31 de gener

Els nostres dies a Koh Tao estan arribant a la seva fi, tot i que ens hi quedaríem molts dies més i potser ens trauríem l’Advanced, o faríem alguna immersió nocturna. Però, el nostre viatge ha de continuar i toca anar cap a Kuala Lumpur per prosseguir la nostra aventura.

Ens ha costat prendre la decisió i quan havíem de decidir el que fer, sempre estàvem al cinquanta per cent, ja que aquí hi estem molt a gust, i els cursos i immersions amb els instructors de Ihasia són simplement genials. Cada dia ens hem estat plantejant si ens traiem o no l’Advanced per aprendre una mica més, però finalment hem decidit no fer-ho, i així tindrem l’excusa per tornar ja que ens agradaria molt fer-ho aquí, al mateix lloc on hem fet l’Open Water. Ahir a més ens va sorgir el dubte de si fer una immersió nocturna demà, però també hem decidit no fer-la, sobretot pels peus del Mario on el primer dia de curs li van sortir unes llagues que no hi ha manera que es curin, i menys amb tanta immersió, així que… Toca una mica de secà 😉

Tot i això si, no volíem marxar, sense fer un altre fundive i avui ha sigut el dia. Així marxarem d’aquí amb molta més destresa i seguretat, per poder fer immersions per la resta del món sense haver de patir per si en sabem prou o no.

I que vol dir fer una altra immersió?? Doncs llevar-se a les sis del matí per estar preparats a les 6:50, que a les set toca anar a buscar els equips i anar cap al vaixell.

Avui les immersions al HTMS Sattakut, un vaixell enfonsat el 2011 que va pertanyia a la US Navy, i que va participar a la ocupació de les illes japoneses durant la segona guerra mundial, al costat de la zona de Hin Pee Wee. I la segona immersió serà a la zona de White Rock.

La veritat és que quan ens han dit que faríem la immersió a la zona del vaixell enfonsat ens ha fet molta il·lusió, ja que a la vegada que veus peixets també tens la possibilitat d’observar un vaixell.

Avui el fundive l’hem tornat a fer amb el Carlos, i la Blanca ens acompanyava ja que érem quatre. El Mario i jo, i un parell de nois que sembla que en saben prou. Tot i així el Carlos al organitzar ens ha posat com a segona parella ja que ens ha dit que ho fem bé, i se’n refia de nosaltres.

Després de la rutina de preparar els equips i fer totes les comprovacions ja ha tocat la immersió. Cap al aigua s’ha dit, i a baixar amb l’ajuda de la boia. I tot just hem anat a parar a la zona del vaixell, però tot i que la visibilitat era bastant dolenta, l’hem pogut veuré be, encara que t’hi havies d’apropar.

Però la sensació d’estar bussejant prop d’un vaixell enfonsat, on a la cabina de comandament hi veus peixets nadant per dins és realment impressionant!! Senyor lluç, senyor capità lluç, truqui a base que venen bussejador a molestar, deu dir un peix àngel… ☺

Del vaixell hem anat bussejant fins a la segona zona de immersió on ja hem vist més peixos i alguna morena, que… Mira que són lletges eh?? En una de les vegades que el Carlos ens ha preguntat quant aire ens quedava. Al Mario li quedava molt poquet i en canvi a la resta encara ens en quedava suficient per seguir bussejant, així que la Blanca ha pujat amb el Mario i jo m’he quedat gaudint una estona més.

De retorn al vaixell rutina de rigor, primer de tot preparar les ampolles per la segona immersió i després ja una mica de tè, de pinya, galetes i xerradeta mentre fem temps per la segona immersió i explicacions de com serà. Aquest cop anem a la White Rock, dues formacions rocoses sota l’aigua, que no es veuen sobre la superfície, i estan relativament aprop de l’anterior immersió.

La immersió molt semblant a l’anterior però amb millor visibilitat. Ara, és increïble la sensació de pau i tranquil·litat que es sent sota l’aigua, on no hi ha cap soroll que et molesti, i només sents la teva respiració a través del regulador, i les bombolletes que es formen al expirar l’aire.

Ara si que podem dir que marxem de Koh Tao amb molta més seguretat per estar sota l’aigua i moure’ns. El Mario crec que ja fa més que la té, ja que des de la primera fun dive es va tirar amb la Gopro, i ha estat filmant i provant a veure com ens surt. A mi en canvi, m’han anat bé aquestes immersions per anar totalment tranquil.la, tot i així quan tinc massa gent aprop no m’agrada gaire, suposo que poc a poc ho aniré portant millor.

De tornada a l’escola, neteja d’equips i a dinar, que amb tant exercici s’agafa una mica de gana no?? I després?? Doncs a llogar una moto per a poder veure una mica l’illa el que ens queda d’avui i demà, que portem un munt de dies aquí i no hem vist més que la nostra platja!!

L’hem llogada a JT Travel un lloc que ens han dit els de Ihasia que és de confiança, i que està just davant del gimnàs de Muay Thai.

I cap a on ens hem dirigit? Doncs al Banana Rock, un bar que diuen va ser el primer de l’illa, i que està en una platgeta petita al oest. Ens l’ha recomanat especialment la Blanca, ja que diu que s’hi està molt tranquil, i es pot veure bé la posta de sol, i com fa molt que no en veiem… Doncs cap allà!!

El camí tot i estar asfaltat és realment dolent, amb unes pujades i baixades que fan vertigen i sembla que la moto no t’hagi de fer cas, o que senzillament no pugui fer les pujades.

Però amb una mica de patiment hi hem arribat, però decidint que marxaríem abans que es poses el sol totalment, que no volem fer aquest camí de nit!!

La platja on està el bar és preciosa, i el bar és molt xulo. Allí no m’he pogut resistir i m’he anat a banyar, l’aigua m’estava cridant!!

Després del banyet, un beure, tot veient com es pon el sol, i amb tota la tranquil·litat que es respira en aquest lloc lloc, realment preciós!!

El camí de tornada l’hem pogut fer sense que s’hagués fet fosc i per sopar… Hem tornat al Salad Bar que ens ha agradat moolt, i ara a dormir que el dia ha sigut llarg!!