Sortint de Gyantse eren extensions llargues verdes, grogues i marrons amb algun poblet de tant en tant, poc després ja aparegut un riu i després les muntanyes nevades, hem parat al primer port que hem passat que està a uns 4500m d’altitud.

Seguint la carretera ens hem anat apropant a un pic que té 7195m d’altitud, impressionant!! però com nosaltres estem en una plana de casi 4000m no sembla tant alt. Aquí pujant un turonet dec haver fet un mal gest i m’ha començat a fer mal a la part baixa de l’esquena que m’ha durat tot el dia.

Passades aquestes vistes impressionants hem vist hem passat un port de 5090m on hi havia un glaciar, la veritat és que ja estem totalment adaptats a les altures.

Baixant el port ja hem anat a parar a una població on a les 11 ens ha dit el guia que ens tocava dinar, la veritat és que jo a aquestes hores no he sigut capaç de menjar-me res cuinat i per tant m’he comprat unes galetes per passar el dia. Els altres si que han dinat arròs uns i fideus els altres.

D’aquí ja hem anat cap al llac Yamdrok (està a 4400m d’altitud), un dels llacs sagrats del Tibet, on les vistes…. els nuvols i el cel blavíssim reflexant-se al llac…. imagineu la quantitat de fotos que he fet??? Hem fet una paradeta per poder fer fotos en una zona que hi havien moltes muntanyetes de pedres i l’Alfonso i jo no hem volgut ser menys i n’hem fet una també. A part evidentment hem tocat l’aigua.

D’aquí ja hem anat cap al últim port del dia, també d’uns 5000m on les vistes eren molt maques.

Passat el port ja ha sigut baixada anant cap a Lhasa, l’entrada ha sigut una mica xof, perquè Lhasa s’ha convertit en una ciutat molt gran bàsicament xina, sembla que de tibetana només conserva la part antiga. Per sort l’hotel està en aquesta part, però quan hem baixat del bus m’he quedat clavada un parell de cops, així que tot i que teníem la tarda lliure m’he quedat reposant a l’hotel. L’Alfonso si que ha sortit a donar una volteta i a buscar alguna cosa de menjar.

Quan han tornat el Marcel i la Judith de donar una volta han passat per la nostra habitació amb unes cervesetes, així que hem estat xerrant una estoneta.

Hem deixat la població de Shigatse per anar cap a Gyantse (3950m d’altitud). Evidentment els paissatges que hem anat veient, han sigut una passada, muntanyes àrides, amb camps de color groc i altres de color verd i els poblets de cases blaques amb negre i colors… vamos, maquíssim!!

Quan portàvem més o menys una horeta de bus hem parat a una fàbrica de tsampa, que ve a ser una farina que fan a partir d’un cereal que conreen aquí, a part a partir d’aquesta tsampa també fan una beguda que em sembla que segons la zona es diu ee o chang. A part allí hem aprofitat per poder disfrutar una mica dels paissatges. Desrpés d’una bona estona d’estar allí ja ens hem encaminat cap a Gyantse i debem haver trigat menys d’una hora.

La població és força petita i acollidora, molt més que Gyantse. Era una de les poblacions més importants abans de que els xinos entressin al Tibet, ja que era un important creuament de carreteres, cap a Lhasa, Butan, Sikkim…

Hem arribat cap allà les 12:30 i el guia ens ha deixat temps fins a les 2:30 per dinar, com els catalans no teníem gana hem anat a passejar pel poble i igual que les anteriors poblacions, està clarament diferenciat la part xina de la part tibetana, així que ens hem apropat fins a la part antiga que està entre el monestir i la fortalesa (que està a dalt d’un turó, que ves a saber l’altura, i dona una imatge força impressionant i inespugnable).

La fortalesa va ser un dels punts claus en l’intent d’invasió britànica de principis del segle XX.

Tornant, hem parat a un super a comprar algunes porqueries (patates i pistachos a part d’aigua) per menjar alguna coseta fins la nit.

