8 d’abril
Canvi de paisatge, energies renovades, i tot i que la nit ha sigut dura en la nostra lluita contra el calor i els insectes que volien la nostra companyia. El que hem viscut avui, i el que creiem seran els propers dies, promet emocions fortes, i en tenim moltes ganes.
Una nit difícil. Ahir no vam calcular bé hores, i creient-nos lliures de les mosques empipadores de la zona central, no vam comptar amb la presència dels seus substituts. No tenim el plaer d’haver-los conegut fins ara, però quan la nit va caure, i nosaltres, incauts que intentàvem enfrontar la calor amb tot obert, vam decidir anar a dormir, ens vam adonar que tot era ple d’uns insectes petits, marrons, i amb un closca més dura que les mosques. També voladors, i amb moltes ganes de incomodar la nostre son.
Finestres tancades quan hem aconseguit fer fora la majoria dels que van entrar, i aleshores la calor que no ha donat treva. De fet, entre finestres obertes i tancades la diferència tampoc és abismal. Per sort, en aquesta furgoneta hi ha un estri per enganxar a la part del darrere, i pots dormir amb la porta oberta a la manera d’una tenda de campanya.
Així que més aviat que fa molts dies, estem fent carretera cap a Mataranka. Un petit poblet, però el més endreçat que hem trobat des de fa temps. Una benzina a preu alt però pagable, i des d’allà retornem a la entrada del poble on ens espera el que esperem sigui una piscina d’aigua termal.
Termiters grans i vermells. De fet, també n’hi ha grisos depenent del color del terra. Ahir ja ho comentàvem, però ens encanta la diferència d’estil arquitectònic entre els que recorden a catedrals, i els que et fan pensar en el ninot de “Michelin”. Escoles ben diferenciades, i sembla que cada colònia es decideix per una o altre suposem que en funció dels gustos de la termita arquitecte… ☺
Pel camí interior que et porta fins a la piscina natural, hi ha vida. De fet, a aquesta del matí, que encara no són les nou, si no vigiles potser te n’emportaràs alguna per davant, perquè quatre o cinc cangurs i/o wallabies creuen la carretera al nostre pas.
Un ressort, que també és un càmping, és el lloc on hem d’aparcar. Al costat, lavabos públics i zona de dutxes on canviar-se. Més endavant el camí al bany. Entre la vegetació, hi ha una passarel·la, i per allà entre les mil i una aranyes que hi fan casa entre els arbre, hi trobem algun marsupial esmorzant.
Obrim els ulls de bat a bat quan arribem al davant de la “termal pool”, i és que sembla un lloc preciós on fer un bany. Venim preparats amb el banyador, però abans arribem al final del camí, on toca el riu. Allà no t’hi pots banyar, sembla que entre d’altre coses, perquè algun cocodril ronda per allà.
No el veiem, però per la xarxa metàl·lica que separa el riu de la zona habilitada pel bany, suposem que si que hi deu estar. Ara toca refrescar-se, i tot i que la piscina està a 35 graus, s’hi està d’allò més be…
Aranyes d’una mida considerable, han teixit l’entramat on intentar agafar alguna presa a un parell de metres dels nostres caps. A l’aigua cristal·lina no hi baixen, i nosaltres podem gaudir d’una estoneta especial.
No hi ha massa gent ara, però per alguna foto que hem vist és un punt on hi pot confluir força visitants. Una noia colombiana ens saluda mentre el sol juga a fer raconets de llum sobre aquesta aigua clara.
Ja en tenim prou, que ens comencem a arrugar, i mentre tornem cap al vehicle, ens creuem amb un altre petit wallabie. No té por, no s’espanta de nosaltres, i passa just al nostre costat, per després endinsar-se a l’espessor de la vegetació i el perdem de vista.
Encara extasiats pel lloc, anem a un altre lloc que volem visitar. Es tracta de les Bitter Springs. Més natura, i més aigua. No sembla tant una piscina, però convida també a fer-hi un bany entre la vegetació aquí més a tocar de l’aigua.
No ens decidim, tot just fa vint minuts érem remullant-nos a l’aigua, així que preferim fer un passeig al voltant per un camí. Unes cacatues blanques ens dones la benvinguda al passar. La cresta llueix esplendorosa quan es mouen.
Katherine és la següent gran població que trobem. L’esperàvem per posar benzina a bon preu, agafar informació, mendicar una mica de wifi, i comprar alguna coseta de menjar en algun supermercat. Objectius aconseguits entre els carrers plens d’aborígens, i és que sembla que a tota aquesta zona n’hi ha i molts. Al centre d’informació podem veure alguna fotografia de no fa massa anys, com les pluja per aquestes dates va inundar els carrers d’una manera devastadora.
Fem una mica més de carretera, i ja ens anem apropant a Darwin a distància d’un dia. Des de que vam començar la Stuart Highway, i de fet des que vam arribar a Austràlia, hem trobat els senyors de l’asfalt. Els Road trains, i ens entretenien les hores mortes buscant el més gran, mentre t’avançaven o es creuaven amb tu fent tremolar tot el teu habitacle. N’havíem sentit a parlar, sabíem que existien els de 4 remolcs a més de la cabina, però fins avui no n’havíem vist cap, i de sobte al comptar…epsssss… que aquest és de 4!!!!
Festa i xerinola mentre l’avancem, i és que ens divertim amb qualsevol cosa…
Un àrea de servei a 35 kilòmetres del riu Adelaida és la zona escollida per dormir avui. Lavabos i una zona central força concorreguda. Però nosaltres necessitem poc espai, només una tauleta, i ens cuinem unes hamburgueses d’angus, que les portem comprant des que vam arribar, i fetes amb xampinyons, bacon i formatge, estan per llepar-se els dits!!!!
Esperem que la flaire del menjar no alerti cap cocodril, que ja estem entrant al seu territori i haurem d’anar amb compte…
Informació pràctica:
– Ruta: 329 km Rest Area – Mataranka – Mataranka termal pool – Bitter Springs – Katherine – Rest area a 50 km. d’Adelaide River
– A Mataranka termal pool, hi ha dutxes gratuïtes amb aigua calenta, a més de ser un lloc espectacular per fer un bany
– A Mataranka la benzina comença a ser més barata, i a Katherine encara més (benzinera amb descompte Coles)
– A Katherine hi ha Woolworth, Mc Donalds amb wifi, i uns 30 minuts de wifi gratuïta a la oficina d’informació turística.
– Rest Àrea on hem dormit te zona pícnic, lavabos i aigua
30 Abril 2014 a les 9:56
Fantàstiques les piscinetes! Quin relax. Això és el que necessito ara!!
25 Mai 2014 a les 5:22
Jajajaja doncs cap aquí s’ha dit, i les Bordons a fer de sirenes en aigues termals!!!
30 Abril 2014 a les 10:29
Amb cocodrils dins, aquesta piscina seria més divertida !!!
25 Mai 2014 a les 5:23
Uixxx si que ens vols mal….deu ser perquè últimament no et pugem fotos al drop… 🙂
25 Mai 2014 a les 8:25
Doncs sí, els meus ordinadors ja tremolen de pensar-hi !!
30 Abril 2014 a les 11:29
Que bonic si es trobeu un cocodril a prop i heu de corra amb les cacas a sobra. !!! . Petons, Avi.
25 Mai 2014 a les 5:23
Mira que si en trobem un, te’l portem cap a casa….