Avui hem anat cap a tres barris que encara no havíem trepitjat i per no començar patejant massa, doncs primer hem agafat el muni i hem baixat al barri de Mision on es troba la Misió jesuítica de Sant Francesc, vamos on va començar la ciutat no?

De Mission ens hem anat passejant cap a Castro, el barri Gay de Sant Francisco on ens veuen banderes multicolors per totes bandes i on hem aprofitat per menjar una miqueta en un lloc de bocates vietnamita uns entrepans que estaven molt bé.

Amb energies renovades, hem anat entre moltes pujades i baixades cap a Haight Ashbury, el centre hippie dels anys 60 i 70, on encara queda algun reducte o si més no moltes botigues amb marihuana, coses del bob marley o tibetanes.

D’allà ja hem anat tornant cap a la zona de l’hotel, però hem descansat una miqueta a un Starbucks per poder continuar.

Per acabar el dia hem tornat a Chinatown a fer unes compres que ens havien quedat pendents i després a fer una mica de temps a l’hotel.

Per acabar ja hem anat cap a l’aeroport amb el Bart i un cop facturades les maletes (que no han pesat tant com pensàvem), ja hem pogut sopar una miqueta i esperar l’avió que per no perdre la costum ha arribat una mica tard.

Hi ha Starbucks a cada cantonada de SF, així que avui toca cafè del bo i comencem a fer cua, que n’hi ha una miqueta. Ja encafetonats, comencem la ruta, agafem el carrer Stockton que ens fa creuar Chinatown. Aquest carrer no és tan turístic, un 99% de la gent que hi trobem és asiàtica i en aquest carrer es troben les botigues on fan vida, la veritat ens trobem enmgig d’un atuèntic gueto xinès…
Sortim de Chinatown, i arribem al barri italià, aquí pots trobar restaurants italians a mansalva i alguna que altre gelateria i cafeteria. Trobem un parc on conviuen uns gimnastes preparant-se per les properes olimpiades de jubilats amb un grupet de venerables, també d’edat avançada, que practiquen Tai-chi.

Agafem el carrer Columbus, que ens ha de portar cap a Fisherman’s Wharf, l’antiga zona de pescadors i on actualment es troba un dels punts turístics més destacats, des d’on surten excursions per veure Alcatraz, Golden Gate, etc…

Fem una passejadeta per la zona, constatant que és un reclam per a turistes, amb botiguetes, restaurants, i resta de coses imprescindibles per reclamar l’atenció i els diners del visitant. Nosaltres volem anar cap a Alcatraz, així que comencem la búsqueda. Després de molt voltar ens informen que les visites a Alcatraz estan esgotades, que sembla que s’han de reservar amb unes tres setmanes d’antelació. Llàstima que no ens ho diguéssin fa tres setmanes, així que Alcatraz ens hauràs de venir a veure tu, que a nosaltres no ens va bé. El mon està mal repartit, tants que hi volien sortir i uns que no podem entrar-hi…

Sense poder visitar la presó, ens contentem amb una visita a les botigues de souvenirs, i al Pier 39 on unes foques i lleons marins fan de reclam…

ja comença a ser hora de dinar,  fem volteta pels restaurants de la zona, tipus barceloneta. Busquem una cosa barateta, però que puguem seure sota cobert, que fa fred i estem cansats…
Trobem un lloc, on podem degustar un plat típic de la zona, Clam chouder, o alguna cosa semblant, que consisteix en un pà rodó obert i buidat, que omplen d’una sopa-crema de cranc i verdures. No som massa agosarats i només en demanem un, i la veritat és que està força bo…

Restaurats i amb quatre ratlles de bateria cadascú, tornem fent parada al carrer Lombart després d’una pujada…
fetes unes fotos seguim i arribem a Chinatown, però aquesta vegada agafem el carrer Grant que creua el barri i està ple de botiguetes, aquestes si per turistes…

Amb alguna que altre compra feta, passem per l’hotel per fer un mini descans. Cap a les 17 hores sortim amb destí Japantown i Alamosquare seguint el carrer Sutter. L’arribada a Japantown ens la indica els nombrosos restaurants japonesos que hi ha, això és el paradís…

Però abans de sopar, cap a Alamo square, on després d’una passejadeta hi arribem i podem fer una estoneta de relax sobre la gespa. Contemplant el personal amb els seus gossos, o com jugen amb el frisby. També per suposat contemplar i inmortalitzar, si es que encara no ho estava prou, les cases que sortien a “Padres Forzosos”, ai recors d’infància….

