24 de gener
Avui ha sigut el primer dia que ens hem ficat a l’aigua en el curs de submarinisme, però ha sigut per la tarda així que anem a pams.
Després de passar una mica de rasca aquesta nit (a veure si avui ens en recordem de demanar uns llençols), el despertador ha sonat a les 7 del matí tot i que havíem quedat a les 8:30 per començar el curs. I ja a aquestes hores han començat les proves per mi, ja que una de les primeres coses que he hagut de fer ha sigut posar-me les lentilles que de moment encara no ho tinc molt per la mà, ja que no ho he fet moltes vegades. Però pel que sembla cada vegada ho faig millor ja que no he trigat molt a tenir-les les dues posades.
De fet encara hem pogut anar a esmorzar amb temps i prendre una truita de patates que ens hi estem aficionant 😉
I si, a les 8:30 a començar la teoria amb el Toni. Avui ha tocat repassar els tres temes que vam veure ahir als vídeos, i dels quals per la tarda vam fer els deures (la veritat és que aquesta forma d’aprendre m’agrada ja que a base de repetir les coses de diferents formes, se’t queda molt més gravat i sobretot els aspectes importants els retens).
Amb el Toni hem anat corregint pregunta per pregunta i en alguns temes ens ha ampliat l’explicació amb esquemes, o més contingut per a que ens quedés clar del tot.
Un cop repassats els tres temes, ha tocat vídeos un altre cop. Avui, el quatre i el cinc. El primer de taules i planificació d’immersions, i el segon de l’entorn i vida submarina, amb temes com les marees, les onades o el que podem veure sota l’aigua.
Avui el tema vídeos s’ha fet més curt, i així ja hem acabat amb la teoria. Ara una estoneta de descans i poder menjar alguna cosa.
I comença l’aventura!!! Primer de tot, a provar l’equip, neoprè que s’ajusti, aletes correctes pel peu, i una armilla que també vagi bé!!! I amb tot preparat i en una bossa, apa, cap a la barqueta que ens portarà a l’embarcació més gran on el Toni ens indicarà com es funciona en el vaixell.
I en un no res, a preparar-nos amb tot l’equip per fer la nostra primera immersió, això si, abans de tirar-nos hem de fer el CPTAO i preguntareu, que és això? Doncs senzillament comprovar amb el teu company de submarinisme (el submarinisme és una activitat de parella, i en el meu cas es tracta del Mario clar), que tot funcioni correctament i que tot estigui ben posat. De fet cada sigla vol dir alguna cosa i el que has de fer és comprovar: Chaleco, Pesos, Tiras, Aire i Ok
Ara ja si, sembla que això va en serio i ens hem de tirar a l’aigua, al nostre grup som el Jordi, el Mario i jo, juntament amb el Toni i el Bertrán que està fent el Dive Master per ser instructor.
S’han anat llençant tots a l’aigua fent el pas de gegant (per a que ho entengueu és amb tot l’equip posat fer un pas endavant des de l’altura del vaixell tot subhjectant amb una ma el regulador i la màscara, i amb l’altre el cinturó de pesos, perquè res caigui), i de cop ha sigut el meu torn, i pam, m’ha agafat el vertigen que m’agafa a vegades en situacions on es conjuga alçada, aigua i vaig carregada, i no hi havia manera que em tirés. A més, tots mirant des de baix… Aixxx finalment ho he fet, però clar, he entrat amb uns nervis a l’aigua….
Hem anat aletejant per la superfície, cap a la zona on començaríem a fer exercicis, i un cop el Toni ens ha explicat com submergir-nos… Cap a baix, sembla fàcil oi? Doncs no ho ha sigut!! Això del regulador no és tan senzill com pot semblar, i jo sembla que no li he agafat la manera de respirar i quan hem començat a baixar doncs com no respirava bé, doncs no baixava, i llavors ha vingut el Toni a posar-me més pes per a que baixes. Però aquí ja m’he agobiat bastant perquè pensava que em faltava aire, i li he dit que volia pujar i mentre el Mario i el Jordi s’han quedat a baix amb el Bertran, jo he pujat cap a dalt amb el Toni per asserenar-me una mica. La veritat que m’ha costat bastant, i després de força estona on el Toni ha baixat i ha pujat el Bertran, he aconseguit descobrir que és el que feia malament, el que?? Doncs que agafava molt aire i sense gairebé deixar-lo anar, en tornava a agafar, però tot i així pensava que em faltava aire. Així que després de practicar com si fes snorkel per la superfície amb el regulador, i entenent que havia de deixar molt l’aire he pogut baixar i fer els exercicis que havíem de fer.
Potser els exercicis que a la gent li costen, jo, un cop superada l’angoixa del respirar ja no m’han costat i els he fet prou bé, quins eren? Doncs treure’ns la màscara i tornar-la a posar traient l’aigua de dins, i deixar anar el regulador i recuperar-lo.
Havíem de fer un altre exercici, però el Toni ha decidit deixar-lo per demà i anar a bussejar una miqueta, que per ser el primer dia ja tocava relaxar-se una mica. Pel que sembla això ho podem fer perquè estem fent el SSI i no el PADI, ja que el nostre és més flexible i et permet fer-ho.
Com l’aigua estava força remoguda no hem pogut veure gaire cosa, però les sensacions ja ens han començat a agradar, suposo que quan estigui una mica més solta encara seran millor no?
Una mica més tranquil.la ja he tornat cap al vaixell, i ja cap a terra toca, després, és clar, de desmuntar l’equip, posar-lo dins la bossa.I amb la feina feta, aprofitar per menjar una mica de galetes i pinya tallada per recuperar una mica les forces.
Al arribar a terra encara no s’ha acabat la feina i primer de tot ha tocat netejar l’equip de forma correcta per a tenir un bon manteniment i que no es faci malbé.
I ara si, cap a l’escola a fer una bona dutxa, canviar-nos i….. Fer els deures dels capítols 4 i 5. Quan els hem acabat hem proposat d’anar a menjar plegats. S’hi ha afegit el David com ahir, i avui hem anat més aprop, a una pizzeria que està a tocar de l’escola i que s’hi arriba per una llarga passarel·la per sobre l’aigua i que no té barana, arggggg
Les pizzes no estaven exquisides, però la vegetariana estava prou bona i així hem recuperat una mica les forces, tot i que igualment estem bastant destrossats. Així que a dormir d’hora que no sabem quines emocions ens depararà demà, podré saltar? Respiraré correctament?
10 febrer 2014 a les 9:41
Al final ho varem fer mooooolt bé, tot i que el meu primer dia va esser també molt angoixós teníem uns instructors que eren uns craks! Ole Toni, Beltran i Marta!!!
14 febrer 2014 a les 9:58
I tant, les pors del primer dia, es van convertir en felicitat i somriures al segon. Un luxe d’instructors, de companys, i és que això de bussejar apropa a tots a les nostres sensacions més primàries de desconexió i pau
10 febrer 2014 a les 13:09
Per ser el primer dia de entrar al aigua ,comprem el teu neguit i la por.Tot l’equit deu pesar molt !!!. Poc a poc aniràs agafant confiança . Animants !!! . Petons, Avi.
14 febrer 2014 a les 9:59
I tant, però ara ja és una experta en això d’anar veure peixets a casa seva
10 febrer 2014 a les 19:38
Jo també m’hagués cagat una mica. T’entenc, Eva, però veig que ho has resolt superfantàsticament!
14 febrer 2014 a les 9:59
Jajajaja vols dir?? Jo crec que no… Si que els primers moments van costar una mica, però ara ja està feta una megacrack!!!!