hem demanat al taxista que ens portés a algun lloc a dinar, per poder agafar forces i veure tota l’esplanada de Giza. El dinar la veritat es que tot i una miqueta picant estava d’allò més bo.

Després del dinar ja hem entrat a l’esplanada i hem començat per l’esfinx, de prop és realment impressionant i evidentment l’hem fotografiat per totes les bandes.

De l’esfinx ja ens hem dirigit sota una soleiada impressionant cap a la piràmide de Keops que és la més alta, tot i que visualment ho sembla la de Kefren.

La patejada ha sigut impressionant i més tenint en compte que feia una soleiaaaa. Però ha valgut la pena, hem anat veient de diferents angles la piràmide de Keops i també la de Kefren, a la que no hem arribat ha sigut a la de Micerinos ja que ja portàvem una bona caminada.

De tornada al hotel ens hem fet un banyet a la piscina i hem sopat al restaurant italià del mateix hotel.


by Deixa un comentari

De Luxor al Caire – Museu Egipci, Barri Copte, Ibn Tulun i compres, compres i més compres

Avui hem tornat a matinar per anar cap a l’aeroport ja que teníem el vol al Caire, la Maria, super mona s’ha aixecat d’hora per despedir-nos.

Hem arribat al aeroport del Caire a les 9 i per anar ràpid hem agafat un taxi prepagat fins a l’hotel, l’home es devia pensar que era un corredor de formula I perquè anava a tota pastilla, la veritat és que era millor no mirar endavant per no posar-se massa nerviosos. Hi hagut un moment que hem fet un sospir força alt i suposo que el senyor ha entès que anava massa ràpid i ha reduit una mica la velocitat.

Gràcies a anar més lents hem pogut començar a veure les piràmides i ja ens hem emocionat una miqueta.

Un cop hem deixa totes les coses a l’habitació, hem inspeccionat una mica l’hotel i ja hem buscat un taxi per anar al Museu Egipci, mentre anàvem cap allà ja he negociat amb el taxista que demà ens porti a Dashur, Memfis i Saqqara. Al arribar al Museu ens ha dit que ens esperava i li hem dit que després volíem veure més coses i ens ha dit que bé, així que un cop negociat el preu ens hem jugat la vida creuant un super carrer per poder anar al Museu.

L’entrada al Museu la veritat es que sobta molt, ja que la primera sensació que tens és de caos absolut, està com tot acumulat i a sobre en cada una de les peces no hi ha cap explicació, així que la veritat és que no saps ben bé que estàs veient. Ara, moltes de les peces expostes són realment increibles. Evidentment, el que més ens ha impactat és per una banda el tresor de la tomba de Tutankamon, ja que et pot donar una idea de tot el que hi arribaven a encabir en una tomba i del valor de las coses. La segona cosa que ens ha agradat moltíssim ha sigut la sala de les mòmies i d’elles especialment la de Ramses II on es nota que era un home gran quan va morir.

Quan hem acabat de visitar al museu hem dinat al museu mateix i després amb el taxista ja hem anat a veure el barri copte, com que no sabem molt de la religió copte ens ha sobtat tot bastant, per una banda que al entrar al barri es notava tot molt diferent, sobretot en les dones que vestien totalment a la manera occidental i no anaven gens tapades. Per una altra banda ens ha sobtat especialment les esglesies que hi ha al barri, ja que la majoria d’ella estaven decorades d’una forma molt Kitch, on algunes d’elles teníen fins hi tot llums de neó.

Del barri copte ja hem anat a la mesquita de Ibn Tulun que l’hem trobat molt maca, i per acabar la tarda, evidentment, hem anat a Khan el Kalili, l’immens bazar de El Caire, allí ja ens hem tornat força loques fent compres, fins que ja no podíem amb la nostra ànima i hem tornat a l’hotel on ens hem fet un bon bany per relaxar les cames i hem sopat al restaurant que té una terrasseta amb vistes a les piràmides.