Viatge a Ítaca

Dia 148 i 149: Si no volies paradís, pren-te tres tasses

8 comentaris

3 i 4 de novembre

Ho avisem, aquest post pot ferir la sensibilitat del lector. Si els anteriors posts han fet que ens comencessis a tenir una mica de mania, aquest millor ni el comencis… ☺

Última nit al poble, hem dormit de meravella. Fem temps esmorzant, a que aparegui la mestressa, i poder pagar les sis nits que hem estat aquí. Una truita de gambes deliciosa a un hotel del costat, que les habitacions són cares, però els àpats estan prou be.

Quan acabem l’última gamba, ja veiem voltar a la mestressa i li saldem els comptes pendents. S’ha fet una mica tard, són les dotze i el sol és a màxima potència, però amb les motxilles a l’esquena anem caminant pel poble eludint conductors que ens ofereixen portar-nos. Nosaltres som cabuts, ens gastem els calers en algunes coses, però per altres som del puny tancat, i així suant després d’haver fet l’últim tram pel la sorra, arribem al Anthy’s, la que serà la nostre casa durant com a mínim quatre nits. L’habitació la mateixa que havíem vist, així que no hi ha peu a enganys, i ens assegurem de recordar-lis el preu que havíem pactat quan donem els passaports perquè els fotocopiïn.

I ara, comença l’acció, l’acció de la inacció, perquè és posar-se el banyador i bikini, cadascú el que li queda millor adaptat a la seva anatomia, i cap a unes tumbones protegides amb parassols. Al costat del bar, a peu de platja, i que des d’allà en deu passes et plantes a l’aigua. I allà estem, entre bany i bany estirats amb la lleu brisa marina, entretenint-nos amb l’escàs moviment de gent que ens va passant per davant. I a més la Wifi arriba a les tumbones, així que ja us podeu imaginar que l’Eva està com extasiada… ☺

Goa_Benaulim16

Quan ja en tenim prou, dutxa, canvi de roba, i fem un refresc al bar, mentre les onades venen a saludar-nos abans de desaparèixer. Mentrestant, la idea que potser aquí ens quedarem algun dia mes va començant-nos a calar el subconscient. Comencem a passejar, són les quatre. L’hora bona, on el sol ja no es fa pesat, i la llum comença a agafar un matís més difós. Els indis comencem a inundar alguns punts de la platja, especialment a Colva, on arriba la carretera, i ells com si d’un tren es tractés, s’amunteguen i esperen torn per practicar alguna de les activitats que s’ofereixen relacionades amb motos d’aigua i llanxes.

Goa_Benaulim6

Goa_Benaulim7

Goa_Benaulim3

Nosaltres encantats, perquè les possibilitats de fer fotos boniques augmenten, així que no perdem la oportunitat.

Goa_Benaulim8

Goa_Benaulim10

Goa_Benaulim5

Goa_Benaulim4

Fent fotos, i més fotos, ens sorprèn la posta de sol mentre passegem. Avui si, hi ha final feliç, i podem veure com el sol s’oculta al mar.

Goa_Benaulim9

Goa_Benaulim11

Goa_Benaulim13

Cada dia, aquest és un moment màgic, perquè el sol i els seus canvis de color son hipnòtics i ens encanta, però a més avui hem vist el cicle complet així que res més a demanar. Ara a tornar per sopar, i fer la primera nit, que tot i el ventilador de sobre el llit, és bastant calorosa.

Goa_Benaulim12

Goa_Benaulim14

Goa_Benaulim15

L’endemà, dia preaniversari, i anem entrenant alguna de les coses que faran de demà un dia perfecte. Els mosquits, no entenen de descans, i segueixen fent de les seves, tot i les proteccions que portem. Tot just han acabat els Monsons, i encara hi ha aigua estancada arreu que fa que n’hi hagin masses. Però nosaltres, amb picades o sense, a la nostra.

Goa_Benaulim2

Goa_Benaulim

Una mica de tumbones, uns banyets, i anar a comprar al poble alguna cosa que necessitem. De tornada, seiem al bar del Anthy’s, escrivim, consultem coses a la xarxa, i potser el fet de trobar-me tant a gust, no ho sé, però la mirada es fixa pel seu compte en punt de la carta, on la paraula “mojito” comença a fer-se present i agafar força. Em resisteixo el que puc, però caic en la seva xarxa de rom i sucre, i acompanyat d’aquest sabor tant característic, que tantes i tantes estones bones i boniques m’ha portat, acompanyo el sol a que es pongui, i esperem no adormir-nos esperant, perquè a les dotze algú fa anys, i encara que aquesta vegada no tinc massa rivals per ser el primer en felicitar-la, no voldria que algú se m’avancés mentre dormo…

Goa_Benaulim17

Anuncis

8 thoughts on “Dia 148 i 149: Si no volies paradís, pren-te tres tasses

  1. Potser us cansareu de tanta bona vida, no ?? Una passada, vaja !!

  2. Si si vaja vidorra…..menjar…..posta de sol…..mojito…..posta de sol……

  3. Ja està bé: sort que ho heu advertit en començar. però ja està bé això de fer enveja…

  4. Hola,
    No sé si encara esteu per aquí a Benaulim. Jo sóc de Barcelona i visc pràcticament a Colva. Per casualitat he llegit el vostre blog, si esteu encara aquí i voleu xarrar una estona, m’ho dieu!

    • Que fort!!!!! Ara ja som a Kuala Lumpur, però vam marxar de Benaulim el 12, així que no fa res!!!! Quina llàstima!!! Ens hagués agradat molt poder xerrar una estona!!! Haurà de ser una altra vegada no?? Una abraçada!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s