Viatge a Ítaca


Deixa un comentari

Últim dia per Paris…. snif snif

Pos si, això ja s’acaba, però no per això desaprofitem el dia. Ho hem deixat tot preparat al apartament i ens hem anat a veure més coses. El primer que hem anat a veure ha sigut l’Arc de Triomf, que tot i passar-hi moltes vegades aprop, cap d’elles hi havíem anat. Evidentment degut al gel no s’hi podia pujar, però l’hem vist des d’abaix i ens hem adonat que als costats on hi havien poblacions també hi havia algunes de catalanes com per exemple Vic.

Després de l’Etoile volíem anar a veure la Saint Chapelle, però al arribar-hi hem vist que hi havia molta cua i amb el fred que feia, hem decidit que hi ja hi anirem en una altra ocasió. Per tant…. cap al museu d’Orsay falta gent.

L’Orsay ens l’hem vist senceret, alguns dels quadres i escultures són molt macos, tot i que ja sabeu que no soc molt de museus, però aquest no és excesivament gran i els pintors impressionistes realment valen la pena.

Sortint del museu hem anat a buscar algun lloc per dinar i després xino-xano ja hem anat cap al apartament per començar la operació retorno.

Així que…. fins la pròxima que espero que sigui ben aviat.


Deixa un comentari

La Vedette al Moulin Rouge

Després del dia més fred de la nostra història parisenca, i una nit per recuperar forces, traiem el cap per la finestra i París apareix nevat. Ens abriguem i sortim al carrer i ens encaminem cap a al Moulin Rouge, que era de visita obligada encara que fos de dia i per fora….. Com que el fred i la neu no ens abandona, decidim fer una paradeta per esmorzar a una cafeteria ràpida, i descobrim que encara que sembli mentida, a París també és pot esmorzar un croasant, suc de taronja i un café amb llet, per un preu raonable de 3’5 euros….

Amb la panxa contenta comencem l’ascenció cap a l’esglesia del Sacre Coeur, passant pel mur je t’aime, on podem veure la paraula t’estimo en una infinitat de llengües. Els pintors de la plaça Tetre, ens reclamen des de dins de les cafeteries que posem pels seus quadres, no gosen sortir fora amb aquest fred. Arribem a l’esglesia del Sacre Cour i entre la nevada i que és força aviat, encara no està plena de turistes. Fem una volteta i comencem a baixar per l’altre faldilla de Montmatre.

La nostra idea era anar cap al cementiri de Piere Lachaise que imaginavem preciós tot nevat. La nostra sorpresa a la porta del cementiri en forma de cartell, que indicava el tancament del mateix per la perillositat del gel que s’havia format. El nostre “gos en un pos”……

Passejant durant una bona estoneta arribem al Canal Sant Martin, on podem veure que està glaçat, però quan deu ser navegable, l’obrir i tancar de les diferents escluses ha de ser curiós de veure. Després d’un altre passejet i parant per fer un cafetonet per escalfar-nos, arribem a la plaça des Vosges que tota nevada es veu espectacular, la veritat que va ser un dels llocs que més ens va agradar.

Decidim que la visita a París seria incompleta, sense una passejada en Bateaux Mouche (o algun sucedani), així que anem acompanyant al Sena fins l’embarcament del vaixell que está situat sota la Tour Eiffel. Veiem tot el que ja haviem vist, però des d’una nova prespectiva, i durant l’hora i quart que dura la passejada, vam sortir a la coberta per poder fer dotzenes de fotos, malgrat el fred.

Per recuperar-nos anem a l’avinguda dels Champs Elizees, i comprem el soparet que tot seguit farem al pis i el vinet amb el que l’acompanyarem abans d’anar a dormir per reposar després d’un dia agotador…..


Deixa un comentari

Quin fred que fa a París!!!!!!!!!

Ens despertem havent arribat a l’equador del viatge i anem directe a veure la vidilla de la Rue Moffletard de dia, les botigues ens fan unes ganes de comprar coses per menjar… però no pot ser, aniriem carregats tot el dia… així que sencillament parem per esmorzar un croissant i un cafè amb llet per poder continuar cap a l’esglesia de St Etienne i el Panteon (que tot i haver-hi passat per davant més d’un cop no li havíem fet ni una foto).

