21 d’abril

Ens llevem aviat. Esmorzem amb calma, i ens disposem a completar la ruta prevista. Tenim la intenció d’arribar al nord de la costa est, allà on la gran barrera de corall s’apropa al litoral, i on la carreteres i les condicions meteorològiques ens ho permetin, perquè fa tot just una setmana que va tocar un cicló aquesta part del país, i no sabem com ho trobarem.

Entre camps de canya de sucre anem circulant. Encara no ens acabem d’acostumar a això de no anar sols per la carretera, però poc a poc ho farem. Fem algunes aturades a petites poblacions del camí on agafar informació de la zona i del que hi ha per davant. No per ara, però si per quan tornem, perquè ho farem per la mateixa carretera, i així ha ens podem anar fent una idea del que anar a veure.

Dues coses anem observant a mesura que avancem en direcció nord. La primera és que els núvols apareixen, i que sembla que no ens deixaran. No núvols puntuals, si no una massa gris i enorme que no es trenca. Només a l’horitzó sembla que hi ha una mica d’esperança quan s’intueix una escletxa de blau.

La segona, és que hi ha un animal amb forma d’au terrestre i molt grossa que habita aquests paratges, i que no n’havíem sentit a parlar mai. Es tracta del Cassowary, i esperem poder-vos parlar d’ell més endavant, però de moment ja ens ha fet força il·lusió saber-ho.

Arribem a Cairns, la gran ciutat. Una ciutat jove, moderna, i propera a la gran barrera de corall. Amb això no ens estranya el que hi trobem. Una oferta d’allotjament, oci i restauració amplíssima destinada al jovent, especialment encaminada cap als anomenats “backpackers”, per fer parada cap a al tours a la gran barrera. No ens hi quedem, faríem una destrossa al pressupost, perquè us podem assegurar que ens ve molt i molt de gust poder dormir en un llit, sense haver de mendicar wifi, i menjar alguna saborosa pizza… ☺ Però no pot ser, que anem molt i molt justos de dinerons, així que només fem una passejada per la seva façana al mar.

En ella han fet una gran llacuna per gaudir de l’aigua amb seguretat. No sabem si és pels taurons, pels cocodrils, o per les meduses que també hi ha per aquí, o simplement perquè no hi ha platja de sorra, si no de fang, però en aquesta zona artificial la gent s’ho passa d’allò més be, banyant-se a ritme de la música que punxa el disc-jockey animant la tarda des del costat de l’aigua.

L’Eva mou l’esquelet una mica mentre passegem, però jo no tinc barman que m’ofereixi una última copa, així que tornem a la carretera per seguir la ruta cap al nord.

Ens espera Port Douglas, on esperem trobar un lloc per fer la tant esperada immersió a la “Great Barrier Reef”. Vam llegir a http://www.sempreviaggiando.com/ que l’havien fet amb una companyia que es diu “Poseidon”, que va estar molt be. L’Eva els va escriure, i sembla que podem tenir unes condicions econòmiques força avantatjoses per poder-ho fer amb ells. Arribem, i la primera impressió que ens ofereix Port Douglas és que està orientada al turisme d’alt nivell econòmic. Ressorts i Hotels de gama alta per tota arreu, fent-nos dentetes. La pluja que portava estona insinuant-se apareix amb força mentre passegem pels seus carrers, i finalment localitzem la agència, on entrem xops.

El noi que ens havia escrit no hi és, i no ens acaben de garantir que puguem fer la immersió els propers dies, ja que al tractar-se d’una oferta econòmica per nosaltres està subjecta a disponibilitat. És a dir, que mentre durin aquests dies de post semana santa, ho tenen quasi ple, i hem d’esperar uns dies.

Una mica tristos, i sense saber massa bé que fer, tornem cap a la furgoneta. Ho teníem tot molt clar, però entre la pluja que sembla que encara en té per dies, i que el tema del submarinisme no es confirma, els nostres plans pels propers dies ens trontollen una mica, i amb ells els nostres ànims.

S’està fent fosc, i tampoc ajuda a engrescar-nos que el nostre plànol no indiqui cap zona d’acampada gratuïta arreu. Però abans de desviar-nos cap a Port Douglas, hem vist una àrea de descans, i ens hi apropem. No indica que no es pugui fer nit. Preguntem a un home que està per allà amb la seva furgoneta, i ens diu que hi ha estat un parell de nits i que no ha passat res, així que sota la pluja cada vegada més insistent busquem un raconet per recompondre’ns.

Poc a poc va arribant més gent a fer-hi nit, i nosaltres sense massa gana, i tampoc possibilitat de cuinar a l’exterior, fem d’una mica de formatge i pa el nostre sopar, que ens servirà per anar a dormir amb alguna cosa a l’estomac, que demà segur que tot anirà a millor…

Informació pràctica:

– Ruta: 403km Toomulla Beach – Ingham – Babinda – Cairns – Port Douglas – Rest Àrea a tocar del desviament a Port Douglas

– A l’esplanade de Cairns hi ha wifi gratuïta, a part d’una llacuna on t’hi pots banyar de forma segura.

– Nosaltres hem dormit a una rest àrea a 800 metres del desviament a Port Douglas on hi teniu zona de pícnic i lavabos.