Viatge a Ítaca

Category Archives: Asia


by 3 comentaris

Dia 4: El Nido, Una miqueta de sol i tour del bons

Després d’una nit de bon descans, engega el nou dia amb desil.lusió. Avui toca sortida amb la barqueta, i a les 8 del matí no para de ploure, les cares delaten que l’ànim no és massa bò, però ens posem en marxa. El primer de tot, agafem un parell de motocarros, i ens plantem davant d’una baquery a la que li haviem posat l’ull a sobre, i agafem una bon provisió de pastetes per esmorzar. Amb provisions, portem la roba a una “laundry”, i acabem de confirmar que farem tour, la noia infinitament simpàtica ens indica que el temps és l’idoni per sortir, tot i el diluvi que no para de caure. Però som obedients, així que anem a fer un cafè i degustar les delicatessen mentre esperem la sortida de la nostre bangka, anomenada “the guardian”.

Hi ha 4 tours per escollir, A,B,C i D. Originals si que ho son aquesta gent….

A cadascun d’ells es visiten diferents coses i a totes les agències ofereixen els mateixos tours. Nosaltres hem decidit començar per el tour A, així que comprem aigua, que no ve inclosa a l’excursió, i cap a les 9:30 ens acomodem, coneixem a la tripulació i posem proa cap a “the small lagoon” on ens deixen fer snorkel per una zona d’aigües cristal.lines on conflueixen aigues salades i dolces, a més el sol ha decidit posar-se a treballar.

Després d’una estoneta gaudint d’aquestes meravelloses aigües, tornem cap la embarcació a seguir cap a la següent parada que és la “big lagoon”, on només fem una volteta per la zona, encara que la vista és espectacular. Ens explica el guia que en aquesta zona es va fer una de les edicions franceses de superviventes.

Els nostres acompanyants en aquest tour, son una mare i filla franceses molt simpàtiques, un noia filipina molt prudent, i un rus molt macot, segons la vessant femenina dels nostre grup.

Tercera parada, Shimizu Island, una illeta fantàstica on ens espera un espectacular dinar. Una mica d’snorkel mentre la tripulació ens acava de preparar el dinar i a jalar uns quants peixos a la brasa, una amanida on el pepino era la base, carn de porc especiada, arros del filipí, molt i molt passat, i per acabar fruita de la bona.

Una estoneta mes per pair el dinar i cap a la quarta parada, la “secret lagoon”, una antiga cova, on s’ha ensorrat el sostre i ha quedat una petita entrada on s’arriba a una petita llacuna amagada. El fort oleatge semblava que no ens hi deixaria arribar, però finalment hi arribem no sense esforç…

I l’última parada del tour, la “seven comando beach”, una gran platjeta de sorra blanca i fina per on és una plaer passejar. També el “chiringuito” que té ens encanta, on hem pogut degustar, algun que altre coco, i on ha caigut alguna San Miguel ben fresqueta.

Ja tocava tornar, així que cap al Nido s’ha dit, i en un tres i no res ja som al cottage dutxant-nos i canviant-nos per anar a veure el art-cafe, un bar recomanat a la guia, però tot i lo ben posat que està no ens acaba de convèncer, així que a sopar alguna coseta al Marber’s, el nostre bar de referència on entre partida i partida de billar, podem sopar escoltant una mica de música de Ojos de brujo, i gaudir de la wi-fi gratuïta a peu de platja, abans de tornar al nostre refugi a recuperar-nos….


by 6 comentaris

Dia 3: De Puerto Princesa a El Nido

Ens vam aixecar com diu el Guardiola ben d’hora, ben d’hora per ser uns bons/es catalans i seguint els nostres peus, perqué els nostres caps encara estàven amb les ladyboys i les red horses, vam anar a agafar la Van ‘del infierno’. L’havíem contractat prèviament des del mateix hostel i amb la inestimable ajuda del nostre amic Darwin i el seu telèfon, a un preu de 700PHP, amb possibilitat de rebaixa si fèiem la tornada amb ells, oferta que aprofitarem tot i que preferiríem tornar en jet privat.

El matí del dia 3 va transcòrrer entre bots, estretors, Maria Carey i becaines, però després d’una mica menys de 6 hores vam arribar a El Nido. Només baixar de la Van la sensació no va ser bona, ja que hi havia la tipica quadrilla de benvinguda a la caça del turista i l’estació està una mica allunyada del centre i amb un hotel a mig construir al costat. Sort que aquesta impressió ha canviat i hem trobat un petit paradís.