D’aquí ja hem anat a Notre Dame, però no hem pogut pujar a les torres ja que estaven tancades pel gel 😦 així que ens hem conformat amb l’interior. El Mercat de les Flors també estava tancat, suposo que les flors amb el fred que fot també es deuen haver congelat 😉

Per tant, pròxima parada…. El Louvre, hem fet una visita curta bàsica per veure la immensitat del museu, evidentment hem començat per la Victoria de Samotracia i la MONA LISA, com es nota que fa segles que hi vaig ser eh? ara està al mig d’una sala ella soleta, i no hem sabut trobat la Verge de les Roques 😦 així que hem anat cap a la part romana que estava tot en obres pero si que hi havia la Venus de Milo. Per acabar hem vist la part egipcia i l’oriental, però jo no em trobava molt bé (coses de dones) i ja no podia amb la meva ànima, així que hem sortit del Louvre per anar a dinar uns bocates i reposar una mica. Només anar a buscar al lloc de dinar hem notat un fred…. em sembla que dels dies que portem aquí avui és el pitjor i no sé si diuen que encara n’ha de fer més (això no és possible!!!).

Un cop una mica refets amb el menjar i l’escalforeta del lloc hem tornat a sortir al carrer i dirigir-nos cap a la zona de Les Halles, per veure el Fòrum i els voltants on hi han uns carrerons amb botiguetes molt maques, el Mario s’ha enamorat d’una de foie, se li anaven els ulls 😉

Com hem agafat força fred hem entrat una estoneta a uns magatzems que hi havia allà mateix per entrar en calor.

D’aquí hem anat cap al George Pompidou on hi hem entrat i després al anar a les fonts hem vist que estàven paraden i congelades, així que com nosaltres també estàvem una mica així hem entrat un bar a menjar una creppe de nutella i pendre un tè per entrar en calor. Allà hem decidit que avui no era un molt bon dia per seguir passejant, així que hem decidit anar cap a la Rue Mouflettard per comprar-nos un bon soparet de capritxos.

A la Rue Moflettard se’ns anaven els ulls i ens ha costat una mica decidir el que volíem sopar, però hem comprat al final una miqueta de tot i fins i tot un vinet i cap a casona on ens ho hem cuinat i hem fet un bon soparet 😉


Deixa un comentari

Com si fóssim nens petits…

Avui toca………….matinar!!!!!!!!!!Sona el despertador i ens comencem a preparar per un segon dia que es preveu fred, molt fred, i esgotador per alhora il·lusionant per tornar a ser nens unes horetes…..

Sortim de casa i ohhhhhhh, una sorpresa, tot nevat!!!! ens encaminem per la avinguda Kleber camí de l’arc de triomf quan decidim que fa massa fred per fer un pas més sense alguna coseta calenta dins l’estomac.

Entrem a una pastisserie i decidim fer una pasteta i un chocolat chaud de 6 euros el conjunt, veiem desfilar el personal que va a treballar tots “trajeados”, mentre nosaltres l’únic tratje que ens posarem, serà el del Mickey,de Peter Pan o de campaneta….

Arribem a la plaça de l’Etoile, i fem unes fotos de l’Arc de Triomf amb un terra tot nevat. Veiem l’entrada del RER i ens hi encaminem per arribar després de unes quantes paradetes a Eurodisney. Treiem el tickets per poder-hi entrar i passem les barreres de la fantasia……

Entrem a un parell de tendes on ens ho emportariem tot ben embolicadet,i sortim sense comprar, entrem a la casa de la “bella durmiente”, que amaga al soterrani un perillós drac…..anem a visitar al “Pinocho”, que ens explica visualment el seu conte pujats en unes vagonetes, la blancaneus i els set nans també ens fan particeps de la seva històtia en un altre casa, i visitem pujats en una barca un mon sencer ple de joguines on cada païs del mon hi és representat. Emocionats ens aventurem en la “space mountain” una montanya russa on una part del recorregut la fas a les fosques. I a partir d’aquí canvia el nostre dia…….