A les 2:30 i amb un sol de justicia hem anat cap al Monestir de Pelkor Chode i la Gyantse Kumbum. Hem començat visitant el monestir que junt amb el Kumbum (o estupa o chorten) son del 1418. En el seu dia era un complexe format per 15 monestirs que unia a tres ordres diferents del budisme tibetà. Avui en dia queda molt poc del que hi havia inicialment, pujant a la fortalesa sembla que es veu bastant l’extensió del que era. Només entrar al monestir apareixen els 4 reis guardians i un gran mural de la Roda de la Vida i després ja es va a parar a la sala de reunions, on hi ha tot de bancs preparats per a que se seguin els lames i es posin les vestidures de gala. A part hi han diferents capelles de diferents budes. Des de la part de dalt del monestir es veuen bastantes bones vistes de la fortalesa o Gyantse Dzong.

Del monestir alguns hem pujat a la Gyantse Kumbum, té 5 plantes i cada una d’elles amb moltes capelles de diferents budes o deus, al principi les hem anat visitant totes, però després ja hem anat directes a la 5a planta per veure les vistes espectaculars que hi han de tota la regió. Realment ha valgut molt la pena, i pensar que bastants del grup no hi han pujat…

La idea sortint d’aquí junt amb el Marcel i la Judit era pujar a la fortalesa, però hi havia uns nuvols negres…. que es veia clarament que es posaria a ploure, així que hem passat i hem anat cap a la l’hotel, a més l’altura va fent els seus efectes i jo em sentia força cansada i el Alfonso portava un bon mal de cap.

Hem estat descansant al hotel i jo fins hi tot m’he dormit una miqueta. M’he despertat amb mal de cap i amb fred, però ens hem forçat a anar menjar alguna cosa, així que hem anat al restaurant on al migdia havíen anat molts del grup ja que tenia menjar de tot tipo (avui no ens venien de gust els momos).

Allí ens hem trobat a tot el grup, així que hem sopat amb ells. Quan hem acabat, alguns ens hem anat a fer una birra i chang (la beguda d’aquí) a un bar tibetà que ens ha portat un del restaurant. Allà ens ha ensenyat a jugar al Sho que es un joc tibetà, que tot i que ens ha costat entendre les regles, crec que finalment les hem entès força bé.

Aquest monestir és un dels més importants del Tibet ja que és la seu del Pachen Lama (són els segons lames de grau més alt del país i de fet ajuden a l’elecció dels nous Dalai Lames). L’entrada ja és molt espectacular, ja que es veuen tots els edificis de color blanc amb els de color terra i parts daurades.

Hem anat cap a la part esquerra del monestir i hem començat veient uns xortens a on els tibetans hi donen voltes (els numeros més bons són 3, 13 i 108) a part van fer donant voltes a les rodes que troben. Alguns d’ells, els més devots, el que fan es que donen la volta però postrant-se totalment al terra i seguint a on han arribat les mans (que ho marquen amb una pedra).

D’aquí hem anat a la capella del Jampa (Buda del Futur) on hi ha l’estatua de Buda més gran del mon, fa 26m d’altura i cada un dels dits fa 1m. Realment és impressionant, no només el buda en si, sino que també la quantitat de tibetans que hi van a pregar, gairebé tots hi fan ofrenes, alguns porten mantega de yak per a les espelmes, altres porten cibada, també deixen diners i altres deixen els seus bolígrafs o llapissos per a que el Buda els hi aporti coneixement.

La següent capella que hem vist ha sigut la del 10e Pachen Lama, que va morir el 1989, de fet aquest Pachen Lama, va ser escollit pels xinesos al 1951, però semblar ser que va deixar de tenir idees xineses amb l’aixecament de Lhasa el 1959 i va començar a intentar a fer coses pel Tibet pel que al 1964 el van empressonar durant 14 anys i després no va poder tornar al Tibet fins al 1989 que al tres dies d’estar aquí va morir. Realment la capella és impressionant i té un xorten enorme tot recobert d’or i a dalt de tot hi ha la imatge del Pachen Lama. Les parets també estan decorades amb budes en les diferents postures.

L’últim edifici que hem visitat ha sigut la capella dels 5e al 9e Pachen Lames, la capella és maca, però l’edifici és el més espectacular, a part en el pati d’aquest edifici hi havia tot de Lames joves pregant.

Vist tot el monestir el guia ens ha portat a dinar, però quan hem vist el lloc, no ens ha agradat, ja que era molt turístic, i per tant nosaltres dos i els dos catalans (el Marcel i la Judith), ens hem tornat a destacar i hem marxat en busca d’un restaurant autèntic tibetà i oi tant que l’hem trobat, a més avui hem anat a parar a on van la majoria dels tibetans, a nosaltres ens ha encantat i hem sigut l’atracció del local. Evidentment hem menjat momos i com sempre estaven boníssims!!! però de fet entre els 4 hem menjat només un parell de plats que eren enormes!!! a part també hem begut tè de mantequilla (no el tibetà eh??).