Amb les indicacions d’uns espanyols que vam trobar ens vam dirigir a Corong Corong per aconseguir un allotjament més barat i amb una platja bonica. No sabem si els madrilenys no estan acostumats a veure platges o és que hi ha més Corong Corongs… Però ens vam trobar amb una platja bruta i una mica descuidada, això sí l’operació allotjament barat i correcte ha estat superada amb èxit!

Amb les motxiles sota clau vam tornar a agafar un tricicle motoritzat (vehicle per excel.léncia d’aquests paratges) per baixar al ‘town’, oye güey. Aquí vam poder començar a gaudir de la gastronomia local, assentar l’estomac, fer una volteta i inaugurar la platja de El Nido, que si bé diuen que no és la més maca a nosaltres ens va anar de cuquis fins que va començar a caure el nostre primer Monzon.

Per resguardar-nos, res millor que un xiringito playero regentat per un alemany amb inquietuds flamenques, un billar i una deliciosa sopa de noodles.

Amb el dia ja fet i els ulls tancant-se més ràpid del que voldríem vam anar aviat al llit aprofitant que tindríem hores de llum (només n’hi ha de les 18:00 a 03:00), a descansar que a l’endemà ens espera una excursió per les platgetes del voltant amb snorkel i dinar inclòs que ja hem contractat (tour A), que dior reparta suerte!


by 5 comentaris

Dia 2: De Manila a Puerto Princesa

Després d’una primera nit a Manila, marcada pel fred aire condicionat de l’habitació compartida, esmorzem i recollim les coses de la pensió, i per acomiadar-nos de la capital, fem un cafetonet a un lloc amb més bona pinta que sabor, i des d’on el guarda de seguretat ens crida a una furgoneta que ens portarà cap a la terminal 4 de vols interns. Un cop passats els controls del petit aeroport, amb una mitja hora de retràs ja estem posats a dins de l’avió amb destí Puerto Princesa.

Una horeta i mitja de vol, en una avió quasi buit, i una recollida de maletes ràpida com fins ara, i ja estem sortint per agafar un parell de motos amb sidecars perquè ens portin cap al centre a dinar i trobar allotjament. No és un recorregut massa llarg, així que en un tres i no res ja ens trobem al carrer Rizal, a l’interiror d’el Republik Resto Bar fent una cerveseta, i menjant uns deliciosos fideus, acompanyats d’un parell de plats més que ens han tret la gana.

Un equip d’expedicionaris, ha sortit en busca de lloc on dormir, i la resta hem quedat guardant les motxiles al bar. Després de molt buscar, ens quedem al Alta City Pensionne on després de regatejar amb un molt amable recepcionista, dormirem tots junts en una habitació per uns 2.000 Php, més car del que ens pensavem però no vam trobar res més barato. Això si, el lloc força correcte i net.

Ja amb les motxilles descansant a l’habitació, anem a fer una volta pel carrer Rizal i rodalies, comprovant que abunden els bancs, els bars i restaurants, però finalment ens decidim per un bar on només hi ha autòctons, i té……Karaoke!!!!!!!! On els locals gaudeixen d’una de les seves aficions, i on podem comprovar la varietat de repertori i dots pel cant que tenen. Especialment una noia de blanc que ens va fer tapar-nos les orelles un parell o tres de vegades.

Després d’una estoneta de karaoke a un volum massa alt, anem a fer la que pensavem que seria la última cerveseta, i escollim el primer lloc que ens va acollir, el Republik Resto Bar, tot molt ben posadet i on un parell de Lady-Boys cantaven i xerraven amb el públic.

La Lady Nga-Nga i la seva companya, enseguida ens va venir a fer una visita micro en mà, i després d’una breu conversa va decidir que erem del mateix pais que el Ricky Martin, la Madonna, i aquest si que el va encertar, l ‘Enrique Iglesias…Així que per donar-nos la benvinguda ens va cantar un versió espectacular d’una cançó del Julio Iglesias, que ens va fer emocianar i caure quatre llagrimetes….

