29 i 30 de gener

Dos dies més en aquesta illeta, antic presidi polític de principis de segle amb forma de tortuga, i tot va d’allò mes bé, a no ser per unes agulletes que em tenen segrestat, sense haver demanat cap rescat per alliberar-me. El cos em fa mal, però tinc el coll i la seva musculatura, que no acostumo a treballar, a punt de demanar la baixa definitiva.

Però tot i que aquí som per descansar, també cal aprofitar els dies, així que descansaré del Muay Thai, i ja que som Open Waters, doncs anem a fer una Fun Dive. Immersions recreatives que fas sota el control d’un dive master, que seria un noi o noia que en sap molt d’això, i en les que passarem tot el matí entre el vaixell i el fons marí. La nostre d’avui, la hem contractat amb Ihasia, que fa descompte als que amb ells han estudiat, i la farem amb el Carlos, un noi de Cadis, la mar de simpàtic, i tot i que només som quatre, doncs també ve amb nosaltres el Beltran, que encara som principiants i ja ens va be l’ajuda… ☺

Les fun dives comencen també aviat, i a les 7 del matí, ja estem preparats i llestos per anar a fer el ritual de preparar el material, i provar-lo si cal. Nosaltres ja ens sabem les talles així que anem ràpid, i en un tres i no res estem a dalt del vaixell que ens portarà a la diversió. Avui hi ha més gent, ja que comparteixen embarcació amb dues escoles més, i sembla avui s’han animat.

La primera de les immersions diuen que és una de les més boniques, anem a una zona anomenada Chumpong, on baixarem a profunditat, i els ulls destil·len il·lusió quan en el repàs dels peixos a veure, hi ha la possibilitat de que veiem un tauró balena. És el peix més gran del mon, i tot i que el nom tauró espanta, no patiu que no mossega… no te dents, i només engoleix minúsculs animalons. La possibilitat és remota, però que existeixi ja ens fa venir unes pessigolles a l’estomac, i amb elles estrenarem la gopro, per intentar fer algun vídeo, i apropar-vos el fons marí.

Preparats, equipats i llestos, amb totes les comprovacions fetes, toca mullar-se. En fila índia anem baixant metres des de boia, agafats a una corda, fins a la profunditat desitjada quasi a tocar de terra. La visibilitat és força bona, i el fons marí és ple de vida. Lamentablement no veiem el tauró balena, però entre coralls, peixos pallasso, morenes, i altres habitants del fons marí ens camuflem. Entre els que hem vigilar es troba el peix tigre, de considerables dimensions, i que amb els seus incisius pot arribar a fer mal, però ens han previngut, que si ens ataca ens moguem cap a un costat, que el seu camp visual és un una mena de triangle ascendent, i si vas cap a un costat desapareixes del seu rastre. Per sort, dels els dos que veiem, no n’hi cap que tingui ganes de gresca, i ens ignoren.

Les sensacions sota l’aigua cada vegada són més bones. El control i la flotabilitat van a millor, i poc a poc ens anem sentim peixets, que gaudeixen d’aquest nou medi que han descobert. Allà baix, mentre sents i controles la teva respiració, no hi ha res més, tot i que no perds de vista el grup, però la sensació de desconnexió amb el mon és inigualable. La ingravidesa és fa sentir, i el moviment dels petits corrents que et porten aquí o allà amb delicadesa, mentre contemples la vida al teu voltant que t’ignora com a regla general, et condueix a un estat de pau, que només es trenca quan a mode de timbre per tornar a classe, mires el manòmetre i veus que l’aire s’esgota i s’acaba la teva estoneta d’esbarjo sota el mar.

Ascendir, i un cop a superfície aletejar fins al vaixell és el que ens queda per fer. Després canviar material per a la segona immersió, i intentar que el sol t’escalfi una miqueta, mentre menges i converses al voltant de l’experiència. No són temperatures gèlides, però pel que es veu, ara a Tailàndia les temperatures estan sent una mica més fredes de lo habitual, i quan portes una estoneta sota l’aigua es comença a notar una miqueta de fred, i més des que la nostre capa de grassa corporal ha anat desapareixent gradualment des que vam sortir de Barcelona, allà cap al juny.

Tocant a Koh Tao, hi ha un parell de illes anomenades Twins (no és el nom oficial, però així també les coneixen… ☺), que estan connectades entre elles per un braç de sorra blanca, i que les fan una de les imatges de la illa a qualsevol cartell publicitari. La poca superfície de sorra, plena de para-sols i algun ressort en el que deus pagar el gust i les ganes. Avui la segona immersió serà al costat d’aquestes illes, en una zona de pinacles on esperem passar uns altres tres quarts d’hora immillorables. El procediment el mateix, no us avorriré, i en un tres i nores ja som peixets de fons marí, de pell negre de neoprè, que desprenen bombolles, i contemplen amb curiositat tot al seu voltant. La visibilitat no és tant bona com en l’anterior immersió, però tot i això, només la sensació que et produeix estar allà a sota, ja ens omple en aquest primers dies.

S’acaba la segona, i en aquesta he tingut una miqueta més de fred del compte. A la tornada al vaixell, comentem vides i destins propers, centrant-nos especialment en els que el busseig és un dels elements principals. Indonèsia ens apareix com referent. El Carlos i el Beltran ens comenten el mon submarí tant diferent de les aigües que rodegen alguns punts de l’arxipèlag, això si comenten que els corrents són més forts, i és una mica més difícil fer diving. Anirem amb compte, però intentarem fer alguna degustació quan hi passem, però no masses que el temps que li dedicarem serà molt poc. Per sort, ja el tenim apuntat en ment, com a imprescindible de tornar, tot i que encara ni l’hem trepitjat.

De la resta dels dos dies a Koh Tao, poc a dir, que aquesta illa és preciosa, miris per on la miris, i esperem que no l’espatllin. Que segueixo tenint unes agulletes de campionat, especialment al coll, que no se’n van ni amb raspall, i que hem descobert un petit lloc a prop d’on dormim que fan amanides i hamburgueses força bones, de nom: Salad Bar…

I Epsss, que se m’oblidava… abans d’anar a dormir hem descarregat els vídeos subaquàtics que hem fet amb la nostre nova joguina, i hem superat la prova, tot i que poc a poc haurem d’anar millorant. Així que esperem que en breu, puguem compartir amb vosaltres alguna petita mostra….