12 d’Agost
Obrir un ull, després un altre, i comprovar que aquell lleuger rum rum de civilització que aporta la carretera propera, només actua com a claca d’un despertar idíl·lic. El cel va canviant de taronja a groc, el mar xiuxiueja una lleugera melodia, i l’Eva…
11 d’Agost
No es dorm gens malament a la furgoneta. De fet, comparant aquesta amb qualsevol de les altres que vam llogar en l’anterior ocasió que vam estar per aquestes terres, és un hotel de cinc estrelles. Però l’edat no perdona, diu l’Eva, i si a aquesta li sumes les incomoditats posturals dels avions i algun altre factor per determinar, tenim una equació que al aïllar la “x” ens dona un resultat d’una contractura de coll que em fa tremolar fins a les ungles dels peus amb cada una de les seves fiblades.
10 d’agost de 2016
Austràlia són bestioles, i la combinació d’aquestes i una furgoneta fa que haguem tornat a aquestes terres un altre vegada sense haver-nos-ho pensat massa. Avui toca començar a ser cargols, i portar la casa a l’esquena per allà on anem.
30 de juny i 1 de juliol
Amb el solet que feia ahir…. I avui només despertar-nos ja feia un dia ben gris, i en un tres i no res han començat a caure gotes. I lamentablement aquesta ha sigut la tònica dels dos últims dies que hem passat a Nova Zelanda. Continua llegint!
18 de maig
19:40 del dia 17, hora que havia de sortir l’avió de Sydney a Christchurch i hora que efectivament ho fa. Perquè serà que aquells dies que no t’importaria que l’avió tingués retràs, surt tan puntual?? Estàvem d’allò més bé a l’aeroport de Sydney amb la wifi gratuïta i l’estona ens estava passant volant. I quan arribem a Christchurch, ens espera una llarga nit d’espera a l’aeroport a que es faci de dia, i siguin les nou per anar a recollir la nostre furgo, o coneguda com la que serà la nostre caseta, durant el mes i mig que passarem a Nova Zelanda. Continua llegint!
Viatge a Ítaca 