Després d’una estoneta de repertori, cantant cançons diferents amb unes veus realment espectaculars, van deixar pas a l’escenari a un grup de jovenets i jovenetes que cantaven cançons més mogudetes, i que enseguida van venir per treure’ns a ballar davant de l’escenari, així que ajudats per les cerveses que ja portavem ens vam trobar allà rodejats ballant cançons discotequeres…

Ja per acabar, van tornar les Lady-Boys del principi per acabar la nit, fent pujar alguns voluntaris per cantar alguna cançoneta tipus karaoke. Però la nit ja estava feta, i nosaltres encantats per aquestes dues aritstasses ens en vam anar a dormir, tots segurs que l’endemà seria un dia dur……


by 8 comentaris

Dia 1: Excursió de Barcelona a Manila

Com sempre, el primer dia toca excursioneta fins arribar al destí, i aquest cop se’ns ha fet una miqueta llarg.

Els bitllets aquest cop, eren via Doha, és a dir, Barcelona – Doha que el vol ha sortit en hora i perfecte ja que hem pogut estar només nosaltres dos (ja que l’avió era 2,4,2) i a més a més l’avió tenia pantalletes, pel que hem pogut veure un parell de pel·lícules (jo he vist Los Vengadores i Blancanieves).

A Doha que hem arribat en hora, hem hagut d’esperar unes 7 hores i aquestes si que s’han fet una mica llargues la veritat, però entre llegir, jugar amb l’ipad, escolta música i dormir una miqueta ja hem fet temps per embarcar al següent avió.

Hem començat a embarcar una hora i mitja abans de l’hora estipulada de vol, i tot i així, hem sortit amb retràs, tot i que no molt.

Les nou hores i mitja de vol que hi han en el Doha – Manila, se’ns han passat ràpid, ja que després que ens donessin alguna cosa per sopar, ens hem quedat dormits i ens han despertar amb més menjar. En aquest vol, també teníem pantalles i per tant he aprofitat per veure un parell de pel·lícules més (Bel ami i El exótico hotel Marigold, la segona que són una colla de jubilats que se’n van a l’India m’ha agradat especialment).

Amb això ja hem arribat a Manila, on per una vegada hem passat emigració molt ràpid (perquè de fet hi ha lloc per visitors i no n’hi han molts) i la motxilla ha sortit ben aviat.

Ara, quan hem sortit a fora, no trobàvem a la Montse, la Carme i el Javi, tot i que haurien de ser allà. Finalment a través del mòvil ens hem aconseguit trobar i començar l’odisea d’intentar canviar els bitllets per poder anar demà a Puerto Princes, finalment, hem averiguat que Tiger Airways (amb la que teníem els bitllets) no té oficina a l’aeroport i s’ha de fer per telèfon o internet.

Així que, amb aquesta informació, hem anat a agafar un taxi, que al final, han hagut de ser dos, per anar cap al Hostel.

Un cop en el Hostel, Where2Next, hem intentat fet el canvi amb el wifi però no hi ha hagut manera, així que hem anat a fer unes cerveses a un bar, i amb el wifi d’allà si que ho hem aconseguit!!! Tenim bitllets per anar demà a Puerto Princesa!!!

Amb aquesta feina feta i per tant, amb molta més tranquilitat, hem fet un parell de cervesetes i després ja hem anat a sopar.

Això ho hem get just a soda del Hostel, on hem menjat una especial de barbacoa i pollastre teriyaki, la veritat que tot estava d’allò més bo!!

Amb la panxa ben plena, una cerveseta i….. A dormir!!!!


by 2 comentaris

I en uns dies…. cap a Filipines!!!!

Que, us pensaveu que aquest any no marxàvem de vacances??? doncs si que hi anem si!!!!

Aquest cop per coses de feina hem de marxar ara a mitjans d’agost i tornarem per la diada, i una altra cosa diferent aquest any, és que anem amb més gent, ens acompanyen la Montse, la Carme i el Javi i no us extranyeu si algun dia els fem escriure a ells, que ja saben que cada dia toca escriure i la feina es reparteix no?

El destí d’aquest estiu és: Filipines!!! Un destí que personalment li tenia moltes ganes ja que hi vaig estar dos estius amb una ONG, però no vaig tenir l’ocasió de poder veure els seus atractius turístics que pel que hem anat llegint n’hi han molts!!

Si, si, ja sé que la setmana passada hi havia inundacions a Manila i nord de Luzón, així que segurament haurem d’anar canviant l’itinerari si les pluges del monzón ens fan molt la punyeta, així que de moment no us diré res del que volem visitar per si canviem de plans. Per tant, si voleu saber que farem, ens haureu d’anar seguint al blog que ja sabeu que anem escrivint sobre la marxa.

