Hola amics i amigues, ja podeu veure, ara que hem afegit les dates en els posts, que anem una mica endarrerits penjant els posts que anem escrivint. Degut a que durant molts dies no havíem tingut Wi-fi, i no volen penjar més d’un post diari per no saturar-vos, vam aprofitar per programar que es pengessin els post que teníem endarrerits, intentant progressivament escurçar el decalatge entre vivència i publicació del post.

I direu, perquè ara enlloc d’explicar-me quelcom sobre la muralla Xina, m’explica aquestes coses. Doncs ho fem, perquè ens hem trobat amb el problema afegit que a Xina tenen una censura sobre determinades pàgines i/o informacions a la xarxa, i ni facebook, ni twitter, ni WordPress, ni moltes altres, poden ser consultades o usades, el que implica que mentre siguem a la Xina no puguem anar publicant els posts que tenim escrits.

Problema:

Que hi estarem molts dies a la Xina, i a més per partida doble, tenim un visat de doble entrada, La primera entrada la vam fer des de Mongòlia el dia 14/7/13 creuant la frontera en un Jeep, i el dia 5/8/13 sortirem per Shangai, des d’on volarem a Tokyo, per poder trobar-nos uns dies amb la Glòria i el Pere, i poder recórrer terres nipones fins el dia 24/8/13. Quan tornarem a Shangai per continuar el periple per terres xineses, i intentar arribar al Tibet en els 30 dies que tenim en cada entrada (això últim no ho digueu massa alt, no sigui que se n’assabentin les autoritats i no ens hi deixin anar…).

Resumint que durant tots els dies que estiguem en territori xinès, creiem que no podrem publicar cap post., i no poder fer aquesta interacció tant divertida mitjançant facebook o twitter.

Solució:

Aprofitant que anem endarrerits, i que els post els tenim escrits, perquè dia rere dia els anem escrivint intentant reflectir als màxim les nostres emocions, sensacions, vivències, etc.

En aquesta primera etapa xinesa, heu pogut llegir els posts que teníem endarrerits de Mongòlia, quan siguem al Japó intentarem programar la primera part de Xina i tot Japó, i quan siguem a Nepal, ho farem amb la segona etapa xinesa.

Resumint, que intentarem que hi hagi post publicat el màxim de dies possibles, que potser n’hi ha algun període que no pot ser, però que després ja esperem no tenim més problemes d’aquests tipus, i puguem anar escurçant el temps entre que nosaltres ho vivim, i que vosaltres ho podeu llegir.

I després de tota aquesta historia d’entre bastidors, us expliquem una miqueta, fem un petit avanç de com ens està anant a la Xina….

Avui és 23 de Juliol, i estem a Beijing, capital i centre històric del país. Un dels gegants asiàtics, més de 20 milions de persones i en algun lloc he llegit que té la mida aproximadament de Bèlgica.

Havíem llegit i sentit opinions no massa favorables d’aquest país, però sobretot de les diferències culturals amb la seva gent, que fan difícil una bona convivència. Per sort, el poc temps que vam poder compartir amb el Ferran i la Mireia, ens va servir perquè ens fessin veure que també hi havia gent a qui li havia encantat la Xina, donar-nos dos consells molt importants: fora vergonya i un somriure sempre, i alguns consells pràctics de com aconseguir trens i sobre allotjaments. Així que amb precaució però amb creixent interès, vam creuar la frontera, intentant entendre i portar amb naturalitat la curiositat d’aquesta gent envers a nosaltres, i respectar i intentar entendre les seves normes socials i culturals, ens agradin més o menys. I la veritat és que funciona!!!!, perquè ens ho estem passant d’allò més bé, gaudint de la seva gent, i de tots aquelles moments, que són molts, on podem interaccionar. De moment cap mala experiència en ningun sentit, ans al contrari, amabilitat, fraternitat, i somriures, en la mateixa proporció que gent trobes pels carrers…

De moment hem fet dos petits tastos ben diferenciats, que ja us explicarem, Wuhai, una zona gens turística, de fet no surt ni a la Lonely Planet, i Beijing, la massificació feta ciutat, i podem dir que estem al·lucinant en tots els sentits.

No sabem que us explicarem quan arribem al final de la nostre aventura per aquestes terres, però de moment tenim la nostre maleta que no tanca de tants i tants bons records (la gran muralla, els dumplings de Wuhai, l’autobús, els trens, el nostre amic Dinu, el soparet de pintxitos,…)

Ja us ho explicarem amb més calma, però no us ho perdeu, perquè de Xina i de la seva gent, hi tenim moltes coses per explicar, i de moment tot és fantàstic!!!!

I per últim pensareu, si encara estan a Xina, com carai es publica això….Doncs gràcies a l’Albert, que el carreguem una miqueta més de feina prèvia a les vacances, i ens fa aquest gran favor de publicar en el nostre nom aquest post.

Així que no patiu, que estem molt bé!!! Que tot i que diguin que hi ha inundacions a Xina, com cada any, aquest país és molt i molt gran i de moment no ens afecten, i esperem que així segueixi… ☺

I quan puguem publicar, recuperarem el temps perdut en la publicació de posts…ho prometem….

I sense res més a dir, ens seguim escrivint i llegint….Fins ara!!!