5 d’abril
Després de dormir un parell de dies en un càmping, no se’ns ha fet gens estrany tornar a dormir a les àrees de descans d’una carretera, això si, seguim matinant, que sinó la calor es fa notar, i a més així el dia ens dona més de si.
Avui l’objectiu és Alice Springs, i un cop allí ja decidirem que fem la resta del dia. Ahir vam avançar força, però des de la rest àrea encara ens queden més de 150 quilòmetres per fer.
Quan estem arribant a Alice Springs ja veiem que es tracta d’una “gran ciutat”, i això al principi ens atabala una mica. No hi estem acostumats aquests últims dies, més aviat a l’inrevés, anant per carreteres on gairebé no hi passa ningú, de cop et trobes rotondes i més direccions, que només direcció nord o sud com fins ara. Venint del sud ens trobem amb el desviament al aeroport i és d’allí o cap allí on va tothom. Ja suposàvem que la majoria de gent que va a visitar el Uluru ho feia volant a Alice Springs, i allí llogant cotxes o autocaravanes. I justament per això la gent que ens vam trobar al càmping, eren campistes de cap de setmana amb el que això comporta.
Per la zona de l’aeroport veiem molts ocells volant, i ens parem a fer-lis algunes fotografies, la veritat és que ens encanten i en voldríem saber més sobre aquests animals. Potser al tornar el Carlos ens il·lustra una miqueta.
Primera parada a Alice Springs, l’oficina de turisme, on recavem una mica d’informació del que ens espera cap al nord, i a més preguntem sobre wifis gratuïtes, i aquí a la biblioteca s’ha de pagar, però a tota la zona del Tod Mall (el carrer peatonal on està ubicada l’oficina) hi ha wifi gratuïta.
Una de les coses que volíem fer aquí era actualitzar una mica el blog, així que si la biblioteca no té wifi… Doncs al mig del carrer a fer-ho, i hi ha algun lloc per seure i alguns endolls, així que mans a l’obra.
Però…. Sembla que aquesta wifi no és il·limitada, i quan estava acabant de pujar el primer post se’ns acaba. Així doncs el blog ja l’actualitzarem més endavant.
No tenint wifi gratuïta a la biblioteca, no té sentit quedar-se en aquesta ciutat si no volem veure res, tot i que la banda militar de les contrades tracti de fer-nos canviar d’opinió…
Una visita a una botiga de didgeridoos, un instrument autòcton d’un so força característic, alhora que difícil de tocar, ens reclama una estoneta d’atenció.
I acabades les visites, les següents coses a fer és recarregar provisions, menjar al supermercat Coles, i gasolina a preus més assequibles que els que hem anat pagant fins ara.
I ara que fem?? Doncs aquí aprop sembla que hi ha un parc nacional que es diu West Mc Donell Ranges que no té mala pinta, i si hi anem?
Efectivament just a tocar d’Alice Springs es troba aquest parc que té diferents llocs a visitar, i també alguna rest àrea on dormir-hi, així que ja tenim pla pel que resta del dia.
El primer lloc que visitem és el Glen Helen Gorge, un congost enmig de muntanyes on si hagués portat el banyador m’hi banyava segur, però com que no el tenia… Doncs remullar-se els peus ja està força bé. Ens sembla que aquest és un lloc on la gent d’Alice Springs hi deu venir a passar el cap de setmana o el dia, ja que és força aprop i a més un s’hi pot banyar (jo ho faria segur!).
Segons sembla per les roques d’aquí hi ha wallabies de les roques, però… No n’hem vist ni un, no deu ser la seva hora?
Després d’aquesta parada hem anat a Orminston Gorge, un altre congost amb aigua on he vist l’aigua més estancada, i aquí potser ja no m’hi capbussaria tant alegrement.
L’última parada del dia els Ochre Pits, unes roques de colors ocre, que es fan servir per alguna teràpia medicinal. Així que els aborígens demanen que no s’hi extregui cap pedra que no quedaria res. El lloc és bonic, llàstima que comença a ploure i marxem ràpid cap al cotxe.
Direcció? Doncs una de les àrees de descans que havíem vist que estava al costat, i allà? Doncs primer a esperar que pari una mica de ploure, i mentre ho fem… Ohhhh però si això d’allà és un dingo!! Si, si, un dingo passejant-se pel nostre costat, i aquest, més gran que el que vam veure a prop del Uluru!! I de cop udolant!! Sort que ja sabem com són, sinó faria bastant de respecte quedar-nos aquí!! És una sort poder haver vist ja un parell d’exemplars d’aquests gossos descendents dels que van portar les tribus asiàtiques fa anys i panys…
Un soparet lleuger que no podem cuinar amb la pluja, i a dormir sentint com cau la pluja en una tormenta de llams i trons. I quan la obscuritat cau a sobre, intentar no sortir del vehicle, perquè tot i que saps que és difícil que un dingo ataqui a una persona adulta, no les acabem de tenir totes…
Informació pràctica:
– Ruta: 338km Rest Àrea a 33km Erldunda – Alice Springs – Glen Helen Gorge – Orminston Gorge – Ochre Pits – Rest Àrea a 4km
– Al llarg de tot el Todd Mall de Alice Springs teniu wifi gratuïta però amb límit de MB (no sabem quantes però l’hem acabat) al dia
– A Alice Springs trobareu la gasolina bastant més barata que als altres llocs i alguna amb descompte del Coles
– Teniu supermercats grans per fer compres com el Coles o el Wolworth
– Si voleu veure alguna cosa bastant diferent al vist per l’outback val la pena anar al West Mac Donell National Park
– Al Mac Donell National Park hi han un parell de rest àrees per fer-hi nit amb zona de pícnic i aigua (però no lavabos)
26 Abril 2014 a les 9:30
Els ocellots de prop d’Alice Springs segurament són àguiles audax (wedged-tailed eagle), com us comentava el dia 297. És el rapinyaire més freqüent a Austràlia. En quant als dingos, com us comentava el dia anterior on sortia l’altre, sembla que no seria descendent dels gossos dels primers aborígens, sinó que ja n’hi havia abans i que seria una altra subespècie del llop, com ho és el gos.
28 Abril 2014 a les 10:26
però aquests ocellots semblaven diferents del de l’altre dia no???
26 Abril 2014 a les 10:27
Gràcies per les classes sobre animals, entre vosaltres i l’Albert. L’aventura continua…
28 Abril 2014 a les 10:28
És que en aquest país n’hi han moooooolts!!!! i dels que no coneixiem!!!
26 Abril 2014 a les 10:47
Total que eis dingos,son una especie de llop !!!. Y els ocellots unes son àguiles australianes !!! Tots contes !!! Petons. Avi.
26 Abril 2014 a les 10:53
Doncs sí papi !! Petons
28 Abril 2014 a les 10:28
jajajaja exacte avi!!!
27 Abril 2014 a les 18:41
No he tingut temps de comentar els darrers posts però m’heu fet una enveja quan heu tocat l’Ululu, la muntanya sagrada dels aborígens. Preciós!! Petons! Iolanda
28 Abril 2014 a les 10:30
Moltes gràcies Iolanda, això del Uluru no està tant lluny com sembla 😉 així que si vols venir t’acompanyem que ja coneixem el camí 😉