Tot i així us deixo un mapa de Filipines per a que ens pogueu anar seguint:


by 3 comentaris

Un altre canvi de país, de Cambotja a Tailandia

Sembla que això s’acaba eh?? Però…. encara ens queda lo millor!!!!

Avui ens hem llevat d’hora i hem fet un bon esmorzar al restaurant de la guesthouse i després ja teníem el Tia esperant-nos per anar a l’aeroport.

Allí hem fet el check in, hem pagat els 25 dòlars per sortir del país (taxes no incloses als bitllets d’avió) i hem estat passejant per l’aeroport, petitó però molt cuco.

Hem sortit en un avió petitó abans d’hora en direcció Bangkok a on hem arribat abans i hem fet el transfer tot passant per immigració una altra vegada (ja no sé quants segells tenim!!). Just davant de la porta d’embarc del nostre següent vol (cap a phuket), hi havia una sala d’espera per la nostra companyia (Bangkok Airways) on hi havia per beure, menjar, descansar i conectar-se a internet (vamos com una sala VIP però sense anar en Business).

Amb una mica de retràs ha sortit el nostre avió amb direcció Phuket, on al arribar hem recollit les nostres motxilles que han arribat perfectament i hem anat en busca d’un taxi que ens portés a Ban Rong Pier, el port des d’on surt el vaixell cap a la nostra illeta, Ko Yao Noi!!!

Només arribar al port ja hi havia un vaixell, que ha sortit al cap de una mitja horeta, les vistes des del vaixell han sigut molt maques tot i que hi havia força núvols, es veien tot de roques en mig del mar que ho feien preciós.

Fent una parada prèvia a Ko Yao Yai hem arribat finalment al nostre destí, Ko Yao Noi, només baixar del vaixell ja ens ha vingut un preguntant on anàvem i al dir-li li han agafat les preses i m’ha agafat la motxilla directe a la seva furgo tuk tuk, jo volia saber el preu però me la mig dit i ens ha colocat dins i s’ha fet el longuis, com us podeu imaginar m’he anat posant d’una mala llet….. però bueno al final hem arribat al hotel que està a l’altra punta de l’illa. Només entrar-hi ja ens ha encantat, de rebuda ens han portat una tovalloleta refrescant i al fer el check in ens han portat una beguda de benvinguda boníssima. I clar al arribar a l’habitació….. impressionant, a part ens han fet un upgrading i ens ha posat en una habitació millor, amb una terrasseta super xula i amb un jacuzzi exterior, vamos una passada.

La dutxa és semiexterior i l’interior de l’habitació és molt maco però sense recarragaments, vamos que l’hem encertat de ple.

Com ja era una mica tard per fer un bany al mar i a part la marea estava baixa, hem decidit fer un bany al jacuzzi, que tot i estar una mica fred ha sigut genial i després una bona dutxa.

Ben vestidets i monos hem baixat a la zona propera a la recepció per poder-nos conectar a internet i actualizar el blog i posar-nos al dia del que ha passat, tot i que això també ho podem fer a l’habitació ja que hi ha la tve internacional.

Per acabar el dia hem fet un bon soparet al restaurant de l’hotel tot provant un parell de plats tailandesos que estaven boníssims però picaven moooolt.

I avui a dormir d’horeta que estem una mica cansats de tant trasllat, i demà…. més!!!


by 4 comentaris

Eva Croft i Mario Jones descobrint el Beng Mealea

No sabem en quin dia vivim, però avui al fer el blog hem pogut veure que era el vintè dia des que vàrem marxar de Barcelona el dia de Sant Joan, i això vol dir que ens queda poquet, però de moment….

…el despertador ha sonat cap a les 6:30, i després d’esmorzar una truiteta molt bona acompanyada de pa torradet a la guest house, ens hem posat en marxa cap a un temple que es diu Beng Mealea, i que es troba una mica allunyat, a uns 50 quilòmetres de Siem Reap. Les quasi bé dues horetes que hem trigat per arribar han estat d’allò més curioses. Primer hem passat per una zona que no coneixíem, que semblava estar en plena ebullició d’autòctons caminant, en bici, moto o cotxe, tots entrecreuant-se a la mateixa via… després d’una estoneta tuk tukejant, el nostre conductor ens ha sorprès fent-nos una petició econòmica inesperada, si li podíem deixar 20 dòlars, que passàvem per davant de casa dels seus pares i que després ens ho tornaria. I dit i fet li hem deixat, i hem anat a un poblet a donar-li els diners a sa mare….i així hem continuat fins a arribar al nostre destí.