….perquè ens trobem amb uns amics de Barcelona, que ens porten la Berta, una nena que ens fa compartir el seu entusiasme segon a segon i gaudir del parc sense pausa….Per dinar,un menú de pollastre a l’estil barbacoa i uns xurros sense xocolata, mentre escoltem un duet country entrat en anys…..i d’aquí se’ns emporta l’huracà Berta cap a un no parar.

Primer el tren de la mina, després al castell del terror on ens agafava la mà perquè no tinguéssim por, després l’atracció dels pirates,i la del Peter Pan passejant en una vaixell volador, i d’aquí a una desfilada de tots el personatges de la nostra infància (Simba,Scar,La sirenita, Aurora,el libro de la selva,….), que un cop acabada i ja per posar punt i final, ens esperaven, les pistoles del Buzz Light year, i els monstres als que haviem de disparar.

Ja era el final, i després de fer unes compres, de sopar un entrepà i desperdir-nos dels nostres amics que feien nit al parc, el tren ens esperava per portar-nos de nou cap a l’escalfor i el repòs del piset que tant necessari és després d’un dia ple d’emocions.


Deixa un comentari

Arribada a Paris i…. una bona caminada!!

Hem fet una bona matinada per anar al aeroport i ser evidentment els primers ;), tot i que avui era fàcil ja que era un mini avió i hi havia molt poca gent, ara si, uns quants nens ploraners si que hi havia.

Quan hem aterrat… estava nevant!!! em sembla que només veure-ho ja se’ns ha posat el fred dins el cos. La maleta ha sortit en un plis, i directes a agafar el Orlyval que enllaça amb el RER cap a Paris on hem anat a fer una volta per anar a buscar les claus del pis amb la maleta pesada que no agafarem més.

El piset és molt “cuco” i està molt ben situat. Hem deixat tot i ens hem abrigat una mica més per començar l’excursioneta del dia…

Hem anat cap a Trocadero per veure la …. TOUR EIFFEL!!! Evidentment li hem fet fotos des de totes bandes i hem anat cap allà, com que feia fred i hi havia cua, hem decidit que ja hi pujarem i hem anat passejant pel sena fins al quai branly i després ens hem anat adintrant i passejant per carrerons fins que hem trobat un lloc per dinar.

Havent dinat ens hem arribat fins a les Invalides que hem entrat per dins, però al final hem decidit no pagar els 6,50 euros per veure la tomba de napoleon. En canvi al sortir i passar pel museu Rodin, hem vist que estava obert i hi hem entrat, la veritat és que el museu és molt maco i el entorn amb jardins on hi han escultures del Rodin, com ara el pensador, els burgesos de Calais o la porta de l’infern, són una passada.

Del museu hem anat passejant cap al barri llatí i hem parat a fer un tè i reposar-nos una mica del fred. Quan ja estavem una mica més calentons hem anat cap al Louvre a veure’l per fora il·luminat que està preciós. Del Louvre, hem anat cap a Notre Dame tot creuant el Pont Neuf i d’allí ja hem anat cap a la Rue Mouffletard per sopar.

Hem sopat en un lloc que ja hi havia anat amb ma mare, i ens hem fotut les botes, hem sopat sopa de ceba (boníssima!!) i un parell de fondues, una de carn i l’altra de formatge, mmmm

Com hem sortit totalment reposats hem decidit tornar caminat i hem fet la rue moffletard fins el sena, hem creuat la ile de la cité, i tota la Rue Rivoli sencera fins a la Place de la concorde a veure el germà bessó del obelisc de Luxor.

D’aquí ja hem pujat pels Camps Elissis i hem trencat una mica per carrers fins arribar al apartament, una bona patejada no???


