9 d’abril

Una altra nit amb una calor insuportable, va costar força dormir ahir, tot i no tenir una plaga de bitxets, ja que la tàctica utilitzada de tenir-ho tot tancat va funcionar, però la calor…. Uffff de fet tenir muntada la part de tenda sobre la furgo amb les finestretes obertes gràcies a la mosquitera no serveix absolutament de res quan no passa ni una miqueta d’aire… Però s’ha dormit el que s’ha pogut i a les 6:30 en peu, a començar un nou dia, sense saber molt bé que esperar-ne ja que d’aquesta zona no tenim molts imputs visuals, i això fa que cada dia trobem alguna sorpresa darrere la cantonada.

A quarts de vuit ja érem en marxa, direcció el parc nacional de Litchfield que està molt aprop de Darwin. Si, encara que sembli increïble ja estem arribant al final de la Stuart Highway, ja gairebé ni recordem quan la vam començar a Port Augusta ja que hem viscut un munt de coses, tot i que ho hem fet en uns 10 dies. A vegades la ment es barreja quan fas tantes coses cada dia, i per això sembla que faci una eternitat quan vam passar i carregar per Port Augusta, i aix…. aquesta, la nostra primera nit sense la plaga de mosques, que sembla (i toquem fusta) que l’hem deixat enrere.

Un trajecte no molt llarg de carretera però on cada cop veiem més road trains de quatre remolcs, sembla ser que per aquí es porta molt. Com deu ser conduir una d’aquestes bèsties? I on també seguim veient bastants ocells, diríem que falcons, però que a força de veure’n tants ja no ens produeixen tanta emoció com al principi.

I si, ja hem arribat al Litchfield National Park. Un parc, del que abans d’arribar-hi no n’havia sentit parlar, i que quan vaig començar a llegir les coses a fer en el Top End em va cridar bastant l’atenció, però ens sorprendrà com ahir ho va fer Matarranka?

La primera parada és a les Termite Mounds, uns termiters gegants, que, tot i haver-ne vist muntanyes per la carretera, al estar al costat d’un de cinquanta anys d’antiguitat i que fa uns cinc metres, et fa dir…. Uauuuuu

Allí ens assabentem que hi ha dos tipus de termiters per la zona. les catedralístiques i les magnètiques, i tot observant els termiters que fan la veritat és que són força diferents. Suposo que podríem dir que són dos estils arquitectònics diferents no? (el nostre estil batejat com a Michelin, encara no el comenten… ☺)

Següent parada… Una de les que a mi m’agraden, ja que tenen a veure amb aigua. Les Florence Falls ens esperen, on a la piscina que formen les cascades t’hi pots banyar. Així que ens posem els banyadors, i cap allà!!

Primer les pots observar des de dalt, i no m’estranya que baixin amb aquesta força!! Estem a finals de l’època humida!!

I 135 esglaons cap a baix, arribes a la seva base i allí, t’hi pots capbussar. L’aigua està fresca, que amb la caloreta que fa tot i ser les 9 del matí, s’agraeix d’allò més. A nedar una mica, i en un no res ens plantem a sota la caiguda d’aigua, quin gust sentir-la a sobre, i observar com cau l’aigua des del darrera… Uffff crec que no hi ha una millor manera de començar el dia, això t’omple d’energia positiva!!

Pugem els esglaons amb energia i pensant que ha sigut tot un encert venir a aquest parc, és d’aquestes sorpreses que et deparen els viatges sobretot quan no esperes res de res.

La següent parada és just al costat, i és un altre lloc on t’hi podries banyar, Buley Rockhole. Però nosaltres encara frescos decidim no fer-ho, però si, anar-ho a veure. Aquí en comptes de cascades, hi ha un riu amb petits salts d’aigua que forma un munt de petites piscines on banyar-s’hi, potser un altre dia…

Aquí com a molts parcs de la zona, no et pots banyar a totes on trobis aigua, si no a les que específicament indiquen que ho pots fer. A la resta millor no arriscar, perquè el cocodril ronda per tot arreu. Una màxima: “no sign, no swim”, que traduït vindria a ser: “no hi ha senyal, doncs et quedes senyes nedar”.

Sembla que el parc és ple de cascades i de fet el camí ens porta a les Tolmer Falls, uns salts d’aigua força impressionants, però que només es poden observar des de les altures ja que l’entorn està protegit ja que hi habiten dos tipus diferents de ratpenats.

L’última parada que decidim fer són unes altres cascades. Les Wangi Falls, i en temporada seca potser t’hi pots banyar, ara no, l’aigua està massa alta i… Potser que hi han cocodrils, siii, a més dels dos tipus. Aixxx que ja comencem a trobar senyals de no banyar-se!! Hi poden haver cocodrils!!

La veritat que amb tots els animalons macos que hem vist aquí a Austràlia, amb aquests tinc un sentiment contraposat, per una banda voldria veure’ls, però per l’altre… És que és un animal que fa molt de respecte!! I a més… Té cara de dolent!!!

De moment no n’hem vist cap, així que ja us anirem explicant…

Mirem l’hora… I… És molt d’hora!! Així que decidim menjar alguna coseta i tirar cap a Darwin.

Aquí hem decidit estar un parell o tres de dies, no perquè la ciutat tingui moltes coses a veure, que ja ho esbrinarem, sinó perquè necessitem una mica de repòs a part de escriure al blog (que últimament no tenim gaire temps), i pensar i concretar rutes futures.

Hem buscat una mica i finalment hem decidit quedar-nos al Value Inn, un motel al centre que ens ofereix el que necessitem. Descans, internet, sopar uns noodles precuinats, i… A dormir!!

Informació pràctica:

– Ruta: 318km Rest Area – Litchfield National Park – Termite Mounds – Florence Falls – Buley Rockhole – Tolmer Falls – Wangi Falls – Darwin

– Si us voleu banyar amb tranquil·litat a Florence Falls o Buley Rockhole, ho haureu de fer a primera hora del matí ja que després es van omplint.

– Dels dos banys creiem que és més espectacular el de Florence Falls

– Al Mall de Darwin teniu wifi gratuïta durant una hora

– Una bona opció d’allotjament a Darwin és el Value Inn, ens ha costat 79$ la nit i té aparcament gratuït (cosa bastant difícil sense pagar al centre de Darwin pel que hem vist) i a més té un Coles just al davant.

– En el mateix hotel hem pagat 4$ per connexió il·limitada a internet per 24h, no és molt ràpida però si força acceptable.