Aquest temple, s’ha de pagar a part i val uns 5 dòlars per persona. Només entrar, els nostre esperits aventurers ja s’han posat alerta i declinant pagar un guia adult ens hem sortit del camí marcat per fer el nostre propi camí travessant les sales i murs derruïts fent saltirons de pedra en pedra caiguda…

La natura també ha fet seu aquest temple, i a mesura que avancem anem veient com l’absorbeix o el destrueix poc a poc…

Anem endinsant-nos en aquest meravellós temple, amb una sensació semblant a la que debien tenir el primers descobridors, no s’hi veu ningú, només uns nens que es mouen com felins per sobre les pedres i que ens volen fer de guies indicant-nos camins que no acabem de veure massa clars…

Finalment després de suar a mars per l’esforç aventurer, ja una mica atabalats de no saber per on anar i després de que el bon seny de l’Eva es negués a passar per una elevada plataforma que precedia un camí massa arriscat, ens adonem que hi ha un camí senzill i que només ens separa d’ell una porta apuntalada que no teníem clar si passaríem…

Justet justet però ho aconseguim i ja podem seguir un parell de turistes amb guia que sembla que ens portaran cap a la sortida. Però ens despistem i desapareixen, després de buscar, sembla que trobem el rastre, serà per aquest passadís?

Seguim el camí marcat i aconseguim sortir d’aquest enorme temple, que ens ha fet sentir una estoneta exploradors, amb una petita lesió al peu de l’Eva, però que sembla que no serà de gravetat.

Tornem al tuk-tuk, i després de refrescar-nos marxem cap al grup dels Roulos, on veurem tres temples més. El primer dels quals ha estat el Lolei, un temple molt petitet que estan restaurant i que no ens ha cridat massa l’atenció.

Sortint el Tia ens tenia preparada una sorpresa i hi havia dos cocos ben fresquets preparats per pendre…

Un cop satisfets de coco, la següent aturada era al temple Preah Ko, un temple tampoc massa gran però que ens ha agradat més i on ens hem fet alguna foto…

I per últim, hem visitat el Bakong un temple-muntanya on el peu de l’Eva ha dit que no pujava…

Acabats els temples, hem tornat cap a la guest-house encara recordant lo divertit de l’aventura al Beng Mealea. Hem fet la dutxa de neteja preceptiva i després de sopar a la mateixa guest-house un Khemer set, que contenia tres platets de cuina autòctona i unes gambetes rebossades amb una salsa de llimona per xupar-se els dits, hem anat al Night market a despedir-nos i gastar els dòlars que ens quedaven, que toca canviar de país i moneda…


by 2 comentaris

Segon dia pels temples d’Angkor

Avui hem pogut començar el dia una mica més tard que ahir, i sort d’això ja que aquesta nit ens hem llevat a veure la final de la copa del mon i clar… molt molt no hem dormit després que el partit tingués pròrroga inclosa…

Avui ens tocaven els temples que quedaven una mica allunyats, així que hem comenat pel Pre Rup que és el més proper al Srah Srang que vem veure ahir. El Pre Rup és un temple muntanya construit a sobre d’un turó artificial. Adivineu que vol dir temple muntanya oi? doncs si cap amunt que fa pujada. Quan estavem a la part de dalt relaxant-nos una mica, un guardia li ha ofert al Mario que si li volia comprar la seva placa (aquí s’ho venen tot eh?).

D’aquest temple hem anat en direcció al de Banteay Srei que queda molt més allunyat (a uns 20 o 25 km), així que ens hem relaxat en el tuk tuk i hem disfrutat del paissatges que ens han anat apareixent al davant. Finalment hem arribat, i la veritat és que han reformat tota la manera d’accedir-hi amb un edifici de benvinguda i tot (això no hi era fa un any i mig eh??). Hem arribat al temple és un dels millors conservats i tot i ser bastant petit es poden veure perfectament tots els gravats sobre la pedra, realment impressionant.

Ja de tornada cap al reste de temples hem parat a posar benzina en una benzinera estil cambotjà, em sembla que és millor que mireu les fotos, impressionant!!