Deixa un comentari

Banyant-nos a les cascades d’Ouzoud

El nostre últim dia per Marroc ens hem llevat d’horeta per fer l’excursió a les cascades d’Ouzoud.
Per arribar-hi hem fet una bona tirada en minibus, i al arribar ens ha agafat un guia (que més tard us explico que ha passat) i ens ha portat d’excursió per les cascades.

Gairebé només començar hem hagut de passar un tronc que travessava un tros de riu, jo personalment ja em veia dins del riu i m’han comenat a tremolar les cames, per sort m’han ajudat a creuar-lo. Amb això hem arribat a la part de dalt de les cascades i ja ens ha comenat a agradar molt (endevineu que vol dir oi???).

L’excursioneta ha continuat baixant fins a l’altura del riu que surt de les cascades i que va generant unes piscinetes molt xules, en una d’elles el guia ens ha dit que si volíem ens hi podíem banyar i… qui s’ha banyat??? evidentment jo i el guillem i també la sabri, els altres ens han estat mirant i fent fotos.

L’excursió ha continuat fins al peu de les cascades i després ja hem començat a anar pujant per l’altra banda i el guia ens anava a portar a un restaurant a dinar però nosaltres portavem el picnic i hem pogut dirant tocant a les cascades, una passada!!!!

Un cop dinats hem seguit pujant i quan ja arribàvem al minibus el guia ens ha parat i ens ha dit que li paguessim una burrada, nosaltres enteníem que el guia el posava l’agencia ja que no ens havien donat opció així que hem començat a discutir, al final no li hem donat res i mira que abans que digués res pensavem donar-li propina, però que ens prenguin el pèl… això si que no!!!

La tornada a Marrakech ha sigut molt més ràpida i al arribar hem fet un suc de taronja d’aquests tan bons de la plaa Djema el Fna i després a gastar els últims dirhams!!!


Deixa un comentari

Bus, bus i més bus

La veritat és que avui no és que haguem fet molta cosa, ens hem despertat al hotel de les gorges del Dadés i hem esmorzat i després ja ha comenat el periple fins a Marrakech.

Pel camí de tornada hem fet una petita parada per fer fotos a la mateixa vall del Dadés en una zona on hi havia unes formacions rocoses molt semblants a les de Montserrat però en un color més rosat.

La següent parada ha sigut al vall de les Roses que clar ara no n’hi han, però tot i així la vall és molt maca i evidentment hem fet bastantes fotos.

D’aquí ja hem anat a Ouazarzate on hem pogut parar una mica a fer fotos (per fora ja que no teníem gaire temps) a la Kashba de Taorit.

El dinar ja ha sigut passat el coll de més altura del Atlas en direcció a Marrakech i del lloc de dinar (on només hem menjat unes amanidetes i patates fregides) ja hem anat directes a Marrakech i el Maki no ens ha portat al riad sino que ens ha deixat a la plaça Djema el Fna, però hem aprofitat per anar a buscar al Jordi que ha vingut per donar-li una sorpresa a l’Eulalia.

Hem anat al Riad i la Fàtima ens ha preparat un tè i pastís boníssim!!! i d’aquí a fer algunes compres als zocos que es veu que no havíem comprat prou abans de marxar de viatge o potser és que ja teníem el mono 😉

Avui com que ja estàvem una mica farts de couscous i de tajines hem anat a sopar pizza a un lloc que ens va recomanar la Fàtima i la veritat és que estava molt bé (potser hi tornem demà).

I ara…. a fer nones!!! que demà toca excursioneta una altra vegada!!!


Deixa un comentari

Dunes i Gorges, combinació genial!

Avui ens han llevat a les 6 del matí i un cop arreglats ràpidament hem pujat als nostres amics camells per poder anar a veure la sortida de sol sobre les dunes…. Impressionant!!! Ha sigut d’allò més maco.

Un cop ja ha sortit el sol hem tornat a agafar els camells per seguir anant per les dunes i disfrutar totalment del paisatge fins arribar a on ahir ens va deixar el xofer. Allà ens han donat d’esmorzar i hem pogut anar al lavabo i cambiar-nos la roba que els pantalons ja caminaven sols.

