12 d’Agost

Obrir un ull, després un altre, i comprovar que aquell lleuger rum rum de civilització que aporta la carretera propera, només actua com a claca d’un despertar idíl·lic. El cel va canviant de taronja a groc, el mar xiuxiueja una lleugera melodia, i l’Eva…

L’Eva que em diu: corre, corre, obre la porta que la cervesa d’ahir ha de tornar a la mare terra, i no puc aguantar més. ☺

Refresca a la nit, però dins de la furgoneta no passem ni gota de fred, i amb la calma que dona les necessitats fisiològiques urgents ja resoltes, fem un esmorzar de tranquil·litat.

A la carretera novament i de camí una aturada a Geraldton, la tercera ciutat més gran de Western Austràlia, amb uns 30.000 habitants. Una visita al centre d’informació, ens convida a passejar per la zona de platja, amb uns equipament per a nens i no tant nens, que ens faria passar hores i hores d’allò més be.

La zona del “jetty” on amb sort pots veure lleons marins australians, ens convida apropar-nos, però sembla que avui no ens volen saludar.

Passeig enllà trobem uns característics lavabos amb una forma molt i molt particular.

Abans d’acabar, cal aprofitar la zona de wifi gratuïta, així com l’espai a tocar de mar que ofereix la possibilitat d’endollar i carregar aparells electrònics. Bonica aquesta ciutat, sense grans coses a veure, però agradable per fer una aturada, passejar, i carregar tot el que calgui abans de continuar camí.

Les cuquis esteu de sort, perquè les fotos següents són d’ungles pintades i purpurina, i és que uns quilometres més enllà trobem el Pink Lake. Rosa, rosa. En aquest cas el nom no enganya a ningú.

Per si ho heu pensat, no barregen res amb l’aigua, si no que les bactèries que allà viuen, en contacte amb la sal de l’aigua deixen anar beta-carotè, que suposem dona aquest color tant especial fusionant-se amb els de l’entorn.

Encara amb ganes de omplir un parell o tres de gots amb aigua de llac, per fer-lo granissat de maduixa, estem entrant a Kalbarri National Park. Aquest parc té dues parts ben diferenciades. La primera tocant a costa, on es poden veure penya-segats, i la segona, interior. La primera part tocant a costa, disposa de diferents llocs on parar a contemplar les fantàstiques vistes.

Aquest diuen que és un bon lloc per poder veure les balenes geperudes durant la seva migració anual. De moment, han esquivat el nostre radar, però ho seguirem intentant.

La tarda va caient, i toca pensar on farem nit. Avui ha tingut la sort d’acollir-nos el bonic poble de Kalbarri. L’Acampada lliure no l’acaben de permetre en tota aquesta zona, així que farem nit a un dels càmpings del poble, al davant del qual demà podrem veure com donen menjar als pelicans.

De moment avui, una bonica passejada a la platja saludant a alguna de les bestioles a les que demà els donaran d’esmorzar.

I trobar un bon lloc com aquest per veure el capvespre, on la barqueta, el pescador i sobretot el sol, ens ajudaran a seguir pensant que només per moments com aquests ja ha sigut un bona idea venir a terres australianes.

Informació pràctica:

– Ruta: Knobby Head – Geraldton – Pink Lake – Kalbarri Coastal Cliffs – Kalbarri 304km

– Just davant del Visitor Center de Geraldton hi ha wifi gratuïta i endolls en el mateix parc on els nens i no tan nens juguen

– Geraldton és l’última ciutat important anant cap al nord, així que si heu de reposar tant gasolina com aliments és el lloc idoni per fer-ho

– Per a veure el Pink Lake en tota la seva plenitud heu d’agafar el desviament a Port Gregory i allí trobareu un lookout on el podreu veure perfectamente

– En direcció Kalbarri anireu trobant desviament interessants a veure en els Coastal Cliffs, nosaltres vam fer els tres primers

– Hem dormit al Murchinson Caravan Park per 36$ en una powered site