08 de juliol

Aquí a les muntanyes fa fred, aquesta nit l’hem patit. Tots tapats fins a les orelles, per combatre’l i de pas intentar no veure la invasió d’aràcnids que hi ha en aquest ger. A l’hora de fer la bossa, han sortit les aranyes de tot arreu, a saber per on s’hauran passejat aquesta nit…

Avui esmorzar cap a les 8, tot cap al cotxe, i a fer una volteta mentre esperem que vinguin els cavalls que cap a les 10 ens portaran a fer un volt. Per fer temps, hem anat a simbolitzar un anunci que teníem al cap. Alguna idea???

Pels que us acabeu de despertar i no heu fet cafè encara, era molt senzill……Buscando a yaks!!!!!

D’acord, d’acord, ja sé que no està massa aconseguit 🙂

Puntuals com un rellotge mongol, els cavalls es presenten portats pel horse master, un noiet d’uns quinze anys que només parla mongol, però perquè en vol mes. Els cavalls son més petits que els que tenim per casa, però molt forts.

A mi, em donen el més petitet, així que justet que vaig, però amb un Shuuu!!! i cap endavant. El passeig ens porta, per aquesta vall de tranquil·litat i verdor, amb paisatges espectaculars, falcons que ens sobrevolen, i fred que es fa notar.

El riu, costa de passar, ja que algun dels cavalls no hi té massa interès, però finalment el podem creuar, i seguir gaudint d’aquestes dues horetes de passeig per aquestes terres, fins al que anomenen la waterfall, també coneguda com a salt d’aigua. Res de l’altre mon des del nostre punt de vista, però ens ha encantat venir a les muntanyes, canviar de paisatge, i aquesta aventura com a genets quasi mongols que som.

La furgoneta ens recull, i comencem a tirar. Pluja, fang, bots i més bots. Arribem al poblet més gran de la vall, i allà a les afores trobem el Nadaam. La festa nacional, que es celebra el 11 de juliol, dia de la independència de Mongòlia. En alguns entorns rurals, la celebració es fa uns dies abans, i nosaltres tenim la sort de poder-ho presenciar. Esports tradicionals, on els principals son la lluita, el tir amb arc, i la carrera de cavalls.

El primer que podem veure, és la lluita. Amb rituals molt escenificats, on els homes simbolitzen ser ocells movent-se com a tal al costat del jutges, i vestits amb calçotets de colors, una espècie de top de màniga llarga, botes i gorret al cap, intenten fer servir estrebades i trabanquetes per obtenir la victòria fent caure a l’altre. No es permeten cops tipus boxa, però els combats son d’una intensitat brutal. En fan 3 o 4 alhora al mateix espai circular a mode de circ, i aquí no hi ha divisió per pes, només hi ha una categoria, i el més gran te força números de guanyar. Son molt forts, amb unes extremitats inferiors com les dels seus cavalls. A Ullaan Battar, es fa el Nadaam més gran, ho fan a l’estadi i participen uns 5.200 lluitadors, que han d’anar superant les successives rondes, a més la cursa de cavalls a les afores es veu que és brutal, algun cavall mor d’esgotament pel que hem pogut llegir.

Fan un descans, i fem dinar tradicional en un ger, on mengem unes empanadilles fregides plenes de carn, amb tots els mongols que hi caben a dins i ens saluden.

Podem veure un parell més de jocs, un molt estrany que es tracta de fer caure un os de cabra, llençant una pedra lliscant sobre un suport de fusta, i després en un altre lloc veiem com disparen unes quantes fletxes.

A les 16:30 reprenem la lluita, i anem veient camuflats entre la gentada, com els lluitadors competeixen amb molta netedat, malgrat sembla que algun dit trencat queda pel camí.

Ens encanta aquesta lluita i els seus rituals, però hem d’anar tirant.

El camí segueix sent horrorós, passem per un indret que ens recorda Mordor, del senyor dels anells, fins que arribem al punt de sortida del parc natural d’aquesta vall.

Una estoneta més, i ja esgotats arribem al que serà la nostre casa per avui. La família de la Orgui, la guia, hi viu, i trobem a tota la família. Presentació al ger corresponent, i comencem a fer jocs amb tota la quitxalla, volley, i de repent una pilota de futbol!!!!! Uns rondos i una estoneta de córrer fins l’hora de sopar…

Avui toca sopa, amb tota la família, mentre com sempre les converses amb diferents llengües s’encreuen, fins que l’anglès fa de punt de connexió entre elles, i preguntem i ens pregunten, amb la traducció de la Orgui, fins que el cel va enfosquint, i deixa veure aquestes nits estrellades sempre presents a tot el territori mongol.

La son, avui serà compartida. 11 entre persones i personetes, repartits entre llits i terra, dormint uns al costat dels altres. Avui toca terra, i ens donen mantes perquè ens tapem bé. No estem separats, cossos ben juntets, un al costat de l’altre. Una nova experiència d’espai vital zero, que ens serveix per aprendre coses noves. Una divertida experiència de moment, a veure com anirà la nit…..