Avui no he dormit gairebé, serà pels nervis del que m’espera? Avui podré gaudir d’una de les coses que més desitjava veure a Austràlia després de l’Uluru. Si, avui és el dia que sigui jo qui vagi a la gran barrera de coral. Continua llegint!
Després de decidir quedar-nos més dies aquí, ja hem distribuït una mica que farem i a que dedicarem el nostre temps. Com portem bastants dies matinant molt, volíem que el primer dia aquí a Lovina no tinguéssim cap activitat que ens ho fes fer, i, com sembla que en aquest país la paraula activitat és sinònima de llevar-se aviat… Doncs senzillament, no hem fet res de res!! Continua llegint!
Els nostres dies a Koh Tao estan arribant a la seva fi, tot i que ens hi quedaríem molts dies més i potser ens trauríem l’Advanced, o faríem alguna immersió nocturna. Però, el nostre viatge ha de continuar i toca anar cap a Kuala Lumpur per prosseguir la nostra aventura. Continua llegint!
Dos dies més en aquesta illeta, antic presidi polític de principis de segle amb forma de tortuga, i tot va d’allò mes bé, a no ser per unes agulletes que em tenen segrestat, sense haver demanat cap rescat per alliberar-me. El cos em fa mal, però tinc el coll i la seva musculatura, que no acostumo a treballar, a punt de demanar la baixa definitiva. Continua llegint!
Portàvem uns dies de curs, d’aquells que saps el que has de fer, quan i com. Avui ja no, tot el dia per nosaltres, per llevar-nos una mica més tard del que veníem fent i mandrejar d’aquí cap allà sense rumb fix. No baixem massa tard, i tot just quan posem els peus sobre la sorra del restaurant, sentim que estem sols, que la colla amb la que havíem fet molt pinya aquest dies, ja no hi són. Una sensació estranya, en la qual es barreja la desprotecció i la nostàlgia de que avui no hi hauran bromes i xerrades amb aquells qui portes dies fent-les. Continua llegint!
Avui ha sigut l’últim dia del curs, on hem passat de no saber res de res, i de fins i tot de passar angoixa, a sentir-nos amb una pau indescriptible mentre anem bussejant per sota l’aigua, observant la vida que s’hi dona sota el gran blau. Continua llegint!
Ahir no ens vam quedar tota la nit estudiant, ni res semblant com fèiem en època d’institut o universitat. Aquí la son ens pot, a la nostre cabanya de fusta dormim molt bé, i a més ens quedem clapats molt aviat. Avui, una miqueta abans de les 9 del matí, ja estem esmorzant alguna cosa per agafar forces. Continua llegint!
Quan vam començar a pensar en aquest llarg viatge una de les opcions que se’ns van obrir va ser la possibilitat de treure’ns el Open Water a Koh Tao, i així poder anar fent submarinisme per la resta del món. En un primer moment ho vam estar sospesant bastant sobretot per la inversió econòmica, però veient els preus que hi havia a Koh Tao vam dir que era l’ocasió de fer-ho. Continua llegint!
Si Tailàndia té alguna cosa, és que els trasllats són d’allò més fàcils de planificar i fer. Kao San Road, és un lloc perfecte perquè entre les infinites agències que hi ha repartides per la zona, pots trobar packs que et transportin als racons més remots i insospitats del sud-est asiàtic, i més enllà si ho vols… Continua llegint!