Viatge a Ítaca


10 comentaris

Dia 220: Adéu Saigon o el decàleg de l’amfitrió perfecte

14 de gener

Si família i amics, hi ha coses que s’acaben. Petites històries que tenen un final. Però hi ha algunes que quan les llegeixes, te n’adones que aquest final no és rodó, que falta alguna cosa, una seqüela, una continuació, esperes saber-ne més, d’aquells personatges que t’has fet teus i que no vols que desapareguin amb el fet de passar una última pàgina. Continua llegint!


4 comentaris

Dia 215: Cap a la Contxintxina

9 de gener

Avui hem deixat la família. Una nit perquè descansin de nosaltres, i anem cap a la Contxintxina, aquest racó de món que hem sentit tantes vegades, i que molts com jo, mai havíem situat geogràficament. Concretament anem cap a Can Tho, una ciutat ubicada al delta del Mekong, on farem nit. Per fer-ho, hem contractat una excursió organitzada, així que bàsicament ens deixarem portar i a gaudir!!! Continua llegint!


4 comentaris

Dia 213: Per què Saigon va canviar el seu nom

7 de gener

A casa del My els dies comencen ben aviat. L’hora d’anar a l’escola per les criatures és les set del matí, i per nosaltres és l’hora d’esmorzar. Avui també, convertint-se en fabulós costum, és deliciós, i podem confirmar i reafirmar que la mare del My és la millor cuinera del món, tal com ell ens havia avançat, si més no, la millor del sud est asiàtic… Continua llegint!


4 comentaris

Dia 212: Fent vida normal a Ho Chi Minh

6 de gener

Sii avui és reis, i a molts de vosaltres segur que us han portat coses… ara, per nosaltres avui és un dia normal i em sembla que els reis no ens han sabut trobar amb tant canvi d’ubicació. Aquí no saben que és la festivitat de reis, i de fet les festes de Nadal ja estan més que passades, i el cap d’any… Bé, de fet a Vietnam encara no l’han celebrat, ja que l’equivalent al nostre cap d’any és el Tet Festival, i es celebra a finals de gener, i si fos pel My ens quedaríem a passar-lo amb ells 😉 Continua llegint!


4 comentaris

Dia 211: Arribant a Ho Chi Minh

5 de gener

Phom Phen és una ciutat que ens ha agradat, l’esperàvem desordenada i caòtica, però ens ha sorprès. Vam decidir quedar-nos-hi un dia més, però no li haguéssim fet un lleig a passar algun altre dia passejant pels seus carrers. Però no podem, que en aquesta recta final del que podríem anomenar primera etapa del viatge, anem curts de temps, i toca anar cap a Vietnam, que allà ens hi esperen. Continua llegint!