La següent visita ha sigut al Mebon Oriental, aquí el sol ja estava picant molt i clar, les visites costen una mica més, però no per això són menys interessants ni menys maques eh?? Aquest és un altre temple muntanya (no molt alt) dedicat a Shiva (el deu hindú de la destrucció). S’assembla una mica als anteriors que hem vist però sempre hi ha algun tret diferenciador com per exemple les estatues d’elefants que hi ha a les cantonades.

Sense parar hem anat cap al Ta Som que és en forma més o menys allargada i tot i estar bastant derruit, al final et trobes una de les portes envaida per un arbre, un altre cop podem observar el que pot arribar a fer la naturalesa.

La següent parada ha sigut al Neak Pean que potser és el que menys ens ha impressionat, ja que en un origen hi havia aigua formant un llac i ara aquesta aigua no hi és i per tant entenc que no fa el mateix efecte. Per una altra banda hi estan fent excavacions i per tant com podeu imaginar està totalment deslluit. L’any passat si no recordo malament hi havia aigua i em va agradar molt més.

L’últim temple que hem visitat avui ha sigut el Preah Khan, només baixar del tuk tuk ens han vingut tres nenes que ens volien vendre algunes coses. La veritat és que han sigut molt insistents i a una regatejant, al final li hem comprat uns imans, però l’altra insistia en un preu més alt amb la cantarella insistent… ja quan hem arribat al temple ha baixat del burro i també li hem comprat.

Amb la cantarella dins hem començat a veure el temple que és en forma de creu i pel qual hem entrat per una banda i hem sortit per una altra on ens esperava el Tia. El temple ens ha agradat molt i per sort hi havia poca gent.

Amb aquest acabavem el dia de visites i hem tornat cap a la guesthouse on he decidit fer-me un massatge d’una hora per 3 dòlars. M’ha deixat hiperrelaxada la veritat.

Així que amb una bona dutxa, una mica de relax i actualització del blog, ja hem sortit a sopar alguna coseta.

Primer hem fet una cerveseta i després hem sopat a un lloc que es diu Traditional Khmer Food i hem demanat uns pintxos de carn i un amok de gambes, a part de uns rollitos petits de pollastre per picar, estava tot boníssim!!! i hem quedat ben plens.

Per acabar el dia hem anat al Night Market a fer algunes maldats que això ja s’acaba eh???


by 2 comentaris

Siem Reap : 1r dia pels temples d’Angkor

Primer dia i a matinar, ens desperta la celestial música del despertador a les 4 del matí, que bonic és aixecar-se a aquesta hora i no haver d’anar a treballar. Prenem un tè, sirvase usted mismo, al bar de la guest-house encara tancat, i sortim al carrer on trobem el nostre conductor, de nom Tia, que estava dormint molt ben tapadet al seu tuk-tuk esperant-nos a la porta.

Després de les presentacions oportunes, ens encaminem cap a la sortida de sol per uns carrers on comença a haver-hi moviment. Fem una paradeta per comprar aigua i després d’uns deu minutets arribem a comprar els passes pel temples. Un de tres dies amb una foto bén maca que ens han fet, ens ha costat 40 dolars per persona.

Els temples d’Angkor van ser construïts per l’imperi jemer, que ocupava l’actual Cambodja i van ser un del imperis més poderosos dels seus temps(Segles IX al XIII).

Amb el nostre passi i sortejant el vehicles que començen a arribar, anem a veure la sortida de sol a sobre Srah Srang.Un petit moll de pedra per embarcacions petites davant d’un llac. Hem fet una ruta diferent a les habituals començant per aquest punt, i ens ha donat resultat, perquè l’afluència de turistes era molt petita, i hem pogut veure una fantàstica sortida de sol quasi bé en familia…

En el mateix punt i creuant la carretera, hem visitat el primer temple, de nom Banteay Kdei, que és un palau rodejat d’una muralla on pel que hi sembla hi vivien monjos. L’hem pogut visitar pràctimanet sols i és un plaer la pau que es respira conjugant el passejar entre aquestes pedres mil·lenaries amb la suau melodia de la natura al despertar el dia…

D’aquí ens ha recollit el Tia, per portar-nos a la següent parada, en aquest cas era el Ta Prohm, un dels temples més esperats perquè l’hem pogut veure a alguna pel·lícula de Lara Croft entre d’altres. Segons es diu a aquest temple hi vivien unes 12000 persones, i ara la natura l’ha fet seu, corrent el perill que l’acabi de devorar. L’hem pogut visitar també quasi bé sols, i així els nostre esperits s’han posat els barrets, per convertir-nos per una estoneta en Indiana Jones, intentant descobrir passadissos secrets als racons del temple…

Un cop digerides les emocions, hem esmorzat a una de les paradetes de la zona, per agafar força pel que ens esperava. Així amb energia ens hem encaminat cap al Ta Keo, un temple muntanya amb forma piramidal, on hem intentat assolir el cim per la cara nord, trepant per les escales de pedra no aptes per temerosos… de fet ho hem aconseguit sense patir cap baixa a l’expedició, i n’hem deixat constància amb la nostre càmara….