Tornem cap al Japotown, veient pel camí com quatre camions de bombers acudeixen per socorrer un petit accident de trànsit. Per sort tots sans i estalvis…
Seguint la baba que haviem deixat, arribem al restaurant que haviem escollit per fer el sopar. Fem uns quants sushis, sopa de miso, makis, i una rainbowroll, que és com una barra de gitano de sushis de diferents peixos…Tot aixó per uns 40 $. Com ens hem quedat…

Ara si tornem cap a l’hotel per quedar-nos-hi, trobant pel camí un gimnàs que obre 24 hores al dia, 365 dies a l’any, perquè a qui li ve de gust un dissabte a les 4 del matí estar fent una copa al Salamandra (d’aquí és clar) saludant al Dani Thin,  si podem estar fent unes bones abdominals en aquest gimnàs…

Així que amb tot ben empaquetat ens hem posat en marxa cap SFO, hem passat per carreteres plenes de vinyes en direcció Sonoma, fins que finalment ja ens hem desviat. Tot i que la distància no era molt llarga hem fet una paradeta a Sausalito, que és un poble de la Bahía de San Francisco amb tot de barquetes.

Al cap d’uns minuts de sortir de Sausalito ja hem pogut veure… el Golden Gate!!! hem parat per totes les bandes possibles, i no us podeu imaginar totes les fotos que hem fet… o si…. abans de creuar-lo en un lloc on es pot veure molt bé, creuant-lo amb el cotxe, al haver-lo passat i després des de l’altre banda i inclús hem caminat una mica per ell, i per rematar-lo hem fet el picnic amb vistes al Golden Gate, “vamos” que gairebé tenim una sobredosi de Golden Gate!!

Quan ja hem decidit que teníem suficients fotos del Golden Gate, hem agafat el cotxe i hem fet l’última etapa de cotxe, que ha sigut baixar per carrer Lombard, si, aquell carrer que fa tantes curves en una de les baixades de San Francisco!!

L’últim que ens quedava era trobar l’hotel, on hem deixat les motxilles abans de fer el check in, i trobar on tornar el cotxe, que estava molt aprop.

Així que hem tornat el cotxe amb un total de 4699 milles fetes!!! no està malament oi?? això traduit a km queda en 7562km, vamos que ens hem fet una bona panxada de kilòmetres.

Ara ja si que hem anat al hotel, molt sencillet, però com està bé de preu…

Hem deixat les coses i a passejar per San Francisco!!! Com estem al costat de Union Square, hem anat cap allà on hem entrat a la tenda de Nike, un edifici de 4 plantes, i també hem entrat a Macy’s d’home. Però de moment ens hem portat bé, la maldat l’hem fet a l’Apple Store!!!

Amb la compra feta, hem anat cap a Chinatown, tot i que sembla que hem anat pel carrer més turístic, ja hem pogut començar a veure que és un altre mon. Chinatown ens ha portat al final del barri italià, però nosaltres hem girat cap a el districte financer per veure la Transamerica Pyramid, que és el rascacels més típic de San Francisco.

I com estàvem allà al costat pos a Embarcadero, des d’on hi han unes bones vistes al Oakland Bridge (un pont tipus golden Gate però en gris i sense tanta atracció).

