Viatge a Ítaca

Dia 37: Fent enoturisme a Inner Mongolia

17 comentaris

15 de juliol

Us preguntareu que fem a Wuhai oi? Ja que si mireu per internet els interessos turístics de la ciutat, no crec que en trobeu gaires, per no dir cap, i si a més veieu que està a la província de Inner Mongolia de Xina, direu… però si ja han estat a Mongòlia! No n’han tingut prou?

Doncs la raó si ens coneixeu una miqueta, és molt simple, aquí a Wuhai, hi ha un celler on tenen plantades vinyes en terreny desèrtic, i clar… creieu que ens ho podíem perdre??

Però primer us explicaré com ha anat el dia. Després de descansar ben bé unes 6 horetes gràcies al hotel, ens hem llevat, i organitzat una mica, i com en principi el Dinu vol marxar avui, nosaltres dos hem anat en busca d’un altre hotel a veure si en trobàvem algun amb wifi.

Només sortir ja hem vist que aquesta ciutat és menys turística que Hohhot, i els comerços que hi ha o els restaurants no són de cadenes com ens va semblar ahir a Hohhot.

Tot i que tot està en xinès, ja hem pogut començar a veure que no és tan difícil identificar cada un quan passes per davant.

Així que ràpidament hem anat identificant hotels on preguntàvem si tenien wifi a la vegada que jo ho comprovava amb el iphone. Com us podeu imaginar una pregunta que sembla tan fàcil aquí no ho és. Però la veritat és que a tots els que hem preguntat (i us asseguro que n’han sigut molts) ens hi hem fet entendre. De moments els xinesos ens estan caient molt rebé!!

Una cosa que m’ha agradat molt i que hem vist a tots els hotels, és que tenen els preus penjats a la recepció, així que ràpidament et pots assabentar del preu i veure si t’interessa o no.

Sembla que aquí això del wifi no està gens estès, i no hem trobat cap hotel que en tingués. El que si que hem trobat, és un lloc on l’entrada semblava també un hotel, tot i que després hem vist que no ho era, i hem preguntat si tenien wifi i ha sigut un si!! Així que hem aprofitat per poder mirar el correu i donar-vos alguna senyal de vida que estem molt bé!

Com no hem trobat el que volíem, hem decidit que ens quedàvem dues nits més al mateix hotel on havíem fet nit, ja que era el més barato i estava prou bé!

Amb aquesta solució ja hem anat a buscar el Dinu a l’habitació, i com per sort estem al costat de l’estació de tren i la de busos, hem anat a fer investigacions per la nostra pròxima etapa i també pel Dinu.

Una de les meves preocupacions els dies anteriors, era com ens faríem entendre en aquest país on gairebé ningú parla anglès i a sobre escriuen amb caràcters xinesos, així que el nostre alfabet no ens serveix per res. En els hotels hem sigut capaços d’entendre’ns però… i a les estacions? Com ho farem? El Ferran i la Mireia ens van donar alguna idea de com fer-ho i senzillament l’hem adoptat modificant alguna cosa.

Amb el wifi que vam tenir a l’estació de Ulaan Baator, fent servir el Google Translator vaig passar a caràcters xinesos algunes ciutats a on havíem d’anar aviat i els hi vaig fer una foto per tenir-ho al mòbil, així que senzillament a les taquilles el que hem fet ha sigut ensenyar aquesta foto amb el nom de Beijing escrit en caràcters xinesos i així enseguida ens hem pogut entendre.

A l’estació de trens, hem pogut veure que pel dia que nosaltres volem anar a Beijing si que hi ha places però només per anar assegut i la veritat… després de 6 hores de la nit passada, no ens hi veiem passar-hi 14. Així que hem anat a esbrinar els busos i allí si que n’hi havien d’una duració creiem d’unes 18 hores, i sembla que si que és per poder-hi dormir (quan ho vegi us ho explico).

Wuhai4

Amb aquesta informació hem decidit anar a dinar a un lloc al costat del hotel i a on hem sigut totalment el centre d’atenció. I mentre dinàvem uns noodles moooolt picants, he pensat que potser podíem canviar la ruta i anar cap a Xi’an en comptes de Beijing si les combinacions de bus o tren eren millor. Així que al sortir de dinar… a les estacions a esbrinar un altre cop si aquesta opció era millor o no. Aquest cop, els noms no els tenia al iphone, així que el que he fet ha sigut agafar la lonely i una llibreta i copiar els caràcters xinesos de les ciutats que volíem esbrinar els transports.

Wuhai3

Amb tota la informació hem decidit que ho acabaríem de meditar i hem passat a fer el que havíem vingut a fer a aquesta ciutat. Anar a veure el celler que ens interessava.

En el mateix hotel ja havíem preguntat com anar-hi (tot ensenyant la web on sortia el nom en xinès). I ens havien dit que havíem d’agafar un taxi que ens costaria 50 yuans, així que això hem fet.

La veritat es que quan hem arribat no m’acabava de creure que tot ens anés sortint tal i com volíem.

Wuhai6

Wuhai2

El Chateau Hansen és un celler però també un hotel i quan arribes per on entres és per l’hotel, i a recepció hem preguntat però no sabien res d’anglès, així que han cridat una altra noia que primer no ens entenia però he ensenyat un correu que m’havia contestat un de l’hotel (que suposo devia ser algú important) i enseguida ens ha portat cap al celler i ho hem pogut veure tot (si voleu llegir el que hem après de com fan el vi, ho podeu llegir als blogs El Tap Viatger i també a FourWine), i fins i tot ens han donat a tastar un vinet. Però clar… que volíem veure expressament? Les vinyes! I els hi hem demanat i també ens han aconseguit un conductor i ens hi han portat, la veritat es que ens han tractat genial!!

Wuhai1

Wuhai8

Wuhai5

Al acabar els hi hem demanat si ens podien demanar un taxi per tornar a Wuhai i també ens ho han fet! I nosaltres mentre esperàvem que hem fet? Doncs comprar una ampolla de vinet per la nit 😉

Al arribar a Wuhai en Dinu ha dit que volia anar a l’estació de trens per probar si podia agafar un tren aquesta tarda a Datong i si que ho aconseguit però una plaça de les d’estar dret!!! Com li haurà anat? A veure si el tornem a veure a Beijing i ens ho explica.

Wuhai7

Nosaltres quan ha marxat hem anat a comprar una mica de pa i aigua per sopar i que hem sopat? Doncs Pa amb pernilet i el vi que havíem comprat, un petit homenatge per tot el que hem pogut aconseguir aquests dies!!

Wuhai9

Anuncis

17 thoughts on “Dia 37: Fent enoturisme a Inner Mongolia

  1. Ostres, quin sopar més nostrat! Suposo que ja no us en deu quedar, no? d’aquest producte dels nostres porcs? Petons

  2. Oh wine!!! A veure sinal Japó en gaudiu més :)))

  3. Aquest pernil té molt bona pinta, sembla jabugo.
    Estava bé el vi?

  4. Esteu fets uns cosmopolites entenent-vos amb tothom !!
    Molt bé això de visitar un celler !!

    • I tant!!! Al final amb bona voluntat, somriures, i paciència tot és més fàcil del que a priori sembla…per sort de tot això ens en sobra…. Mot be les vacances oi??? I ja saps vinet que no en falti, sigui on sigui!!!!

  5. I aquest pernilet d’on surtt????

  6. tothom us va portar queviures al Japó?! vull venir!! jajaja petons i us ho mereixeu, és clar que sí, suposo que a distància el producte local encara té més gust de glòria!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s