15 d’abril
Ufff quina nit que hem passat avui, la podríem titular com la nit de l’infern, ha sigut horrorós, gairebé desitjant que acabés, tot i sabent que a l’endemà passaríem son i estaríem molt cansats. Us preguntareu perquè? Doncs per dues coses senzilles però uffff, una, feia una calor insuportable, i quan dic insuportable, vull dir INSUPORTABLE!! Ha sigut un no parar de suar, crec que se m’ha aprimat la cara i tot de tanta suor… I direu pos obriu les finestres!! Si home!! Vosaltres sabeu la quantitat de mosquits que hi ha per aquí?? Si els que es van colar ja han fet l’agost amb nosaltres!! Que aquest ha sigut la segona cosa, ens hem hagut de dedicar un altre cop a la matança dels mosquits. No creieu que el sorollet que fan volant i sense que els vegis és la cosa més horrible del món? Es com si t’estiguessin dient….. Et picaré! Vaig a per tu!
Així que combatent els mosquits a cops, i la calor encenent de tant en tant l’aire a condicionat del cotxe per aclimatar-nos, hem passat la nit. I el pitjor…. Avui serà igual??
Tot i així avui teníem ganes de començar el dia, avui estàvem a Kakadu! Un dels llocs que més ens venia de gust veure, però… No sempre les expectatives es compleixen, tot i que aquí a Austràlia potser ha sigut el primer lloc on no s’han cobert les nostres expectatives.
Però anem per pams, us explicaré com ha anat el dia i així podreu entendre el perquè de les meves paraules.
El fet de dormir en el càmping, tot i que no ens ha evitat la calor i els mosquits, si que ens ha permès fer una bona dutxa pel matí i recarregar aigua.
Amb energies renovades hem sortit cap a veure Kakadu. Només sortir hi havia el South Alligator River, un riu on hi ha moltíssims cocodrils pel que sembla i on esperàvem poder-hi passejar per exemple, però… No! Al pont no t’hi pots parar, i al costat només hi ha una rampa per baixar les barques, però res de poder passejar aprop de les voreres i així intentar observar els moviments en el riu. Podríem dir que aquesta ha sigut la primera desil·lusió del dia.
Una mica més endavant es troba el Mamukala lookout, bé, hi anirem a veure que hi trobem, i si, aquest lloc ens ha agradat força, una mena d’aiguamolls, plens de lotus i amb algun ocell per la zona. Potser no tant espectacular com Fogg Dam, però un entorn força maco.
Arribant a la ciutat de Jabiru, al extrem de la carretera, hi ha el desviament a Ubirr, una zona que segons sembla és força maca i amb bones vistes, però al girar… Veiem que posa Impassable, que vol dir que hi ha zones força inundades i si no és amb 4×4 no hi pots passar. Així que una de les coses importants a veure…. Ens quedem sense ella.
Bé, encara no del tot desil·lusionats hem anat al centre de visitants a informar-nos del que podem fer, i allí ja les coses no comencen a tenir molt bona pinta, tota la zona de cascades estan tancades a visitar, només ens queden un parell de llocs on fer algunes caminades o si volem un creuer pel riu però clar, pagant bastant.
Carreguem benzina al poble de Jabiru i anem al primer lloc que ens han recomanat, Nourlangie, una zona de coves on hi han pintures aborígens, maques, però no ens acaben d’entusiasmar i les vistes que s’hi veuen tot i ser maques no són espectaculars. Això ens fa desistir de fer les caminades a miradors que ens han recomanat, ja que veiem que les vistes no ens entusiasmen i això sumat a que són les 12 del migdia i fa una calor….
Doncs res, tirem cap a Cooinga i allí veiem que únicament és un resort i lloc d’on surten creuers pel riu que valen uns 90$ per persona, però de caminades prop del riu, ni una!! Sembla que aquí si vols veure cocodrils han de pagar, i ahir ja ho vam fer.
Amb ja molt poca il·lusió parem a un mirador on no s’ha de caminar molt que es diu Bukbukluk i allí veient que no ens acabar de fer el pes tampoc, decidim marxar de Kakadú, suposo que no hem triat bé, que aquesta època que encara és al final de la temporada de pluges no és bon moment per venir-hi, però era un dels llocs que realment ens emocionava venir, per això ens quedem una mica xof.
Així que per pujar l’ànim decidim anar un altre cop a Litchfield National Park a remullar-nos a les cascades que tant ens van agradar, si desfarem quilòmetres però sabem que en gaudirem moooolt.
Per tant una mica de panxada de carretera fins arribar a la mateixa àrea de repòs on havíem parat quan anàvem en direcció Darwin.
I a veure si demà…. És un dia millor!!
Informació pràctica:
– Ruta: 376km South Alligator River – Mamukala Lookout – Bowali Visitor Center – Jabiru – Nourlangie – Cooinga – Bukbukluk – Rest Àrea a 35km Adelaide River
– Al cafè del centre de visitants de Bowali teniu wifi gratuïta
– Penseu bé quan anar a Kakadú i informeu-vos de com estan les carreteres d’accés a Darwin, ja que si us passa com nosaltres us recomanaria no anar-hi ja que fareu molts quilòmetres per no veure gairebé res
6 Mai 2014 a les 7:31
Esa flor no es tuya, es de Loto…
25 Mai 2014 a les 5:44
jajaja 🙂 yo sabia que de tles y media a cuatlo no era mia porque era de-l-otlo…
6 Mai 2014 a les 8:33
No sempre s’encerta però déu n’hi do el que deixeu enrere!
25 Mai 2014 a les 5:45
De vegades un cop fetes canviaries algunes coses, tant en els viatges com en la vida, però millor penedir-se d’haver-ho fet, que de no fer-ho… 🙂
6 Mai 2014 a les 8:36
Bé, aquesta zona està clar que no és per quedar-s’hi: calor, mosquits, inundacions, cocodrils. Per això pocs blancs s’hi van establir, oi ?
25 Mai 2014 a les 5:46
Doncs uns quants s’hi han quedat, però no masses…
6 Mai 2014 a les 10:18
Si sembla que aquest dia no ha sigut encertar, però les fotos vostres sempre consolen per lo boniques que son .Molt petons, Albert.
25 Mai 2014 a les 5:46
és que sempre hi ha coses boniques que captar amb la càmera