Com començàvem a estar una mica cansadets, hem començat a tornar per Market que va en Diagonal i fins a Powell on hem parat a sopar alguna cosa al Lori’s Dinner que teníem un bono descompte que evidentment hem aprofitat i així hem omplert la panxa, descansat una mica i entrat en calor.

Aquí a San Francisco no sembla que estiguem a l’estiu, fot un fred… sobretot quan passa l’aire… a veure demà, però de moment ens abrigarem força per si un cas…

Per acabar el dia a l’hotel on hem estat conectats força estona i jugant amb la joguina nova.

Estem allotjats prop de Santa Helena, un poblet encantador que es troba passat Napa Town, i que és la imatge que ens haviem fet d’aquesta zona i no el quem vam veure el primer dia a Napa…
Molt relaxats anem per feina, avui toca l’última laundry, que fem a Santa Helena, mentre la roba s’entreten donant voltes, nosaltres en fem alguna per Santa Helena, per aquí sembla que l’ambient és de classe alta…
Roba neta i guardada, següent pas visita a una zona d’outlets que haviem vist el primer dia i que estan tocant a Napa. Fem la ronda de botiguetes i comprem lo estrictament necessari per sobreviure com poden ser uns pantalonets texans molt monos de tipus pirata. Amb les necessitats vitals cobertes, agafem una carretereta secundària, que és paral·lela a la principal i fem repàs de tots els cellers a banda i banda, aquí ho tenen força ben muntat…

Tornant a la via principal arribem a Freemark Abbey on farem el primer tast tipus peli “entre copas”…

Entrem a la zona de tast, que és com un bar molt ben posadet, i el primer que fem és ensenyar el vale de dos per un, que es noti que som catalans,  posteriorment ens diuen que podem probar quatre vinets. Ens serveixen consecutivament un quart de copa de cada varietat i ens expliquen una miqueta composició i sensacions…L’Eva necessita traduir-me alguna cosa perquè aquesta noia parla molt raro…

Una mica contentillos, passem per un super de delicatessen on farem botí per sopar. Uns makis, amanida Cesar i una mica de pasta, ens faran dormir millor.
Anem cap al Motel, dinem uns entrepans i descansem lo just per tornar a sortir cap a l’altre celler.
Aquest es diu V. Sattui, i hi ha una gentada a l’exterior… Aquest és espectacular, tenen una zona a fora per fer picnic, entrem i el primer que trobem és unes paradetes on venen embotits, formatges i plats precuinats, per poder fer picnic mentre ho regues amb algun dels seus vins. Si ho haguéssim descobert abans…
Nosaltres a lo nostre, i anem cap a la zona de tast. Moltíssima gent tastant, per sort ho tenen molt ben organitzat, i en una de les quatre barres que tenen ens hi podem acomodar. Un noi jovenet de faccions sud-americanes dedueix que no som autòctons, suposo que per les cares que posem quan parla, i ens pregunta d’on som, contestem, i la seva resposta és: “ahora si que nos vamos a entender…”
Un tio amb molt làbia, ens explica el vins que podem escollir, 5 per persona a escollir d’un total de 12. Deixem de banda els 2 dolços, així que el probarem tots…
Ens va explicant un per un cada vinet com està fet, i n’hi algun que ens encanta…

La sorpresa vé a l’hora de pagar, que ens surt gratis…imaginem que en lloc de fer el 2×1 del tast del 10 dòlars ens ha regalat 2 tasts de 5 dòlars. Hem quedat encantats d’aquest lloc i d’aquest noi…

Sortim caminant en linea recta, i no anem a fer un altre Winery que seria perillós per la nostra salud i vergonya ,perquè algun policia amagat no em fes fer la típica proba d’alcolemia de les pel·licules i l’Eva ho filmés tot darrera un arbre morta de riure…

Arribem al motel, el cel és clar i la calor apreta…un banyet a la piscina, una mica de panxing a la tumbona mentre el solet t’asseca, i cap a l’habitació a buidar el cotxe que demà deixem, i refer maletes per intentar encabir-hi tenda, matalàs i compres…Missió complerta, tot a dins!!!

