09 de juliol

Això de no tenir gens d’intimitat, és una cosa que no acabo de portar gaire bé, no sé compartir el ger amb els seus propietaris… Em fa sentir bastant incòmode, així que a les sis ja tenia els ulls oberts com a plats amb moltes ganes de fer pipi.

Així que com la senyora i el senyor ja estaven en marxa i la filla també, doncs he aprofitat per sortir del meu raconet i buscar un lloc allunyat del ger on fer les meves necessitats, si, si, en mig del no res, podríem dir que Mongòlia és una gran lavabo, ja que allà on vols ho fas.

Amb la bufeta alleugerida, he tornat cap al ger a observar la vida diària d’una família nòmada. Ells ja estaven amb les cabres, separant les cries per una banda i munyint les femelles per poder tenir aquesta llet que tant n’estem bevent, sobretot en la varietat te amb llet.

Per una altra banda, tenien iogurt fet i l’han posat a assecar a sobre el ger, per no haver-lo de menjar tot immediatament. Mentre les dones munyien les cabres, l’home ha agafat la moto i ha fet dos viatges a buscar aigua, suposo que a la font més propera, per poder-ne tenir suficient per tot el dia.

Quan ha tornat just jo estava dins el ger, i m’ha ofert la meva primera tassa de te amb llet del dia, que per aquesta zona és més salat que al sud.

La següent tasca que ha fet l’home, ha sigut posar-se a tallar llenya, molt necessària per mantenir calent el ger per una banda (que a les nits fa força fred per aquestes contrades) i per cuinar evidentment. I amb això, com evidentment, ho ha fet amb la serra automàtica, ja ha despertat als que encara seguien dormint.

Amb això, ja ha començat encara més l’activitat, per una banda la majoria, s’han dedicat a separar les cries de cavalls que prèviament, el veí havia anat a buscar a on devien estar pasturant (es increïble perquè a la nit se’n van lluny i després els saben trobar), de la resta de cavalls que han seguit pasturant.

Mentre la Orghi ens ha preparat uns pancakes boníssims que amb una mica de mantega feta per la família estava… Mmmm

Ara ja si que amb la panxa plena, hem anat tirant pel camí horrorós ple de bots i més bots, fins a parar a una vall on hi havia una estàtua d’una tortuga que sembla que veneren bastant ja que dona llarga vida.

El nostre camí ha seguit fins a Karakhorum, l’antiga capital, on hem anat directament al museu d’història, on hem tingut el primer contacte amb la civilització després de 10 dies! Us imagineu un water normal? Net?…. Uixxxxx, al arribar ens sentíem una mica fora de lloc!!

Allà hem pogut aprendre una mica de la història mongola, i de fins on van arribar a conquerir aquest poble que avui en dia són només dos milions i mig en una extensió que fa almenys tres vegades Espanya, dels que molt encara viuen de la mateixa forma que en aquella època.

Del museu, hem anat al temple Erdene Zu Khiid, un dels pocs que es conserva sencer, i que els russos no van destruir, tot i que sembla que dins hi havia molts temples i avui en dia només en queden 3, ja que els monjos van enganyar als russos, tot posant al passadís abans d’entrar peix cru i restes de menjar, amb el que feia tanta pudor que els russos es van creure que allà no hi havia res de res.

Realment els temples amb els budes a dins són molt macos i m’ha fet recordar el viatge a Tibet que espero poder repetir amb el Mario.

A més a més en el recinte també hi ha una estupa i un monestir on hi ha monjos estudiant. Passejant, ens hem trobat una turista danesa que ja ens havíem trobat al principi del viatge, i que ens ha fet veure la manera tan diferent de pensar de les persones, ja que realment amb ella, no aniríem ni a prendre una cervesa, pels comentaris que ha fet a la Orghi sobre el seu país, sembla ser que necessita més comoditats per viatjar, que Mongòlia no ofereix, doncs… I si es queda a casa?

Havent fet una mica de cultura, ja hem enfilat en direcció Ulaan Baator (no arribarem avui eh?) i després de poca estona de furgo, ja hem parat a dinar al costat de un rierol, que aquest estava una mica brut i gens fresquet.

La tarda l’hem dedicada a avançar amb la furgo i increïblement hem trobat carreteres normals!! No ens ho podíem creure, avançar sense bots! Però de tant en tant la carretera estava tallada, perquè l’estaven arreglant (ha de ser difícil mantenir les carreteres amb el fred i la neu al hivern), i així tornàvem a botar una miqueta més.

Avui la tarda ens ha portat a la reserva natural de Khöngö Khan Uul, una mena de petit monument valley on hem anat a un ger d’una família al costat del temple Övgön Khiid.

Allà hem conegut la família, una mare amb dues filles (ja que el marit estava al hospital on hi havia el seu germà), i la nena petita és encantadora i molt sociable. També hi ha allotjada amb la família una japonesa, així que ens sembla que avui tornarà a ser una nit per compatir ger amb bastanta gent.

Com que encara era aviat, hem anat a fer una volta tots plegats, la Coleen, la japonesa, nosaltres dos, i la nena petita, que em sembla que té uns 7 anys, i en 3 dies en farà 8, així que és de l’edat de l’Alba.

Durant el passeig hem pogut veure el petit temple que hi ha, on quan hem arribat, hi havia unes 10 persones amb unes màquines de fer fotos… impressionants!!!

Mentre passejàvem hem estat jugant amb la nena, i al tornar al ger, com encara estaven començant a preparar el sopar hem jugat una mica a cartes amb ella, però jo quan s’han posat a fer el sopar com volia aprendre el que feien m’he posat amb elles per prendre apunts i fer fotos i així poder-vos fer un post amb la recepta, així que pròximament…

El dia l’hem acabat dormint tots plegats (i un altre cop sense poder-nos posar el pijama) en el ger i demà… ja tornem a Ulaan Baator.