6 d’abril
Obrim els ulls i… Ohhhh quina sortida de sol més preciosa, just des d’on estem, s’observa com es fa de dia sobre tot el parc de West Mc Donell Ranges. És un d’aquells privilegis que només es tenen viatjant d’aquesta manera, en una furgoneta que et permet dormir on vulguis, i pel que sembla ahir vam escollir un d’aquests llocs que per atzar fa que comencis el dia de la millor manera.
Com podeu endevinar ens ha encantat aquest lloc, ahir anàvem a dormir havent vist un dingo passejant-se per aquesta àrea de descans, i avui ens despertem amb una fantàstica sortida de sol després de la pluja d’ahir al vespre. Es pot demanar més? Podem tenir més sort? Doncs sembla que avui si 😉
Amb aquesta energia positiva que ens ha donat el sol de bon matí, anem al següent dels llocs a visitar d’aquest parc que ens està sorprenent per ser diferent.
El lloc, Ellery Creek Bighole, un llac enmig de muntanyes o gran forat com l’anomenen ells, on sembla que t’hi pots banyar. El lloc ens sembla molt maco, però tant com per banyar-s’hi…. Les aigües no es veuen del tot clares i a sobre amb les mosques emprenyant… Mireu que sóc una mica peix eh?? Però que voleu que us digui, aquí no me n’han vingut de ganes de banyar-m’hi 😉 però tot i així si que hem vist gent que ho feia…
I l’última parada que ens quedava per fer, de fet és la primera en el recorregut. Però és que la visita l’hem feta a la inversa, ja que ahir vam anar fins al final i ja de tornada hem anat fent les parades als diferents llocs. Així que ens quedava Simpsons Gap, una petit gorg en la muntanya on hi ha un petit llac i on a més si tens sort, pots veure Wallabies de les roques.
Ja sabeu que el wallabies són uns marsupials molt semblants als cangurs, però en petitet, i resulta que aquests viuen a les roques que hi ha perquè les fan servir de refugi per amagar-se de dingos i àligues que són els seus depredadors naurals.
No sé si sempre és fàcil veure’ls o no, però potser per l’hora que hi hem anat que encara tocava l’ombra a les roques, n’hem vist bastants. Estaven menjant i fent saltirons de roca a roca amb moltíssima agilitat, suposo que és l’única manera que tenen d’escapar dels seus depredadors, i en aquest entorn es mouen com peix a l’aigua.
Ja sabeu el que ens agraden els animalons, i si a més si són bufons com aquests, doncs ens quedem ensimismats mirant-los, i observant com van fent vida aliens a nosaltres. Com apareixen de darrere una roca, i es mouen d’un lloc a un altre, i es clar, fent fotografies a tort i a dret.
Hem pogut llegir, que tot i que és una subespècie que abans estava més estesa, actualment no en queden tants, i per exemple han desaparegut de la zona del parc de l’Uluru i les Olgas. Aquí pel que sembla es van assentant, i hi ha una colònia més o menys permanent d’uns vint exemplars.
Amb aquesta parada ja hem donat per conclòs el West Mc Donell Ranges que la veritat és molt recomanable, si més no, perquè veus coses totalment diferents del que hi ha pel voltant.
Com passàvem per Alice Springs un altre cop, hem aprofitat per tornar-nos a connectar a internet en el mall, i de pas tornar a omplir el dipòsit, que segur que més endavant serà més car, segur.
I amb això, a la carretera un altre cop!! Amb estonetes de sol, i alguna zona de pluja que es veu a l’horitzó i que de sobte la tens al davant venint cap a tu.
I com ens apropem a zona tropical, creuem el tròpic de Capricorn, assenyalat a una àrea de descans.
Avui hem avançant un munt, però llegint la informació de la zona, si que hi havia un lloc que volíem parar a veure. No us espanteu perquè és un lloc mooooolt frikie, si ja sabeu que tenim aquesta vena, i hi ha coses de dubtós gust que ens agraden. El lloc en si és Wycliffe Well, un lloc on diuen que s’han avistat UFOs, o OVNIs en la nostra llengua. Diuen que és la població australiana més UFO friendly…
El lloc és una roadhouse, on hi ha un càmping també, i tot està tematitzat amb alienígenes, tant la roadhouse, com la gasolinera, com el càmping!! I no et pots perdre la botiga i tots els souvenirs relacionats amb aquesta temàtica. Espectacular!!!
És boníssim!! Fins i tot la porta del lavabo hi ha un alien que té ganes d’anar-hi!!
Dubtavem si quedar-nos en el càmping, però un cop vist, hem decidit seguir endavant i dormir en un rest àrea, i així estalviar-nos els diners del càmping. No sabem fins a quin punt es barregen realitat i negoci en aquestes coses, perquè totes i cadascuna de les estacions itinerants estan customitzades d’una manera o un altre, i segur que això del OVNIs porta algun que altre visitant.
Així que carretera fins 17 quilòmetres després de les Devils Marbles (on hi anirem demà), i a fer el soparet amb mosques emprenyant …. Apa a dormir!!
Informació pràctica:
– Ruta: 543km Rest Àrea a 2km Ochre Pits – Ellery Creek Big Hole – Simpson Gap – Alice Springs – Wycliffe Well – Rest Àrea a 27km Wallhole
– Des de la Rest Àrea on hem dormit ens hem despertat amb una sortida de sol espectacular, molt recomanable fer-hi nit.
– Ahir a la nit a la rest àrea hi vam veure un Dingo
– A Simpsons Gap hi ha una colònia estable de 20 wallabies de les roques i pel matí es poden veure amb facilitat.
– La zona de West Mac Donells Ranges hi ha llocs on poder-s’hi banyar i no cal fer grans caminades per veure les coses, els pàrquings estan molt propers
– A Wycliffe Well teniu una roadhouse molt frikie on diuen que s’han vist Ovnis i per tant està tot tematitzat amb aliens.
– Hem dormit a una rest area a uns 17km de les Devils Marbles que té aigua però no lavabo.
28 Abril 2014 a les 8:17
Macos els wallabis de les roques !! I aquests aliens, no m’estranya que aterrin per aquests llocs, amb la poca gent que hi ha, oi ?
28 Abril 2014 a les 10:30
Jajaja doncs si, el Mario diu que va veure alguna llum que es movia en el cel de la nit, seria un OVNI???
28 Abril 2014 a les 11:30
Voleu dir que no serà per l’excès de vi begut dies enrera ???
28 Abril 2014 a les 23:17
jajajaja crec que no 😉
28 Abril 2014 a les 18:27
Masses coses estranyés tot el dia!!!. Petons, Avi.
28 Abril 2014 a les 23:16
Ja ho pots ben dir avi!!! 🙂
28 Abril 2014 a les 18:28
hehe, com que aliens, eh? Vols dir que no era el mateix Mario l’alienígena!
28 Abril 2014 a les 23:16
Jajajaja em sembla que no eh??? 😉