Ara a sopar uns makis i companyia, i a dormir mentre fan una marató de Harry Potters per la tele…

I amb tot totalment preparat ja ens hem encaminat cap a Yosemite, entrant per Tioga Pass, on es passa per uns 9500 peus d’altitud i on ho hem vist tot força nevat i amb uns paisatges espectaculars, quan ja començàvem a baixar el Mario ha vist un animaló i hem aprofitat per parar, el Mario li ha anat a fer una foto i ens sembla que era una marmota, ja que després n’hem vist alguna més.

Els paisatges tot baixant cap a Yosemite Village eren impressionants i de tant en tant també hi havia unes supervistes.

Finalment hem arribat a Yosemite Village i al principi ens hem agobiat una mica ja que hi havia moltíssima gent, però un cop hem deixat el cotxe i hem fet una excursioneta a les Lower Falls, al ser l’entorn tant xulo se’ns ha passat l’agobio.

Un cop feta l’excursioneta hem tornat a agafar el cotxe i hem anat cap a Tunnel View des d’on es veu la típica foto de Yosemite, amb el Capitan a l’esquerra, el Half Dome a la dreta i també amb les Bridefalls, que no per ser típica és menys maca. Fetes les fotos corresponents hem seguit camí i ens hem dirigit cap a Glacier Point, fent una parada abans amb molt bones vistes.

A Glacier Point tot i que ens ha costat força poder aparcar el cotxe hem pogut arribat al punt on hi ha unes vistes molt maques del Half Dome i de les Yosemite Falls.

Des d’allà hem començat el camí cap a Mariposa Grove, però abans hem parat per menjar una miqueta en mig de la natura.

Al arribar a Mariposa Grove hem vist que no es podia accedir en cotxe, així que ja hem sortit del parc ja que Sequoies ja n’havíem vist.

Així que… un altre cop… “carretera i manta” en direcció Napa Valley, no sabíem si hi podríem arribat avui mateix, però al final entre que hem sortit d’hora de Yosemite i que no era tant lluny, hi hem pogut arribar a una hora decent.

Ara, amb la facilitat que hi hem arribat, el trobar allotjament no ha sigut tant fàcil, buscàvem camping a Napa perquè havíem vist que n’hi havia, però totes les indicacions no ens portaven enlloc, així que cansats de buscar camping hem tirat endavant en direcció Calistoga a veure si trobàvem algun motel o algun lloc on passar la nit, i demà ja buscarem un altre lloc.

Després de tirar bastant i tenir una mica de desesperació hem arribat a Sta Helena que està al mig de vinyes i en un entorn xulíssim i hem trobat un motel, on hem trobat habitació i on, finalment, hem decidit quedar-nos les dues nits. El motel es diu “La Bonita” i té wifi, piscina i jacuzzi i a més en el preu entra l’esmorzar, així que… que més volem no?? Al final ens ha sortit bastant bé el no trobar camping.

Hem deixat les coses a l’habitació i hem anat a buscar alguna cosa per sopar al poble, i ens hem decidit per un mexicà on hem sopat molt rebé.

Primer de tot , com avui no hi ha massa per comentar, tenim espai per fer algun petit apunt d’algun gran comentari i/o preguntes rebuts al blog.

– Si, ens hem trobat amb algun Walker Texas Ranger i no hem mort, ni hem estat apallisats. Però em sembla que els Rangers del parc s’assemblen més al guarda del os Yogui que no al Chuck Norris…
– I de l’allotjament no vem fer cap chiste perquè se’ns va congelar l’humor…
-En quan a banyar-nos als llacs, la resposta és que no!!! que està prohibit i que l’aigua esta molt i molt calenta…També mentre dormiem ens ha visitat algun cervol i esquirol, però cap ós ens ha vingut a veure per sort…Indis n’hem vist molts, sobretot de navajos!!!!

