Viatge a Ítaca


6 comentaris

Dia 322: Un dia tranquil a Townsville

26 d’abril

Potser ja no necessitem despertador, però el seguim posant per si de cas… ☺ Quan es fa fosc, que últimament és cap a les sis de la tarda, ja estem ubicats on farem nit, i amb el sopar a taula, si no ja ben sopats, amb lo que el resultat és que com a molt tard a les nou, ja estem gaudint d’una plàcida nit sobre el matalàs de furgoneta, que segons la inclinació del terrenys sobre el que reposem, tendirem durant la nit a lliscar matalàs avall, amunt, jo cap a l’Eva, o l’Eva cap a mi, però això no sé perquè no sol passar gaire sovint… 😛 Continua llegint!


8 comentaris

Dia 321: Buscant el cassowary

25 d’abril

Obrim els ulls, és fosc. Però ja no hi ha aquell so que acostumats a escoltar ens va ajudar a dormir. Aquell repiqueteig constant de gotes de pluja contra la carrosseria metàl·lica del sostre. I això, ens fa somriure mentre netegem els vidres on la condensació no deixa veure l’exterior. No hi ha sol, encara és molt aviat, però ja hauria de començar a sortir. Els núvols que hi ha taparan els primers rajos, però alguna escletxa que trenca la seva hegemonia, deixarà passar algun petit de raig de claror, que donarà resposta les nostres pregaries d’ahir a la nit. Continua llegint!


8 comentaris

Dia 317: Cairns i Port Douglas

21 d’abril

Ens llevem aviat. Esmorzem amb calma, i ens disposem a completar la ruta prevista. Tenim la intenció d’arribar al nord de la costa est, allà on la gran barrera de corall s’apropa al litoral, i on la carreteres i les condicions meteorològiques ens ho permetin, perquè fa tot just una setmana que va tocar un cicló aquesta part del país, i no sabem com ho trobarem. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 316: Charters Towers i la seva col·lecció de cotxes d’època

20 d’abril

Nit de camp, nit moguda. Aquest cop motivada per un veí humà inesperat que ha arribat cap al fosc. Només estàvem aturats quatre vehicles, i de sobte, una camioneta vella que arriba. Música country que sona massa alta, i les llums dels fars que il·luminen sense direcció concreta, com si el conductor no trobés el lloc que desitja. Una porta que s’obre, i algú que baixa i parla en veu alta, quasi cridant. Sembla que amb algú a través del mòbil. Tenim la sensació que l’alcohol ha fet feina amb l’ocupant, que deambula per la zona una estona, i prova de parlar amb els nois de la furgoneta del costat, que ja estaven dormint. Continua llegint!