Ben esmorzats ja hem pujat al minibus i hem fet una bona tirada de bus, fent un parada per anar al lavabo, quan hem tornat a pujar al cap de res ens hem trobat retencions i hem pogut veure perque eren degudes. Resulta que el exèrcit havia sortit a fer maniobres i per tant hi havia tota una fila de tancs i vehicles de l’exèrcit.

Finalment hem trobat el trencant cap a les Gorges del Todra on hem vist uns paisatges molt macos i molt diferents del que havíem vist fins ara. Semblava que anàvem a menjar quan hem parat a un restaurant… pero… nooo hem parat per dir que voldríem per dinar i hem seguit amb el minibus cap a les Gorges en si on hem pogut caminar una miqueta i disfrutar de les vistes.

Hem tornat cap al restaurant i hi hem dinat i després hem anat cap a les Gorges del Dadés, parant un parell de vegades a fer fotos i escoltant… a que no sabeu que??? El Julio Iglesias en francès!!!!

Cap a quarts de cinc hem arribat al hotel on dormirem aquesta nit i després de deixar les coses a les habitacions hem anat a fer una petita excursioneta per veure l’entorn de les Gorges del Dadés que és molt maco i diferent a la vegada de les del Todra.

Ara ja ens farem una bona dutxa, que ja toca (portem dos dies sense fer-ho) i després a sopar i fer nones.


1 comentari

Dunes!!!!!!!!!!

Després de passar molt de fred aquesta nit ens hem llevat a les 6 del matí i hem pogut veure com sortia el sol sobre les petites dunes que ens trobàvem (ahir no ho havíem pogut veure ja que hi vem arribar de nit).

D’esmorzar hem tingut tè i pa amb mermelada i mantega que bàsicament hem menjat nosaltres ja que les altres noies que hi havia (entre elles una gaditana) no han menjat casi res de res.

Un cop amb tot preparat hem tornat a pujar als camells, i aquest cop he aconseguit trobar una postura una mica menys incòmoda i la veritat és que hem pogut disfrutar dels paissatges que ahir no vem veure perquè era fosc. La zona és com un oasi amb palmerals enmig d’un desert àrid (excepte les 4 dunes on hem dormit).

Hem agafat una petita drecera i ens ha vingut a buscar el Maki i avui ens hem fartat de cotxe en direcció a Merzouga. Pel camí hem parat a pendre un cafè o tè i anar al lavabo i la següent parada ja ha sigut per dinar molt aprop de la nostra destinació.

Mentre dinàvem ens hem assebentat que havia de venir el Rei del Marroc just a la població on estàvem i el nostre xófer patia per si no ens deixaven passar. Per sort hem pogut anar passant, pero tot i així hem pogut veure una gran quantitat de guàrdies al llarg del camí (alguns d’ells pobres estàven enmig del no res).

Passada la carretera hem agafat un trencant que anava cap a les dunes i com era una pista el tros se’ns ha fet una mica llarg, tot i que ja comencàvem a veure la majestuossitat de les dunes del Sahara.

Finalment hem arribat al lloc on havíem d’agafar els camells i després de preparar-nos la bossa petita per endur-nos, hem estat esperant una bona estona per agafar els camells i que hem fet mentres??? Pos fer fotos!!!

Cap a les 5 ens hem pujat al camell i hem començat l’excursió tot veient la posta de sol i disfrutant de les dunes (realment són una passada), tot i que clar el tema camell… que us he de dir… còmode còmode no seria, però tot es trobar una postura on aguantar el millor possible.

Després d’una bona estona i quan començava a fer-se de nit hem arribat al nostre campament, que hem trobat que és molt més maco que el d’ahir i a part té lavabo (bueno letrines diguem), cosa que ahir el lavabo eren les dunes.

Mentre preparaven el sopar hem pogut estar veient les estrelles, realment preciós com ahir, però amb l’avantatge de sentir-se aïllat del món.

Hem sopat com un estofat i de postre mandarines. Al acabar de sopar hem estat tocant una mica de música i ara ja… a dormir que demà toca llevar-se aviat per veure la sortida de sol.