Comentaris fets, anem pel dia cotxero.
Ens hem despertat cap a les 8, i després de fer el ronço una mica més de l’habitual, hem agafat carretera no sense abans proveïr-nos d’un got de l’excel·lent cafè del país…

La carretera ens ha acompanyat durant una estoneta, la primera parada ha sigut per repostar en una benzinera al mig del desert de Nevada que tenia un casino!!!!!

Una miqueta més de carretera per anar cap al llac Tahoe i intentar dinar per la zona. Ens semblava un bon lloc per fer picnic, amb unes vistes precioses, però no ha pogut ser…

S’havia de pagar per poder aparcar fos on fos, una zona de molt alt nivell, amb tot de caminets particulars que et porten al llac. L’únic que ens ha agradat davant d’aquesta prespectiva, és que la ciutat de South Lake Tahoe, a tocar del llac, està dividida entre Nevada i California, i la meitat té casinos i l’altre establiments de restauració…

Així que sense poder aparcar, hem donat compte de la pizza que portavem quasi bé de peu i de mala manera en un picnic improvisat i a sortir d’allà que estàvem una mica desencantats. A més per sortir una caravana espectacular que ens ha fet anar tard…

Seguint per carretera ja de terres Californianes, voliem anar cap a Bodie, ciutat molt prospera durant la febre de l’or (la 2a de California) i posteriorment abandonada… Actualment, restaurada en part. Hem fetcarretera de muntanya per arribar-hi, però tancaven a les 18 hores, i amb el retràs que portavem, només ens han deixat veure l’entrada…

I ara a desfer camí, i cap a Yosemite… De passada ens hem trobat amb el Mono Lake, un llac sobre una muntanya a uns 2000 metres d’altitud, que te unes formacions calcàries que sobresurten de l’aigua i una colonia enorme de gavines. La particularitat és que està regat per unes corrent subterraneas, que s’estan desviant cap a Los Angeles, així que aquest llac mil·lenari s’està secant progressivament…

Ja cap al tard i buscant camping o motel desesperats, entrem a Lee Vining, l’última població abans d’entrat al parc. Busquem i busquem Motel, però tot està a ple, ja ens veiem dormint al cotxe quan trobem cap a les 21 hores un camping per posar-hi tenda. Això sí el més car que hem pagat …

Avui sembla que també passarem fred, així que una volteta pel poble per fer-nos a la idea, i dormir que ja toca…

Volíem començar amb un cafè (jo una xocolata calenta que no soc tant valenta com el Mario), però en el primer lloc que hem parat encara no havien obert, sembla que avui anem molt d’hora. Així que hem tirat endavant.

El primer lloc on hem parat ha sigut a West Thumb, una zona plena de piscines termals, algunes d’elles amb fang però tot al costat del llac Yellowstone, com era a primera hora del matí gairebé no hi havia ningú així que ho hem pogut disfrutar amb molta tranquil·litat i amb les llums d’aquesta hora del matí.

Com que el següent que ens tocava ja havíem fet les fotos pertinents ahir, hem anat tirant amb el cotxe fins a Lake Village on ja hem pogut comprar el cafè i la xocolata per refer-nos una mica del fred (ja que encara no havíem entrat en calor).

Més endavant hem parat a Mud volcano, una altra zona de fenòmens geotermals, i que com totes les altres zones està molt ben delimitada amb pasareles, aquestes amb una mica de pujadeta, després d’haver vist la part de baix on hi havia com una cova que tirava molt de fum (de fet li diuen el drac) i després una piscina, però aquest cop de fang.

Hem vist la pujadeta, però hem decidit pujar-hi i quina sorpresa quan hem arribat a dalt, ja que no podíem continuar perquè una parella de bisonts estaven al mig de la pasarel·la, així que esperant una miqueta hem pogut passar, però no penseu que gaire més endavant ja que llavors hi havia una manada sencera de bisonts que estaven per allà, alguns tirant-se a terra, uns altres barallant-se, altres menjant i altres anant per la passarel·la. Hem estat una bona estona observant-los, però com seguien allà i no es podia seguir endavant, doncs… hem reculat. La veritat és que ha estat una molt bona experiència està allà al costat d’ells, tot i que feia bastant de respecte eh???

