Viatge a Ítaca

Dia 36 : Primers passos a Xina

8 comentaris

14 de juliol

L’estoneta nocturna, la passem dormint, i a les 7 del matí estem arribant a la ciutat fronterera de Zamiid Uud, o alguna cosa semblant. Baixem i caminem cap a la estació, on una senyora gran ens pregunta si volem creuar a Xina, preguntem preu, i per uns 10 euros entre els dos, ens portarà cap a Erlian, ja a territori xinès.

Quan fem volta per seguir-la, un sot i patapum!!!! Primera caiguda…però a l’inrevés del que és habitual….Mario 1- Eva 0…..amb dignitat i atac de riure, em re-composo i anem tirant cap al Jeep que es cau a trossos. El conductor ens fa passar i seure, i en 5 minuts puja un altre noi occidental (devem ser els 3 únics). Caminet de sorra per escurçar, i a esperar una estoneta que la frontera obre a les 8.

Zamiid Uud

Mentre el conductor fa el cigarret fora del vehicle amb els militars que van pujant al jeep, nosaltres aprofitem per posar-nos al dia amb el nostre company occidental. Es diu Dinu Tepes, i és de Rumania (tot i que ara estava vivint a Viena), i està viatjant durant un any voltant el mon. Tot i el que pugeu pensar llegint el seu cognom, és encantador, i després d’explicar-li a on anem, ens pregunta si pot venir amb nosaltres, així que nosaltres encantats!!!

Quan això comença a avançar, veiem quan de fet malbé està el cotxe mentre anem fent cua per apropar-nos al espai de sortida mongol. Hi ha canvi de conductor a conductora, i una nena i la seva mare de nacionalitat mongola, i que parla una miqueta d’anglès, s’afegeixen al jeep. Com ens les nostres experiències anteriors, hem de baixar bultos i persones, per creuar les 2 fronteres, sense cap problema, i amb força lleugeresa comparat amb la frontera russa (a cada una de les fronteres s’ha de pagar, 1000 tugrits a Mongòlia i 5 yuans a Xina).

Cap a les 10 som a Erlian, i ens comencem a fer amb la dona mongola, així que amb la seva intermediació, anem al banc a treure yuans, i a fer canvi de les divises mongoles que ens quedaven, a un mercadet de carrer.

Agafem taxi fins a la estació d’autobusos, ja que el jeep no tira més. Tots cinc i motxilles, amb maletero obert, ens plantem a la estació. La dona i la seva filla, també van cap a Hohhot, propera parada nostre per fer enllaç, així que la seguim, i tenim sort perquè l’autobús que durant 6 hores ens portarà, està a punt de sortir, així que no haurem d’esperar. Un equip infantil de boxa mongol, amb un preparador clavat al Foreman, seran alguns dels nostres companys de viatge. Comencem a fer camí, xerrant sobre les diferències abismals que estem trobant només creuar fronteres, mentre moltíssimes reproduccions de dinosaures a banda i banda, ens diuen adéu.

Erenhot

Parem alguna vegada, per comprar alguna cosa, i fem dineret a base de unes salsitxes embassades, un fideus fregits en bossa, i uns panets amb pipes. Hem fet allò de….allá donde fueres, haz lo que vieres….

Una tromba d’aigua de les que encara no havíem vist, ens espera a Hohhot, sortim del bus, i ens aixopluguem. La senyora, que ens ha fet de guia, ens acompanya a la estació d’autobusos a preguntar si hi ha disponibilitat per anar cap a Wuhai, però no pot ser, així que li diem que anirem en tren, i com no!!! ens torna a acompanyar sota aquest diluvi universal, que transforma la ciutat en una petita Venècia. I al sortir per anar a la estació de tren, motxilles a l’esquena, la segona del dia!!!! Intentant esquivar xinesos, ja hauria de saber que això és impossible, sot amagat per un bassal, i de ple Mario i motxilles a dins de l’aigua…Mario 2 – Eva 0 (super record de caigudes, dues en un dia!), sento riures xinesos, i m’aixeco com puc amb l’ajuda del Dino, aquesta vegada una mica més dolorit i completament xop.

