26 de gener

Avui ha sigut l’últim dia del curs, on hem passat de no saber res de res, i de fins i tot de passar angoixa, a sentir-nos amb una pau indescriptible mentre anem bussejant per sota l’aigua, observant la vida que s’hi dona sota el gran blau.

Per poder obtenir el títol només ens faltava fer un parell d’immersions, on en una repetiríem alguns dels exercicis per comprovar que se’ns donen bé, i en l’altre ens submergiríem a 18 metres que és el màxim que està permès amb aquest títol.

Així que a les 7 del matí, ja érem tots preparats per anar a fer les nostres últimes immersions per obtenir el curs de Open Water.

Hem començat amb la rutina habitual de recollida d’equips, pujada a la barqueta que ens portarà al vaixell gran, i un cop allí a preparar els equips per estar preparats quan arribem al destí. Avui ens han portat a South West Pinnacle, on hem fet la primera de les immersions. Aquesta, baixant a 18 metres (sempre es comença per les més profundes ja que així en cada una de les immersions hi pots estar més temps), i per primer cop fent el descens amb ajuda d’una boia. Per tant… els tres preparats i… cap a baix…

Avui la Blanca ve amb nosaltres, i ens anirà fent fotos durant la immersió per poder-nos endur un record de nosaltres sota l’aigua, és una de les coses que diferencia Ihasia de la resta d’escoles.

En aquesta immersió no ens hem hagut de preocupar de fer exercicis, i senzillament hem pogut gaudir de l’espectacle que hi ha sota les aigües. Anar observant les diferents formes de vida que t’hi trobes (que prèviament has repassat en un llibret abans de fer la immersió i així poder reconèixer més coses). Tot i les pors inicials, sense saber com, cada nova immersió t’hi sents més còmode i no estàs tant pendent de tot, ja que les coses les vas interioritzant i ja et surten sense pensar, i això fa que puguis gaudir al 100% de la sensació de pau que se sent allà sota, on només sents la teva respiració. Realment es fa molt difícil descriure en paraules el que és fer submarinisme… potser les millores per definir-lo son… ho recomanem a tothom!!!

Avui ja hem pogut anar veient qui consumeix més aire del tanc i qui menys, i sembla que dels tres, jo soc la que menys ja que el Jordi com no para quiet… i el Mario no sabem ben bé perquè però també consumeix bastant, tot i que pel que ens han dit les noies per defecte consumim menys.

Un cop hem tornat de la primera immersió, el primer de tot és preparar el segon tanc i després ja a descansar una miqueta i prendre un te amb galetes i pinya per recuperar forces.

A la segona immersió hem començat semblant tot baixant per una boia, i després hem buscat un lloc on parar i fer els exercicis de la màscara i del regulador, amb una sorpresa que ens ha fet riure tant al Mario, a mi, com al Toni. Quan ha hagut de fer el Jordi l’exercici, al treure’s la màscara no se la posat enseguida sinó que s’ha posat unes ulleres de sol que s’havia amagat prèviament. Realment és boníssim!!! El Toni volia estar serio però… és que era impossible!!!

Un cop el Toni ha comprovat que tot ho fèiem correctament, ja hem pogut anar a bussejar i tornar a contemplar la vida sota l’aigua, i ara ja si que totalment tranquils tot seguint-lo.

Tornada al vaixell i…. ja som Open Waters!!! Ara ja si que podem dir que tenim el títol, que ens permetrà fer submarinisme per tot el món!!

De tornada a l’escola hem menjat una mica, que com és l’últim dia de la Montse i el Jose encara volíem fer més coses, així que amb la panxa ben plena… cap a la Shark Bay!!!

I perquè hi volíem anar?? Doncs perquè ens havien dit que a Shark Bay podies fer snorkel, i veure taurons de punta negra i tortugues!!! Així que hem decidit anar-hi a veure si teníem sort.

Ens ha costat primer una mica trobar el millor lloc per anar a fer snorkel, però finalment hem deixat totes les coses en una roca i cap a l’aigua!!!

Primer només hem vist peixets i jo anava pensant… segur que no en veiem i de cop…. aixxx un tauró no molt lluny!!! Tot i que ens han dit que són totalment inofensius, i que només son carronyers, la primera sensació ha sigut de voler sortir corrents!!! Però després ja hem començat a observar-lo més i no sé dir-vos quants n’hem vist però uns quants.

Però la tortuga semblava que no volia aparèixer, i ja quan amb el Mario estàvem dient de si sortíem ja de l’aigua, el Jordi ens ha cridat… Una tortuga!!! I aixxxx que bufona!!! Crec que les tortugues em provoquen una sensació semblant als pandes, són tan maques!!! I a més, doble ració perquè n’hem pogut veure dues, tot i que no ens hem pogut capbussar per veure-les de més a prop, per seguretat i temes relacionats amb el nitrogen residual que ens queda al cos després de fer una immersió…

Les hem estat seguint, i veient a part més taurons. Finalment ja hem decidit sortir de l’aigua i tornar cap a l’escola.

Allà la Montse i el Jose s’han dutxat a la nostra habitació, i després han parlat amb el Brujo que tot just havia tornat avui, i ens ha donat els carnets i una samarreta de Ihasia (que bé que ens anirà per poder canviar una mica de model).

I finalment, ha arribat el moment d’acomiadar-nos del Jose i la Montse, i sembla que del Jordi també tot i que no té molt clar que és el que farà… La veritat és que el curs ha estat genial i en part ha sigut a poder-lo compartir amb ells. Les pors, les angoixes i després les alegries, tot compartit amb aquesta gent ha sigut una autèntica meravella. Estic segura que ens tornarem a veure quan tornem, i esperem poder anar a Mallorca a veure’ls, i de pas organitzar alguna sortida de submarinisme per les illes!!! Ha estat un verdader plaer compartir aquesta experiència amb vosaltres nois!!!

I… ens hem quedat sols, quina sensació més estranya… després de 4 dies tant intensos es fa estrany quedar-se sols, però és llei de vida en aquest viatge… així que hem estat parlant una bona estona amb el Brujo i després de sopar alguna coseta … a dormir que ha sigut un dia moooolt intens!!