Amb una muntanya de fotos de bisonts hem tornat al cotxe i hem continuat la nostra ruta per la zona que encara no havíem vist de Yellowstone. Hem intentat una carretera paral·lela que ens agraden bastant, però hem hagut de tornar enrera ja que estava tancada. I així ja hem arribat a la part central del vuit que forma Yellowstone i per tant ens hem encaminat cap a l’oest on està la sortida que volem fer servir. Prop d’allà hi ha la zona de geysers de Norris però al intentar-hi anar hem vist que estava plena i no es podia aparcar, així que ja hem anat cap a la sortida del parc, sort que nosaltres sortíem i no entràvem, perquè hi havia una cua… Avui em sembla que la gent trigarà una mica a entrar al parc per aquesta banda.

Just a la sortida està la població de West Yellowstone on des del cotxe hem pogut veure que hi ha molts allotjaments, llocs on menjar i botigues, però no sembla tant artificial com Jackson.

Com ens queden moltes milles per davant per arribar al nostre següent destí, doncs n’hem començat a fer a bona marxa i cap a les 2 hem parat al poble de Blackfoot a fer un mos, i la veritat és que hem trobat un restaurant molt autèntic on ets posen uns plats descomunals, no us podeu imaginar la mida de l’amanida cesar i l’hamburguesa que hem menjat, el lloc es diu Stockman’s Restaurant.

Amb les panxes ben plenes hem seguit ruta per les carreteres americanes, primer de Idaho i després ja hem retornat a Nevada, amb el que hem guanyat una hora més de carretera. Quan ja no podíem més hem decidit fer stop per avui i hem parat a Elko, avui dormirem en un Motel6, i hem anat a comprar al super i una pizza al pizza hut, que comencem a estar dels entrepans….

Avui si, dormirem ben calentets i en un bon llit!!!

Després d’entrar una miqueta en calor, vestits, amb la tenda plegada i empaquetada, ens posem rumb a Yellowstone, acomiadant-nos del Grand Teton amb una molt grata sensació, un parc no massa gran per fer en cotxe però d’una bellesa paisatjísitca espectacular, i amb un munt de possibilitats de fer excursions a peu per zones no tan plagades de gent com a Yellowstone.

Arribem al mega-camping que haviem reservat a Yellowstone cap a les 10:30 i ens diuen que encara no podem plantar tenda, que està el camping a tope i que haurem de venir més tard. Cap problema, farem la visita i tornarem a útima hora a plantar, ara que ja ho tenim per la mà…

Yellowstone és un parc enorme, realment no et fas a la idea fins que no hi ets a dins, a més hi ha molta gent, el que passa és que com és tant gran la sensació d’aglomeració queda dil·luida excepte en llocs puntuals. El parc té una forma de vuit, i avui intentarem fer la part de dalt.

De camí cap a la zona de Mammoth Hot Springs que és on ens hem dirigit avui, hem fet algunes paradetes:

Al llac Yellowstone que és enorme…

Fent carretera, hem trobat molt cotxes aturats, i quan això passa és sinònim de bestioles a tocar de la carretera, en aquest cas eren aquests animalons molt tranquilets, però que dieun que no t’hi apropis massa que a vegades tenen males pusses…

Hem parat a diferents “falls”. El riu Yellowstone va formant el seu propi camí i de pas un canó bastant important per aquests barrancs esgarrifosos, i en alguns moments té caigudes d’aigua espectaculars …

Hi ha unes vistes panoràmiques esplèndides des de la zona nord, en alguns punts pots tocar les últimes reserves de neu que es resisteixen a fer-se aigua…

I com no, un altre animaló, uns dels reis del parc i que té més seguidors. Un ós negres, aquest millor no tenir-lo massa aprop…