A la estació de tren, podem comprar bitllets per anar a Wuhai, aquesta vegada asseguts. Surt cap a les 9 de la nit i arriba a les 3 del matí, així que tenim unes tres horetes per menjar alguna cosa, però abans ens acomiadem d’aquesta bona dona i la seva filla, amb una abraçada intentant demostrar-li en un segon la gratitud eterna que li devem, perquè ens ha deixat al·lucinats a tots, amb la seva amabilitat i generositat d’esforç i temps.

No fem massa voltes, i entrem en un lloc més aviat modern, on ja ens n’adonem que aquí els guiris som nosaltres. Tothom ens mira, i ens saluda. Ens atenen, mentre ens acomoden a una taula unes 8 persones, amb les que amb paciència, bona voluntat, i rialles ens acabem entenent i fem la comanda.

Una carn amb salsa boníssima, i unes empanadilles fan de àpat, mentre ens anem fent amb la situació de ser el centre de tot.

Hohhot

Per uns 5 euros, hem sopat de conya, així que amb forces i amb menys pluja anem cap a l’estació on esperem una estoneta entre la multitud que també agafarà els nostre tren. Pensem que serà difícil, posar les motxilles i trobar lloc pel que hem pogut llegir a diferents blocs.

Quan arriba l’hora, busquem la nostre ubicació, i cap problema, motxilles als prestatges superiors, i asseguts als nostre llocs. Salutacions, riures, i mirades amb la gent del costat i comencem a veure i esbrinar com funcionen els trens. En els compartiments de seients, hi ha bitllets amb seient numerat, i altres de peu, així que un cop situats els que poden seure, poden entrar la resta, i queden de peu o s’asseuen on quedi lliure. Per si de cas, nosaltres no ens movem del vagó abarrotat, no obstant això, millor del que esperàvem. Sis hores, intentant fer alguna caparronada, entre mòbils, xerrades, un nen molt simpàtic que tenim al costat, i la curiositat xinesa combinada amb la pèrdua d’espai personal, que fa que la Eva tregui el Iphone i 4 o 5 persones s’apropin a veure que fa….

Hohhot2

Cansats, però molt contents arribem a les 3 del matí esperant poder descansar a la terminal. Però la trobem tancada, mentre desenes de taxistes busquen ocupants pels seus vehicles. Nosaltres preguntem a una parella a on dormir, perquè no veiem massa clar això del carrer, el nostre primer dia a xina, i ens indiquen. De fet, no calia, perquè hi ha moltíssims hotels en les immediacions, el primer que entrem, 100 yuans l’habitació triple, uns 12 euros, així que l’agafem per dormir unes horetes, amb alguna que altre penúria perquè no és fàcil això de fer-se entendre. Per sort l’Eva troba solucions per tot. No te Wifi l’hotel, però dormirem i demà ja vorem que fem que avui estem rebentats!!!!

Anuncis

8 thoughts on “Dia 36 : Primers passos a Xina

  1. Però Mario…vols mirar on poses els peus!!!
    Si necessiteu assistència mèdica…ja sabeu

    • Quin desastre!!!!! quin pato que estic fet!!!! Vaya dos pinyes, i la segona va fer mal, no només per l’aigua i pel riure dels xinesos….ja saps que tinc el turmells laxes, però se’m va posar fet una mica piloteta de tenis…Ara ja estem al Japó, i de moment no he tingut cap accident…només menjar massa sushi….jejejejej…Petonetssssss

  2. Ja veig que per una vegada la patosilla no és l’Eva i n’hi ha que la superen. Molt bé això de sentir-se diferent i el centre d’atenció!!

    • Glòria, si que contrariament a lo habitual, el patós he sigut jo, i a més per partidas doble, i la segona de les de gravar amb càmera…..a dins d’un bassal amb motxilles i tot…. però s’ha d’acceptar això de ser els actos principals de la pelicula, per les coses bones i les dolentes…. 🙂

  3. La historia canvia. Ja no es l’Eva la que cau. Estic impressionat amb l’amabilitat de la gent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s