Un cop acabat el descens i haver-nos refrescat amb una miqueta d’aigua bén fresqueta que ens esperava al tuk-tuk, hem posat proa cap a dos temples més, el Chau Say Tevoda i el Thommanon, dos temples menors però no per això menys interessants. Els hem pogut veure tranquilament, son més petitets i després de fer servir una miqueta la càmara, hem tornat cap al tuk-tuk per seguir cap a la segúent parada de la nostra aventura…

Ja vistos el temples més allunyats del circuit menor, ens hem dirigit cap Angkor Thom, la gran capital de l’imperi Jemer i que segons diu la història, hi vivien més d’un milió d’habitants. Hem creuat per sota de la porta de la Victòria per entrar a la ciutat, i ens hem encaminat cap al Bayon, el temple de les mil cares. Aquest temple, és diu que era un santuari hindú, i és característic perquè a les parets hi ha gravades nombroses cares que sembla que t’estiguin vigilant en tot moment. Després de fer una volta i sentir-nos observats per les cares, i pels nombrosos turistes que aquí hem trobat, hem seguit a peu cap a una nova maravella…

Avançant els nostre peus, i seguits pels nostres cossos ja cansats i acalorats, hem fet un recorregut primer pel temple Baphuon, un temple muntanya, on ens hem trobat a un grup de japonesos càmara en mà, seguits d’una munió de nens perseguint-los per vendre-li souvenirs.

Nosaltres els hem fet servir de parapet i hem seguit cap al temple Phimeanakas, un altre temple muntanya, al qual no hem pujat al cim. Hem seguit cap a la terrassa dels elefants esculpits i el rei leprós, per acabar hem anat al Preah Pithu que estava just davant i després hem buscat el nostre conductor entre els centenars que hi havia, l’hem trobat i hem pogut seguir la nostra ruta…

I aquí hem fet la primera turistada del dia… hem pujat a un globus que costava uns 15 dòlars per persona, però des d’on hi havia unes vistes espectaculars d’Angkor Vat. No ha estat un passeig, només pujar i baixar durant uns deu minutets, però força gratificants…

I per acabar el primer dia de temples, Angkor Vat, el temple per excelència, la foto més vista dels temple d’Angkor, i nosaltres la voliem tenir… Es diu que aquest temple estava dedicat al deu Vishnu i visualment és de postal. Sota un sol de justicia que ja ens començava a passar factura, hem pogut contemplar el “foso” que rodeja el temple, i un cop traspassat hem seguit avançant per les passarel·les fins arribar al baray (llac), des d’on hem pogut fer la foto que bsucavem amb la façana del temple reflexada sobre el llac. Un cop fet aquest passeig, hem reposat a una paradeta a l’ombra a hidratar-nos pel perill que corríem de que ens fonguéssim amb la pedra. Refrescats hem seguit cap al temple intentant buscar les ombres, i després d’entrar hem pogut observar detingudament els gravats a les parets perfectament conservats. Hem buscat tresors amagats sense trobar-ne, i ens hem concienciat per fer la sortida sota aquest sol matador…

I després de dir que no per desena vegada a unes nenes que ens volien vendre algun souvenir, hem tornat cap a la guest-house per fer-nos una dutxa i intentar recuperar-nos una miqueta…

…i quina millor manera, que després d’una bona dutxa, un massatget Khmer que teniem gratuït. S’ens ha posat de peu a l’esquena i ens ha masegat fins deixar-nos baldats, però sembla que ens agrada el dolor perquè estem pensant fer-nos un altre…

Després del relax, toca penjar el blog i fer una miqueta d’internet, per després anar a fer un volt i escollir un lloc per sopar aquesta tarda-nit.

