Aquesta nit hem canviat de categoria al tren, i en comptes de dormir en tercera ho hem fet en segona, realment és molt més tranquil i a més una mica més còmode, sobretot a la llitera de dalt, on es pot estar assegut si es vol sense tocar el sostre, cosa que no es podia fer a tercera.

Per una altra banda, ahir a la nit ja vam tastar un dels plats estrella de viatjar en tren, els fideus que es fan amb aigua calenta que hi ha en tots els vagons, i la veritat es que… No estaven gens malament!! Així que aquest serà el nostre menjar aquests dies!!

A les 10 del matí hora de Moscou i 12 del matí hora local, hem arribat a Ekaterimburg, on repetim la rutina de buscar les consignes per poder visitar la ciutat amb tranquil·litat, tot i que no tenim tant de temps com a Kazan.

Seguint les indicacions del bloc Mi patria son mis zapatos, hem agafat l’avinguda principal, i després d’una estona, ja hem pogut veure la catedral de la Sang Vessada. En el lloc on es troba aquesta catedral és on va succeir un dels esdeveniments més importants del país.

On a dia d’avui es troba la catedral, hi havia la casa d’un enginyer anomenat Ipatyeva, a on la nit del 16 de juliol de 1918, hi van portar el tsar Nicolau II, la seva dona, les quatre fill i el seu únic fill i en el sòtan els bolxevics van assassinar els Romanov, els últims tsars, per donar pas al comunisme.

A dia d’avui, hi han construït aquesta catedral per poder venerar la família que ha estat santificada. Al voltant de la catedral, hi ha tot de fotografies de la família, i la veritat és que fa una mica de cosa, pensar que els van assassinar justament allí, i que de fet a la part de baix de la catedral es pot visitar a on estan enterrats.

A la catedral, ens hem trobat una línia vermella que anava pel carrer, i que segons havíem llegit el bloc que us he comentat abans, et portava pels llocs més turístics de la ciutat.

Així que comprant un parell d’aigües per poder aguantar el sol que feia, ens hem encaminat a seguir la ruta que indicava la línia vermella.

Després de caminar una miqueta ens ha portat a la vora del riu Iset, on hi havia un passeig molt agradable i que et portava a una gran avinguda on hem pogut veure la casa del comerciant Sevastyanov, una de les cases més maques que es pot veure a la ciutat.

Hem seguit per l’avinguda Lenina, amunt i avall i a part d’una font, hem anat a parar a l’estàtua imponent de Lenin, i just a l’altre banda, hi havia un carrer peatonal, el carrer Vaynera, on a part de poder fer un passeig agradable, hem pogut parar a dinar en una pizzeria russa, on hem demanat una mica a l’atzar i al Mario li han posat una pizza tancada amb patata i no sé que més dins, podríem dir que era una mica seca al menjar 😉

Amb la panxa plena, i havent descansat cames i peus, hem continuat la nostra ruta sota un sol de justícia. Pel mateix carrer, ens hem trobat algunes estàtues curioses que evidentment hem fotografiat.

D’aquest carrer ens hem tornat a apropar al riu per la part de sota, ja que havíem vist en el bloc citat que hi havia una escultura que segurament a mi m’agradaria molt, i efectivament així ha sigut, que era? Doncs un teclat d’ordinador enorme al mig de la gespa!! Si… ja sé que soc una mica freaki!!!

D’aquí ja estàvem una mica cansats, així que ja hem agafat el camí de tornada cap a l’estació, i quan gairebé arribàvem hem parat en un súper per poder fer la compra d’aigua i menjar per els dos dies que ens esperen davant en el tren. Així que… galetes, aigua i menjars de fideus preparats que com l’experiència d’ahir va ser bona… doncs seguirem amb ells!!!

A les 16:29 hora de Moscou, o 18:29 hora de Ekaterimburg ha sortit el tren de l’estació en direcció Irkutsk!!