27 i 28 de gener

Portàvem uns dies de curs, d’aquells que saps el que has de fer, quan i com. Avui ja no, tot el dia per nosaltres, per llevar-nos una mica més tard del que veníem fent i mandrejar d’aquí cap allà sense rumb fix. No baixem massa tard, i tot just quan posem els peus sobre la sorra del restaurant, sentim que estem sols, que la colla amb la que havíem fet molt pinya aquest dies, ja no hi són. Una sensació estranya, en la qual es barreja la desprotecció i la nostàlgia de que avui no hi hauran bromes i xerrades amb aquells qui portes dies fent-les.

Però no passa res, com deia l’Eva ahir, és la llei no escrita del viatge. Una mica com a la peli dels immortals, quan les parelles que tenia el protagonista envellien i morien, mentre ell seguia i seguia per aquestes terres… Per sort, les noves tecnologies apropen, i seguirem en contacte.

Per aquí encara queden moltes cares conegudes, i podem fer petar la xerrada quan coincidim una estoneta. A més Koh Tao, és un destí on hi ve molta gent de la Península Iberica, i de catalans n’hi ha una pila. Es podria dir que seria possible creuar l’illa sense deixar de parlar català… i és que a més, en aquest raconet d’illa on ens trobem, es crea un clima especial, una sintonia entre tots els que hi passen per quedar-s’hi més o menys dies, i quan menys t’ho esperes, ets al voltant d’una taula fent una cervesa, o un suc de qualsevol cosa, mentre parles amb algú sobre vídeos, immersions, viatges, o simplement sobre la vida y altres qüestions com diria aquell.

I si érem pocs, va aparèixer la Yoli… ella i el seu gimnàs de Muay Thai que està a cinc minuts caminant de l’escola de busseig. És catalana, concretament de Banyoles, i aquí ensenya aquesta art marcial a tots els nivells. Des de principiant a competidor, si es dona el cas, i estàs preparat per posar-te a prova amb els tailandesos. Així que després d’un dia de descans, em vaig decidir a anar-la a veure ja disposat perquè em fes suar.

El gimnàs es diu Muay Thai Gim Koh Tao, i el podeu trobar al facebook, buscant amb aquestes paraules. Té diferents tipus de classes: de grup, privades, matí i tarda. A la que jo he anat, comença a les 9 del matí. Dura una hora i mitja, és en grup, i val 300 bahts. Hi ha diferents preus, però el millor és que si algú està interessat que li escrigui, o si ja està a la illa, doncs que es passi un momentet a parlar-hi.

Estic molt rovellat, força diria jo. A la classe només érem tres alumnes, l’Aida, el Ricart, i un servidor. I d’instructor, el Marcelo, un noi català també encantador. Saltar a la corda, escalfament i estiraments. Posar-nos les venes, guants i a entrenar!!!

Sac, i cames que és el que toca avui. Després, ens hem centrar a practicar el “clinch”, on l’objectiu és agafar l’oponent controlant-lo des del coll. La intensitat és elevada, i no ho havia fet mai, però les tècniques que he après són molt interessants. Entre exercici i exercici, flexions i abdominals, i per acabar, estiraments, i uns minuts de meditació per acabar la classe com cal.

Suant d’allò més, és com he acabat la classe, però content i encantat, encara que tinc una lleugera impressió que demà tindré unes agulletes que no em podré moure.

I entre aquestes qüestions hem passat els nostres dos dies post curs, intentant definir una mica el que volem fer en els propers dies, mentre gaudim de la tranquil·litat d’aquesta illa, i el bon rollo que hi ha en aquesta zona.

Ei, però encara falta alguna cosa…si que se m’oblidava!!! Al post d’ahir us vam dir que el Jordi havia marxat, així ho pensàvem… per això la nostre sorpresa quan el veiem aparèixer en moto. Encara es quedarà un dia més per aquí, això diu, encara que confiem que siguin més…perquè és d’aquelles persones que es fan estimar, extremadament sociables, que en un tres i no res coneix a tothom del voltant, però que alhora, ho fa d’una manera natural, gens artificial. Un autèntic crack!!! Així que hem aprofitat que aquesta nit encara el podem gaudir, i hem anat a sopar el tres junts….