Finalment l’Eva ha escollit sopar al Cambodian BBQ, un lloc especialitzat en barcacoes a l’estil asiàtic, és a dir amb caldo també cuinat a la mateixa barbacoa. A més aquest lloc tenia la particularitat que a més de les carns tradicionals, tambés hem pogut degustar carns de cocodril i de serp, de pitó per ser més exactes, i nosaltres que ja hi tenim traça, ens hem cuinat i menjat aquestes delicatessen…

I ara a dormir no sigui que els amics del cocodril o de la serp ens estiguin buscant per passar comptes….


by 2 comentaris

Adeu Laos, hola Cambodja

Avui és l’últim dia a Laos i li hem fet un petit homenatge amb la calma com a bandera.

Ens hem despertat cap a les 8, després d’haver dormit unes quantes horetes…i després de l’últim esmorzar a Laos, hem fet les motxilles, cada cop més dífícils de tancar per la multitud de records que hi portem, eh Kike….

Hem fet comptes amb l’hotel i hem negociat un tuk-tuk fins l’aeroport de Pakse, que està a uns deu minutets del centre. Quasi bé hem sigut els primers en arribar a l’aeroport, l’avió sortia a les 13:20 i nosatres a les 10:30 ja hi donavem voltes pel petit aeroport, que només té quatre vols al dia. Hem llegit una miqueta i l’ordinador ens ha fet passar l’estoneta que ens faltava, i després de passar un control bastant laxe, hem pujat a l’avió…

… i com que ja hi erem tots, doncs 40 minuts abans de l’hora ens hem enlairat cap a Siem Reap. L’avió era petitet i després d’una horeta tocant els núvols, hem aterrat a l’aeroport de Siem Reap. Passar els controls, on per fer el visat hi ha unes deu persones, ha estat una cosa rapideta. Sortint amb les motxilles, hem hagut d’esperar al tuk-tuk que ens enviava la guest-house que havíem reservat, però com hem arribat una miqueta abans d’hora, un quants espabilats autòctons ens han intentat portar a l’hort cap al seu taxi, inventant històries, però l’Eva ha tret el seu caràcter i els ha fet posar firmes a tots, fins que ens han donat per perduts….una miqueta més tard ha arribat el nostre conductor, i ens ha col·locat a un remolc enganxat a un ciclomotor que aquí li diuen tuk-tuk, i és el parent més proper, que hem vist fins ara, als moguts per la força de les cames del portador.

La guest-house és espectacular, un jardinet amb hamaques i butaques, un bar-restaurant força ben posat, i després de presentar les credencials i pagar per anticipat els 16 dolars per nit, on ens regalen un massatget, un noiet Cambodja ens ha portat al bar, on ens han preparat un combinat deliciós, mentre dissenyavem la ruta pels temples que farem els propers dies i pactavem el preu del transport, amb el seu anglès accelerat…i és que aquí pel que sembla tot va una marxa més ràpid que a Laos…

Hem desfet motxilles a l’habitació, que ens ha encantat, i hem sortit a començar a conèixer la població i de pas portar a rentar una miqueta de roba que falta ens feia…

Hem pogut constatar que aquí tot està orientat al turista, grans hotels a prop de l’aeroport, moltíssims bars molt arreglats, i molta gent al carrer que t’ofereix coses d’una manera més vehement del que estavem acostumats fins ara, però sempre amb el respecte asiàtic per bandera.

Després de fer una cerveseta al Temple Bar i empapar-nos una miqueta de carrer, hem decidit fer el sopar a un local que hem triat per atzar, on posava que hi havia cuina autòctona i l’hem encertat de ple…

Hem menjat un parell de bols a compartir, un de pollastre i herbes variades, tot banyat amb salsa de coco i acompanyat d’arròs que el serveixen a part del que demanis, i un altre amb una especie de gratinat de patata, que recobria un sofregit de gambetes i verdures. Excel·lent tant un plat com l’altre, a més hem canviat de país, així que calia acompanyar-lo de la cervesa de la zona i aquí el que es veu és Angkor Beer, i tot això per uns vuit dolars, que és la moneda que es fa servir, a part tenen el riels, però només te la tornen quan són quantitats menors a un dòlar.

Per finalitzar el dia, i abans d’anar a dormir que demà tocarà aixecar-se molt aviat, fem un passeig pel night-market, on hem pogut veure nombroses botiguetes on venen samarretes, pulseres o quadres, o hi podem trobar llocs on et fan massatges, o algun que altre bar per fer una copa…nosaltres de moment ho deixarem per un altre dia.