11 i 12 de juliol

Dos dies a la capital, dos dies recuperant forces, i posant-nos al dia descarregant fotos, preparant posts, intentant proposar alguna ruta per Xina, i Japó, descansant, connectant-nos a les xarxes, i retrobant-nos per casualitat amb el Ferran i la Mireia, que ja us havíem presentat, i explicar-nos històries de la vida. De la ciutat, poca cosa vista, no l’hem trepitjada massa aquests dos dies, però per situar-vos millor faré un breu resum…

El Golden Gobi, el hostel on som, està força bé, son molt simpàtics, tenen molta informació de tours, i és un molt bon lloc per estar-hi. Això si, si busques tranquil·litat, en hores punta no l’acabes de trobar. Ens hem aixecat cap a les 8, la gent que marxa, la que arriba, i els que esmorzen perquè marxen de tour, fan de despertador natural perquè la resta que ens quedem per aquí anem obrint els ulls.

Fem un te a la cuineta que hi ha, i comencem a treballar. Ens fa por que a Xina, no puguem treballar amb el bloc, per la censura i restriccions que hi ha en aquest sentit, així que estem intentant deixar programats (que a hores d’ara ja haureu llegit) tots els posts que tenim pendents per si de cas.

Ja cap al migdia, anem a fer un volt, tenim vist a la Lonely un restaurant una mica mes ben posadet del que últimament freqüentem, que es diu Veranda, i sembla que tenen vinets. Així, que anem fent un passeig fins a localitzar-lo, mentre ens creuem amb tot el personal que està de festa pel Nadaam.

Arribem, i entrem a veure els preus, però ja ho tenim decidit, i avui toca entaular-se a l’estil occidental. Una amanida per compartir, un parell de rissotos, i una ampolla de vi blanc argentí, el més barat que tenien. Tranquil·litat, conversa, i la broma ens costa uns 15 euros per cap, que paguem contents, suposo per l’efecte del vi.

Aprofitem que el restaurant, està al costat del temple budista de Chojin Lama Temple Museum, on entrem ràpidament, sense saber si hem de pagar o no. No ens diuen res, així que anem fent la visita acompanyats per molta gent que camina al compàs d’un músic d’instrument tradicional vestit amb gales de diumenge.

Tornem cap al hostel, i sorpresa!!!!! El Ferran i la Mireia, que ens saluden. Ens expliquen els seus últims dies de viatge, i que van a fer una visita al estadi a veure el que puguin de Nadaam. Quedem per sopar, i nosaltres tornem cap al hostel a seguir amb les nostres tasques.

Cap a les 21 hores, sentim català al passadís, així que recollim els trastos, i a sortim a fer un volt. Passem per una estàtua homenatge al Beatles, que no dubtem en fotografiar, i després de trobar diversos locals tancats, acabem a un restaurant mongol, on mengem uns dumplings petites, però molt gustosos, acompanyats d’una cervesa, mentre fem petar la xerrada. Viatges, Barcelona, Priorat, consells que ens aniran de perles, la vida i les seves qüestions, feina i demés ens porten cap a passada la mitjanit sense ni adonar-nos. Encantadors aquesta parella, i una idea molt bona de viatge la que segueixen. Una passada haver-los trobat, i una pena no coincidir més temps. Però mai se sap, i si no, en contacte seguirem.

De tornada al hostel, i a dormir sense fer soroll que tothom ja és al llit.

L’endemà, la Coleen marxa, no la podem a acomiadar perquè ahir era massa tard, i avui massa aviat i ni ens n’adonem, per sort el mail no ens falla i ens desitgem sort mútuament mentre ens emplacem a trobar-nos mes endavant.

A les 8, torna el xivarri, i a despertar-se toca. Te, xerrada amb un americà amb el que vam coincidir en el tour, i lluita mongola per la tele.

Perfilem i enllestim, un esbós de la primera ruta per Xina, i sortim a fer un volt. Treure diners per poder acabar els dies a Mongòlia, buscar algun souvenir amb forma d’imant, i una bandereta per cosir a la motxilla, i trobar un lloc per dinar. Finalment repetim al lloc on vam sopar, i tastem una fanta, segons l’etiqueta de raïm, que no està del tot malament.

Tarda de finalitzar tasques, fem nostre la zona del lounge d’abaix, i enllestim tema posts. Busquem couchsurfers per les grans ciutats de Xina i Japó, i se’ns passa la tarda volant. Tenim ja ganes de moviment, així que demà ja començarem a moure’ns per anar cap a la frontera, i poder creuar cap a la Xina.