Viatge a Ítaca


2 comentaris

Dia 210: Seguim coneixent la història

4 de gener

Ahir al sortir de la presó de Tuol Sleng, teníem el cor i l’estómac tan regirat, que no vam tenir forces per anar als Killing Fields just al sortir, així que la duresa del que va passar en aquest país quan jo ja havia nascut, l’hem hagut de seguir vivint avui. Continua llegint!

Anuncis


8 comentaris

Dia 209: Tuol Sleng, colpits per la història

3 de gener

Hi ha dies que pesen. L’ànima surt lleugera, fresca i neta. Purificada per l’aigua de la dutxa matinera. Un cafè que la posa a to, una truita que l’engreixa, i disposada a veure que hi ha allà al darrere, la veritat està allà a fora diria el Mulder. Però si, hi ha dies que pesen, que tot i la llaga d’esperit que s’encalleix a mesura que camines per aquest mon, després d’un dia com aquest, tornes a casa arrossegant els peus, energia sota zero, l’anima pesada, negre, sense llum ni alegria, i t’empeny a comprar alguna cosa per sopar, recloure’t a la habitació i posar el “don’t disturb” a la porta. I aleshores, jeure al llit, pensar, xerrar i meditar intentant asserenar-te, esperant aquella abraçada de la mare, aquella que et feia quan eres una criatura i tenies por. Només una paraula, un gest que l’acompanyava, i tot arreglat. La felicitat del desconeixement del que s’amaga més enllà de la foscor d’aquest món. Ara ja no, toca donar la cara, tot i les conseqüències anímiques, toca veure, conèixer i posar-t’hi al davant, explicar, perquè hi ha coses que no es poden desconèixer… Continua llegint!