6 de gener

Sii avui és reis, i a molts de vosaltres segur que us han portat coses… ara, per nosaltres avui és un dia normal i em sembla que els reis no ens han sabut trobar amb tant canvi d’ubicació. Aquí no saben que és la festivitat de reis, i de fet les festes de Nadal ja estan més que passades, i el cap d’any… Bé, de fet a Vietnam encara no l’han celebrat, ja que l’equivalent al nostre cap d’any és el Tet Festival, i es celebra a finals de gener, i si fos pel My ens quedaríem a passar-lo amb ells 😉

I com sembla que ens està agradant portar la contraria en aquest any que ha començat, avui que justament és un dia festiu a casa i la gent es fa regals, i a més es fa un bon dinar acompanyat del tradicional tortell de reis (que a nosaltres segur que no ens tocarà pagar l’any vinent 😉 ), doncs per nosaltres ha sigut un dia del més normal. Normal seria a casa, aquí i dins del nostre viatge permanent, els dies com avui escassegen i són l ‘anormalitat. Es a dir, no hem fet res de turisme, i hem viscut la vida quotidiana d’una família vietnamita.

I pel que sembla ser, aquí els dies comencen ben aviat, i a les 7 del matí ja érem desperts, i preparats per acomiadar els nens que anaven cap a l’escola i per començar a tastar les delícies que fa la mare per cuinar. Si, la Lein ens ha fet un nodels d’arròs (no em pregunteu quin tipus, ja que pel que hem començat a veure aquí a Vietnam n’hi han moltíssims!!!) acompanyats de peix que realment estaven molt bons (els que em coneixeu una mica, sobretot tu mare, al·lucinaries de veure com em menjo de tot, sii peix també i a més a qualsevol hora del dia, ja que normalment a aquestes hores us asseguro que no hagués pogut menjar una sopa de nodels de peix).

I amb l’estomac ple, a preparar-se per anar al gimnàs o piscina, que preferiu? Doncs jo he preferit anar a fer piscines, i el Mario a fer una mica d’exercici al gimnàs, tot i que després quan jo encara continuava fent piscines s’ha afegit a fer-ne alguna.

El gimnàs i piscina està en el mateix barri que viu el My, un dels barris residencials de Ho Chi Minh (o antigament Saigon), que pel que sembla va ser construït per alguna companyia de Taiwan, i és la zona on hi ha les millors cases. Segons el My, aquesta zona residencial, és molt segura, i de fet hem vist alguna caseta amb guardes de seguretat, i aquí no hi ha cap problema en deixar el cotxe aparcat al carrer (cosa que no podries fer si visquessis a altres barris, sobretot els del centre).

Una bona dosi d’exercici, que el nostre cos li ha costat assimilar primerament, com dient… però que fas!!! Però que després d’unes piscines en el meu cas, poc a poc ha anat assimilant i fins i tot ha gaudit amb l’experiència!!!

Això ens ha obert una mica la gana, però al arribar a la casa un cop dutxadets ja teníem preparat el dinar un altre cop boníssim, i totalment diferent del matí… Em sembla que provarem moltíssims plats vietnamites…

I amb la panxa plena… una mica de descans no?? Doncs si en el meu cas, però no en el del Mario, i preguntareu… i això? Doncs és que el Mario se n’ha anat amb el My a practicar la conducció de moto en el caos d’una ciutat com aquesta, ja que a partir d’ara ens mourem per Saigon amb moto i el Mario en conduirà una… A veure que tal l’experiència no???

La resta de la tarda l’hem passada jugant amb els nens al qual avui s’hi ha afegit el cosí, que segons sembla porten de l’escola cada dia i li donen de sopar fins que el venen a buscar.

I de cop mentre estàvem jugant… El My ve i em pregunta? Vols aprendre a fer rotllets de primavera?? I quina us penseu que ha sigut la meva resposta?? Doncs que si!!! Així que la mare m’ha estat ensenyat i he pogut practicar una mica, així que d’aquí poc tindreu una altra recepta aquest cop vietnamita!!

Ahir de fet, el My ja ens va comentar que el seu plat preferit eren els rotllets de primavera que feia la seva mare, i avui hem pogut apreciar perquè!!! Em sembla que també serà el nostre plat preferit!!!

I després de sopar, 4 adults (My, Thuy, Mario i jo) i dos nens, encabits en dues motos en direcció el centre comercial!!! Per sort en una moto només hi anàvem tots dos, i a l’altre doncs 4!!! I s’hi han encabit amb una facilitat…

Us he de dir que el Mario ho ha fet d’allò més bé, i que ja comença a pensar com un vietnamita a l’hora de conduir, però per sort avui no ha sigut molt complicat. Com ens anirà demà pel centre???

I que es fa en un centre comercial? Doncs comprar!! I jo m’he firat amb uns texans, que després de 7 mesos i en visió que ens acostem a Austràlia, volíem vestir una mica a l’occidental, i a més protegir-nos una mica per si fa fred. El Mario no n’ha trobat uns que el convencessin així que… seguirem buscant!!

Aquest centre comercial que hem anat dona per la part de darrera a una zona peatonal a la vora d’un riu, on hem fet un passeig molt agradable que hem acabat amb un bon cafetó.

Així que ja veieu… un dia ben normal!!