25 de gener

Ahir no ens vam quedar tota la nit estudiant, ni res semblant com fèiem en època d’institut o universitat. Aquí la son ens pot, a la nostre cabanya de fusta dormim molt bé, i a més ens quedem clapats molt aviat. Avui, una miqueta abans de les 9 del matí, ja estem esmorzant alguna cosa per agafar forces.

Quan arriba tothom, seiem a la nostra aula amb vistes a l’oceà, i descalços trepitjant la sorra, el Toni repassa el deures dels temes 4 i 5 que vam fer ahir a la tarda. A més, amplia sobretot el tema 4 amb explicacions sobre les taules i la planificació d’immersions, ja que és un tema crucial, i s’ha d’entendre bé. Sobretot a nivell conceptual, perquè ara amb els ordenadors de busseig, la tasca de la planificació es facilita, i ells solets calculen els temps que pots estar a dins de l’aigua, i el que cal estar a fora per poder realitzar una segona immersió. És un món això del busseig, i termes com parada de descompressió, o nitrogen residual passen a formar part del nostre vocabulari…

Teoria acabada, ara toca repassar-la fent un petit examen tipus test. No és molt complicat si has entès els conceptes bàsics, però sempre hi ha alguna pregunta que ens aporta dubtes, a aclarir després. Quan hem acabat tots, correcció, i tots aprovats!!!! Al menys la part teòrica, i després de repassar alguna pregunta sobre la que ens sorgeix algun dubte, ens adonem que hem après moltes coses, i els coneixements importants apresos semblen assentats sobre una bona base.

Toca un petit descans per dinar alguna cosa suau, i en una horeta ja anem tots preparats cap al punt on recollir material, i esperar la petita barqueta que ens portarà una mica més lluny de la costa a la embarcació més gran.

Avui farem dos tancs, un primer on farem exercicis de flotabilitat, treure i posar màscara i equip, submergits i a superfície. I un segon, ja a profunditat on ens centrarem a bussejar mantenint la flotabilitat neutre, i aprenent a pujar o baixar a voluntat. Ara toca preparar-se que és el moment esperat. Preparació i comprovacions de seguretat i cap a dins amb el pas de gegant. Tot OK, i ja anem aletejant cap a zones poc profundes on farem els exercicis. Van força be, l’Eva ja té més que superat el tema de la respiració, i ens en sortim bastant be. Ara toca tornar cap al vaixell a canviar tanc perquè tot seguit farem la segona immersió.

Menjar fruita, canviar tanc, i comprovar equip. Tots preparats de nou, i cap avall. Aquesta vegada la visibilitat és espectacular, i comencem a desfilar tots compassats i en formació de a dos, darrere del Toni. Avui no ve el Beltran, ens acompanya la Blanca, una noia que també està fent el Dive master. Ens porta sort, perquè de sobte, i davant de la sorpresa de tots, una tortuga Carey que apareix davant de les nostre màscares. Tots revolucionats!!! Però alhora emocionats… el Jordi movent-se en totes direccions, l’Eva més tranquil·la i jo que l’intento tocar, tot i que ens han dit que no s’ha de fer, però amb l’emoció m’oblido de tot… Lliçó apresa, no ho tornaré a fer… ☹

Seguim una estoneta més. Uns 50 minuts en total, que les reserves d’aire del Jordi, que no para quiet, i la meva ja aconsellen començar a pujar. L’Eva porta prou bé això del consum. Toca procediment de sortida, parada de seguretat a 5 metres de 3 minuts, i amb una mica de fred, però extasiats amb aquesta, podríem dir, primera experiència de busseig. Ens canviem, assequem, i desem equip. Mengem fruita i unes galetes delicioses mentre comentem l’experiència. La Montse, que ahir no va tenir massa bones sensacions, i aquest matí no les acabava de tenir totes, està amb una cara que irradia felicitat, i el Jose està encantat per l’experiència, i llueix sense samarreta les virtuts del seu recent sobrenom de “el cuerpo” ☺. L’Eva amb ulls que xispegen emoció i felicitat, esperem que no siguin per les abdominals del Jose ☺, i el Jordi repartint l’energia i el bon humor que a ell li sobre, amb abraçades per tothom. Jo xerrant aquí i allà, perquè la sensació de sentir-te be, s’encomana i hi ha un bon rollo dels que fan època…

De tornada, netegem l’equip, i encara extasiats anem comentant cosetes, que tot i que potser per algú versat en això de capbussar-se són un nores, per nosaltres són d’una importància vital, i motiu de goig de compartir-ho. Amb els dies, i una experiència compartida tant emotiva, els llaços amb el nostre grup es van fent més forts, i l’amistat va creixent poc a poc.

A l’arribar, una dutxa, i poca cosa més. Comentar l’experiència al bar de baix, amb la nodrida experiència representació que hi ha que parlen català o castellà, i sopar alguna coseta. Després anar al supermercat i a comprar unes tiretes pels meus peus, que tinc un parell de ferides que no tanquen, i amb l’aigua d’aquests indrets sembla que es fan més profundes. A la porta del super, un gosset, allà ajagut amb cara d’haver no trencat un plat. És un peaso pitbull, que ens mira amb cara amistosa. A Espanya s’han de portat amb morrió i lligats, aquí després de la moda que hi va haver, ara els que queden estan ajaguts tant panxos davant de cases o botigues, sens immutar-se o movent la cua davant de la teva presència. I res més, emocionats pel dia d’avui, i amb ganes de que arribi el de demà, anem a l’habitació a veure un parell de capítols de “como conocí a vuestra madre”, i a dormir que entre els nervis i l’emoció estem destrossats… ☺