Com que teníem la tarda lliure, ens hem anat a donar una volta per Shigatse, i hem començat anant en direcció al mercat i la veritat és que tota la zona que hem passat primer era totalment xinesa, en aquesta ciutat el contrast és brutal, entre la zona tibetana (la part antiga) i la zona xinesa, és com si entressis totalment en un altre mon. El mercat la veritat és que no era res del altre món, però hem seguit passejant i hem trobat unes paradetes tibetanes i allà ens ha entrat molta sed i hem buscat un lloc que tinguessin begudes fresques. Quan les hem aconseguit, hem seguit caminant cap a la zona antiga i hem pogut veure de prop el Shigatse Dzong (antiga residencia dels reis de Tsang i més tard del gobernador, en el 1959 la van derruir gairebé completament i ara estan construint un nou edifici que pel que sembla és com el Potala però en petit). Com era el migdia i feia molta calor, hem parat a xerrar una estoneta en una ombra on s’estava d’allò més bé.

Allà i mirant la guia, ens hem adonat que estavem al final del kora del Tashilhumpo i hem decidit fer-lo, tot i que erem conscients que el feiem malament, ja que no ho hem fet en el sentit de les agulles del rellotge sinó justament el contrari.

El Kora (peregrinacio al voltant d’un objecte de devoció) va rodejant el monestir per dalt, així que com podeu imaginar les vistes eren genials, a part ens anavem trobant tibetans que ho feien correctament i els hem anat saludant (tashi dele) i els hi agradava, realment són una gent super agradable.

Quan hem acabat el kora ja hem anat cap al hotel, on m’he fet una dutxeta i després ja hem anat a veure el Palau d’estiu dels Panchen Lames, no és espectacular i a més estava en obres, però com està al costat del hotel… doncs hem aprofitat.

D’aquí hem anat a conectar-nos a internet, i després d’una bona caminata ho hem trobat, però… aquí xina sembla ser que el blogger i el facebook estan capats, així que ja penjaré les cròniques no???

A la que s’ha començat a fer de dia, hem començat a veure uns paissatges espectaculars, com si estiguessim a mart, tot molt àrid i vermellós. Per sort hem pogut fer una parada per fer fotos.

Després el paissatge ja ha comenat a tenir més verds i grocs i a part de tant en tant pobles amb cases típiques tibetanes, que les trobo maquíssimes (són blanques amb les finestres negres, el porticons daurats i després diferents mostres de color. Hem tornat a parar per fer fotos.

Fins a quarts de deu, no hem parat per esmorzar, ho hem fet a Tingri (4300m d’altitud). Ho hem fet en una casa típica tibetana, amb uns sofàs super xulos i la cuina al mig. A part d’esmorzar també hem pogut donar una volta i fer fotos a les cases, al paissatge, al himalaia, als nens, als grans…. vamos… mooooltes.

Després d’esmorzar… més bus!!! més paissatges i de tant en tant alguna parada, com per exemple per fer fotos a yaks.

Seguint el camí hem passat pel punt més alt (si avi, ja he fet la foto), estàvem a 5220 m d’altitud. La veritat és que tot el dia l’havia portat bastant bé sense sintomes de mal d’altura, però a la que hem arribat als 5000 m’ha començat a fer mal el cap (més que mal, molt emboirat).

Cap a les 2 hem parat per dinar, ens portaven a un restaurant xinès, però nosaltres dos i els altres dos catalans hem decidit anar per la nostra i hem anat a un restaurantet tibetà on una dona ens ha fet uns momos boníssims!!! i a sobre ens ha sortit baratíssim!!

D’aquí ja hem anat directes a Xigatse (hem fet la ruta de dos dies en un, i així avui ja dormim en habitacions dobles) on ens hem pogut fer una bona dutxa en una super habitació que estem.

Hem sortit a donar un volt, i ens sembla que els tibetans deuen celebrar alguna cosa (a veure si ho averiguem demà) ja que estaven tots pel carrer i alguns una mica beguts. Com que molta gana no teníem, ens hem comprat galetes i xocolata (que fa molts dies que no la provem) i m’he pres una pastilla pel mal de cap a veure si se’n va.