Viatge a Ítaca


Deixa un comentari

Rincones del mundo: Comiendo croquetas en el Quitapenas de Phnom Phen

Antes de este largo viaje en el que estamos enfrascados, acostumbrábamos a huir de los locales españoles que encontrábamos por el mundo, por eso de que… Seguro que será una turistada donde no encontraremos auténtica comida española y encima estará decorado con toros y sevillanas. Continua llegint!

Anuncis


4 comentaris

Dia 211: Arribant a Ho Chi Minh

5 de gener

Phom Phen és una ciutat que ens ha agradat, l’esperàvem desordenada i caòtica, però ens ha sorprès. Vam decidir quedar-nos-hi un dia més, però no li haguéssim fet un lleig a passar algun altre dia passejant pels seus carrers. Però no podem, que en aquesta recta final del que podríem anomenar primera etapa del viatge, anem curts de temps, i toca anar cap a Vietnam, que allà ens hi esperen. Continua llegint!


2 comentaris

Dia 210: Seguim coneixent la història

4 de gener

Ahir al sortir de la presó de Tuol Sleng, teníem el cor i l’estómac tan regirat, que no vam tenir forces per anar als Killing Fields just al sortir, així que la duresa del que va passar en aquest país quan jo ja havia nascut, l’hem hagut de seguir vivint avui. Continua llegint!


8 comentaris

Dia 209: Tuol Sleng, colpits per la història

3 de gener

Hi ha dies que pesen. L’ànima surt lleugera, fresca i neta. Purificada per l’aigua de la dutxa matinera. Un cafè que la posa a to, una truita que l’engreixa, i disposada a veure que hi ha allà al darrere, la veritat està allà a fora diria el Mulder. Però si, hi ha dies que pesen, que tot i la llaga d’esperit que s’encalleix a mesura que camines per aquest mon, després d’un dia com aquest, tornes a casa arrossegant els peus, energia sota zero, l’anima pesada, negre, sense llum ni alegria, i t’empeny a comprar alguna cosa per sopar, recloure’t a la habitació i posar el “don’t disturb” a la porta. I aleshores, jeure al llit, pensar, xerrar i meditar intentant asserenar-te, esperant aquella abraçada de la mare, aquella que et feia quan eres una criatura i tenies por. Només una paraula, un gest que l’acompanyava, i tot arreglat. La felicitat del desconeixement del que s’amaga més enllà de la foscor d’aquest món. Ara ja no, toca donar la cara, tot i les conseqüències anímiques, toca veure, conèixer i posar-t’hi al davant, explicar, perquè hi ha coses que no es poden desconèixer… Continua llegint!


6 comentaris

Dia 208: Per fi…croquetes a Phom Phen!!!!

2 de Gener

Tot i que s’està d’allò més be al Strawberry Bungalow, la meteorologia segueix sense acompanyar, i tot el que té a veure amb platja perd una part del seu encant, així que no ens fa massa pena haver de deixar el mar, la sorra i la tranquil·litat per anar a buscar el ciment de la capital. Continua llegint!