07 de juliol

És curiós com canvia el temps, i que no acaba de trobar el nostre punt just…

Si ahir ens moríem de calor al desert, aquesta nit hem passat una mica de fred a la tenda, camí de les muntanyes. La nit ha sigut plujosa, i amb força vent, però el despertar ha tornat a ser solejat, tot i que aquí el vent que bufa et fa posar la jaqueteta, en aquest paisatge solitari i privilegiat.

Esmorzar, recollida de tenda, i a fer carretera que avui el dia es preveia llarg i dur. A mesura que ens apropem a les muntanyes, el clima i terra canvia, i canvia la fauna. Aparquem els camells, i apareixen els cavalls, yaks, vaques, i ocellots semblant a àligues que revolotegen per tot arreu. Primera aturada al primer ger de les muntanyes, es coneixen perquè la Ogi és de per aquí. Presentació social, i ens donen a tastar llet fermentada d’euga, que al ser més dolça transforma el sucre en alcohol i arriba a tenir sobre 4% d’alcohol. Un gust que pot recordar a la sidra, i pel que ens han comentat neteja l’estomac, així que és prendre-s’ho i córrer cap al wc…

La següent visita, ha sigut a casa del Pushke, hem conegut la seva mare, i ens ha donat com fan sempre a la benvinguda, més llet fermentada. Nosaltres només li fem petits tastos que no volem netejar massa l’estomac. Comiats, fotos i formalitats, i seguir la marxa cap al poble de l’Orghi, on fem la mateixa operació amb el ger del seu cunyat, que és el metge del poble, i mentre el Mashka intenta arreglar soldant un seient trencat de la furgui, fem un passeig pel poble, on hi ha un spa d’aigües termals molt a la manera mongola. No hi entrem, però fem l’estona tastant llet assecada, d’unes paradetes que trobem i que coneixen com no a l’Orghi.

El seient arreglat, i última parada social, a casa els pares de la nostre guia. Ens presenta la mare, que fa vestits tradicionals, i ens conviden a posar-nos-los i fer-nos fotos…

El dinaret, com sempre molt bo, te, conèixer l’avia molt eixerida, i les fotos de família, però hem de tirar que encara queda força estoneta i la carretera és molt dolenta.

Després de un parell d’horetes ben bones per una pista plena de forats, arribem al parc nacional on trobarem la caiguda d’aigua i farem nit. La pluja ens segueix acompanyant, però fem parada a un mirador, on la història explica que hi van morir molts mongols durant una nit de fa molt temps, emportats pel riu en la seva crescuda, mentre descansaven per la batalla de l’endemà.

I si pensàvem que la carretera no podia empitjorar, doncs equivocats estàvem… pedres, rius, i a un ritme de cursa a peu, ja cansats i rebentats (no imaginem com deu estar el Matska), a la llunyania i després de passar molts gers, veiem el nostre, sota el cartell de Golden Gobi, les nostres cares reflecteixen el nostre cansament i alhora l’alegria per haver arribat.

Son les 6 de la tarda, i coneixem a la família, aquesta vegada ens donen te amb llet, i ens ensenyen el nostre ger. Quatre llits, gran, tot tancadet, i amb estufa de llenya, que encenen i intentarem que no s’apagui. El soparet tancats a la nostre acollidora caseta, perquè la pluja no para, i incrementa, però no passa res, tenim unes cervesetes negres mongoles que hem comprat, i alguna mes amb sprite per fer claretes que compartirem en aquest raconet de mon, rodejats per cabres, ovelles, vaques, cavalls i yaks que tenen enveja de la festa….