Aquesta nit de tren l’hem compartida amb una dona russa, amb la que hi ha hagut algun intent de conversa, però ella parlava només en rus i ràpid, i ni llenguatge gestual ni res d’anglès, i nosaltres res de rus, així que tampoc els intents han sigut massa continuats…i amb un vagó ple de russos i russes, entre les que destacaven les matriuskes, dones grans embotides en els seus pijames, especial menció a la que portava un pijama curt de lleopard, i a un grup de tres motxilers russos de pantalons i camisa de màniga llarga, on un d’ells portava un estoig del que semblava una escopeta….

Però tot i que amb aquest protagonistes, la pel·lícula de la nit podia ser animada, res de res, a les 9:30 el vagó sencer roncava amb la coordinació de qualsevol orquestra filharmònica…

Aquest matí, a les 8:20 desembarquem a Kazan, en una estació que ens sorprèn per la modernitat i perquè està tot molt ben indicat i traduït a l’anglès. Així que fàcilment deixem bosses a la consigna, per 100 rubles cadascuna, i anem al lavabo on fem el sanejament higiènic bàsic. I preparats per la batalla, sortim a descobrir Kazan. El primer que fem, és preguntar per el kremlin, i amb l’idioma universal del gestos, seguim la direcció indicada.

Un cafetonet a “La piràmide” per despertar-nos, i un wifi per situar-nos. Busquem mapa de Kazan a la xarxa on hi ha de tot, i tornem a llegir el post http://www.mipatriasonmiszapatos.com/visita-ciudad-milenaria-de-kazan/ on a part de fer un relat experiencial molt interessant de la seva visita a la ciutat amb apunts culturals, ens serveix de guia per poder conèixer la ciutat.

Kazan està en un punt de creuament dels rius Volga i el Kazanka, en la Rússia europea, abans de creuar els Urals. Aquest era territori tàrtar, reconquerit pels russos amb posterioritat, es veu en la seva gent, en els seus trets racials, o en l’arquitectura dels seus edificis, especialment els religiosos, encara que ens recorda i molt a qualsevol ciutat europea.

Des del canal que creua una part de la ciutat, ja ens quedem impressionats per la visió de la Mesquita de Kul Shariff dins del Kremlin, que va ser construïda el 2005. Aquesta pot ser una prova que el poble Tàrtar recupera el seu passat, i és que després de la època comunista, han anat creixent el número de mesquites d’aquestes zones.

Entrem al Kremlin sense haver de pagar res i anem a delectar-nos contemplant la silueta blava, amb les parets blanques, sota aquest cel radiant.

Les vistes a més des dels murs son molt bones, el camp de futbol i el circ es poden veure bé, i estan a tocar un de l’altre, alguna cosa ens volen dir?

Creuem cap a la zona contrària i podem gaudir també d’unes vistes espectaculars de la ciutat, banyada pel riu.

Seguim pel recinte emmurallat i podem veure també la Torre esglaonada, on la llegenda diu que es va llençar la princesa Siuyumiquen, per evitar el seu matrimoni, després que Ivan el Terrible i les seves tropes prenguessin la ciutat per la força i exigís la seva mà.

També podem trobar l’església de la Anunciació amb els seus símbols exteriors de la clàssica església ortodoxa russa, i el seu interior tot ple de pintures, que hem pogut contemplar després que l’Eva es posi el mocador al cap.

Sortint, veiem l’estàtua d’un poeta rus, assassinat pels nazis. I continuem per l’avinguda Kremlyovskaya, sota un sol de justícia, fins a la oficina de turisme on podem agafar un mapa de la ciutat.

Just al costat podem visitar la catedral de Pau i Pere, i ja una mica esgotats, decidim fer una passejada pel carrer Bauman, on en una espècie de rambla peatonal, pots trobar tots de llocs on dinar. Un lloc Cubà en ple Kazan!!!!

És una opció, però finalment optem per un lloc local ben posadet, on fem un dinar frugal, amb un parell de Pancakes i patates a l’estil camperol, que serveixen per reposar una estoneta.

Sortint la torre de la església de la Epifania ens sorprèn i resseguint el mateix carrer, i sortejant els accidents de trànsit que hi ha, arribem al Millenium park, després de veure alguna església més. No hi ha cap raconet d’ombra, però al mig del parc trobem un oasi en forma de font, on hi algú remullant-se, però que a nosaltres ens serveix per refrescar-nos una miqueta.

Seguim passejant cap el Nizhny Kaban Lake, però la calor segueix escanyant, així que decidim resseguir el camí del canal i tornar a l’origen. A la piràmide, fem un refresc mentre gaudim del wifi una estoneta. Abans de tornar cap a la estació passem per un supermercat on proveir-nos per aquesta nit, la caixera ens parla en anglès i es posa molt contenta quan l’entenem i li contestem. Així que tornem cap a buscar les motxilles de la consigna amb un somriure, i esperant a que arribi l’hora de pujar al tren us deixem per avui…..