I per fi hem arribat a Mammoth Hot springs, unes piscines naturals d’aigues sulfuroses, que van fent camí per la roca i van formant terrasses amb diferents colors i tonalitats. No sé si ha estat perquè no hi hem vist massa aigua, però aquesta zona no ens ha agradat tant com esperavem…

Seguidament hem anat baixant, fent parades varies, perquè t’empapes de natura i vols parar a captar-la ade més aprop…I com no al veure un riuet, i amb la caloreta que feia, doncs a remullar-se els peus s’ha dit. Relax total a Yellowstone….

I per últim, una zona de piscines naturals anomenada “Grand Prismatic Spring”, una de les piscines més grans, i que ens ha agradat més. Pots contemplar aquest colors, mentre els vapors et colpeigen la cara i t’omplen del característic olor del sofre…

Per cert abans d’arribar al camping, hem trobat un altre animalet, aquest més díficil de veure però que ha creat una espectació tremenda. Un alce estiradet a terra, intentant que ningú el molesti…

I després a plantar tenda, a sopar, i a dormir intentant que el fred ens deixi dormir una miqueta…

Així que hem escollit una sencilleta que és com un doble loop que va seguint el llac. Hem estat una horeta caminant, molt tranquils i sols, veient unes vistes espectaculars i fins i tot algun que altre cervol. Llàstima que hi havia una manada de mosquits per la zona, però l’excursió ha valgut molt la pena.

Un cop feta l’excursioneta, hem posat marxa cap a Yellowstone, a veure si avui ja podíem veure alguna coseta. Hem decidit començar per Old Faithful i el recorregut des de Grand Teton (a on ens allotgem) han sigut unes dues horetes.

Hem aparcat en un parking enorme i hem anat a veure si trobàvem un cafè pel Mario, l’hem trobat en un edifici enorme i allà mateix hem vist que el geyser Old Faithfl que faria erupció en més o menys una horeta, així que hem decidit fer-nos uns bocates al cotxe (de pas l’hem apropat) i esperar a veure’l.

Però quan teníem els bocates fets hem vist que encara ens sobrava força temps, així que hem decidit fer una petita excursioneta al voltant de l’Old Faithful, i d’aquesta forma hem començat a veure fenòmens geològics termals, manantials d’aigua calenta, geysers i fumaroles. Era només una petita entrada a tot el que veuríem.

Amb aquesta petita volta ja se’ns ha fet l’hora de veure l’Old Faithful i la veritat és que és força impressionant i el millor és la seva regularitat, cada hora i poc més.

Havent vist la majestuossitat de l’Old Faithful ens hem disposat a fer una excursioneta una mica més llarga per veure que ens mostrava aquella zona. Ara, a la primera sombreta que hem trobat hem fet una paradeta per poder menjar els entrepans que ens havíem fet.

Amb la panxa una mica més plena ja hem començat a caminar per les pasareles que hi ha per anar visitant tots els geysers, piscines d’aigua calenta… Realment aquests americans ho tenen molt ben muntat per poder fer la visita a tot. Hem anat caminant fins a la Morning Glory Pool que està al final del recorregut i hem tornat, al final hem estat d’excursioneta unes 2 hores, no està malament oi??

Amb el cotxe encara hem anat a fer un parell de visites més abans de tornar. Primer hem anat a Biscuit Basin i després a Black Sand Basin, les dues parades han sigut per veure més piscines i geysers, però en aquell moment els veus tots diferents i impressionants.

Amb unes impressions genials de Yellowstone, ens hem tornat cap a Grand Teton, i en comptes d’anar directament al camping, hem anat a la Laundry i a les dutxes, així que hem fet una neteja general, de roba i de nosaltres mateixos. I de pas ens hem pogut conectar a internet i carregar la càmara de fer fotos.

Un cop fet tot això, ara si, cap al camping a sopar una miqueta, i a dormir a veure si passem menys fred aquesta nit….