16 de juliol

De moment Xina ens està sorprenent en el tracte de la seva gent, somriures sempre al passar, i algun “hello” que s’escapa mentre un moviment de mà l’acompanya, i amb el que corresponem amb un nihao o el que ens surti en aquell moment. Tenim una ruta més o menys pensada en els nostres caps, però no la tenim programada, així que l’anirem construint a mesura que anem caminant aquest camí que passet a passet anem recorrent, lents però segurs, així que avui a Wuhai hem pogut gaudir d’un dia entre la seva gent, convertint-nos en les estrelles de la nostra pròpia pel·lícula, on totes les mirades, somriures, comentaris i alguna que altre foto, són per a nosaltres, en aquesta ciutat desproveïda d’occidentals. Segur que on hem dinat, la senyora haurà arribat a casa i haurà explicat : “Avui, ha vingut una parella molt rara a menjar els meus dumplings, ell vestit amb una samarreta de colors blau i grana, i ella amb faldilleta i colors llampants, …”, i segur que podrà ensenyar la nostre foto feta mentre no miràvem.

El dia ha matinat pel soroll de clàxons que es converteix en una constant, i les veus que arriben de les paradetes que tenim només al sortir del hotel. La dutxa amb aigua tèbia ens acaba de despertar i prepara per la calor que ens espera.

Una salutació al arribar a la recepció, després de baixar les escales dels 5 pisos, i cap a la estació d’autobusos, on amb la experiència adquirida, treure un bitllet es converteix en un joc de nens, encara que descobrim que les dates aquí les configuren en un format d’escriptura diferent, però res que el calendari del mòbil no pugui superar. Tenim el número 1 i 2, i té tota la pinta que són llits on podrem dormir, però ja ho confirmarem quan siguem a dins, surt a les 13 hores, i arriba a Beijing cap a les 6 del matí.

I ara, a fer una volteta per aquesta ciutat, que a estonetes sembla un poble gran, i a estones ciutat petita. Ens sorprenen i encanten els semàfors, tots ben ordenats en un mateix lloc. Un carril bici dels que hauríem de tenir a Barcelona, ample i ben senyalitzat, on hi circulen moltíssimes bicicletes elèctriques de tots colors, que pel que hem pogut veure són el transport més utilitzat. El trànsit és ordenat, i força respectuós, però amb un punt de caòtic que et recorda que et trobes a Àsia.

Busquem una mica de Wifi, que no apareix, així que tornem a on ahir en vam trobar, i n’agafem una miqueta des de fora, per informar que estem bé a amics i família via Whatsapp, a més de veure que la opció de couchsurfing a Beijing i Tokyo no es confirma, així que haurem de seguir intentant-ho.

Uns grans magatzems, ens criden a entrar, i fem una volteta pels seus passadissos tranquil·lament acompanyats per l’aire condicionat. Seguim la passejada, i un carreró estretet amb botiguetes del tipus dels mercadillos, se’ns obre al davant, i anem cap a dins. Paradetes i petits locals on poder menjar diferents tipus de platets i pintxos casolans se’ns presenten, però avui ja sabem on anirem a dinar…

La calor sota el sol, que està treballant sobre manera, fa que parem a dinar, a un lloc que li teníem fet l’ullet. Es tracta d’un molt petit restaurant, on a fora tenen una foto de dumplings, així que apartem les cortines, i seiem a una de les sis taules que hi ha, mentre una parella de comensals ens miren, i la mestressa en ve a saludar amb un somriure, i ens neteja la taula, mentre amb l’idioma universal del gestos ens fem entendre per menjar un parell d’aquestes cistelletes de farcellets cuinats al vapor, i una cervesa per compartir que és de 0’6 litres…

Ens encanta aquest somriure franc de la mestressa, i a més el menjar ens encanta, així que un altre de l’especialitat de la casa per acabar, i demà segur que hi tornem. El compte, uns 2’5 euros, somriures i gràcies mútues.

Una migdiada ens espera, mentre veiem algun capítol de Sherlock al Ipad, i quan el sol ja ho permet, un altre passejada pel que considerem el centre d’aquesta ciutat. Més botigues, organitzades com per temàtiques, telefonia mòbil, roba, i menjar són les estrelles, però només robem una mica de Wifi des de l’exterior del Dicos, el més semblant que hem vist al inexistent per aquestes terres Mc Donalds, i parem a una botigueta on comprem fruita, molt barateta, i festucs, que paguem a preu d’or. De tornada, unes aigües per passar la nit, i un refresc sorpresa que sembla de llimona.

Ja a l’habitació, el sorprenent refresc resulta que té bon gust, i després de mirar hostels i llegir coses de Beijing, fem unes peces de fruita per sopar, i escoltar una miqueta de música mentre llegim alguna coseta fins que la son arribi….