31 de juliol
Avui no hem hagut de matinar, tot i que tocava trasllat, i això? Doncs perquè vam agafar el bus de les 14:30 que ens portaria a Wudangshan, i perquè hi volíem anar? Doncs a Wudangshan està les muntanyes de Wudang, on hi ha tot de temples taoistes, on s’hi ensenyava meditació, arts marcials xineses i medicina tradicional xinesa. Actualment, aquests temples que formen part del patrimoni mundial de la UNESCO i s’hi segueixen ensenyant diferents arts marcials, i entre que el lloc és molt maco i les arts marcials… voldríeu més raons?
Per tant, hem pogut mandrejar al hostel, recollir tranquil·lament, i sobretot… fer un esmorzar com deu mana ja que suposàvem que no podríem dinar. A més també ens hem pogut connectar i fins i tot jugar una partideta de billar que el Mario s’hi està aficionant i vol millorar-lo!!
A la 1 més o menys, hem agafat les motxilles i cap a l’estació de busos amb un taxi, que al veure que ens ha cobrat hem vist clarament com ens va prendre el pèl la del tuk tuk del dia que vam arribar.
A l’estació tot i que primer anàvem una mica perduts, enseguida ens hem situat i ja hem vist a on arribaria el nostre bus, que com abans d’hora ja estava ple (amb nosaltres dins) ha marxat.
Les vistes que hem pogut gaudir anant cap a Wudangshan han sigut impressionants, muntanyes, rius…
I cap a quarts de vuit, després d’una parada a Shiyan, hem arribat al nostre destí, tot i que el conductor ens ha deixat just davant d’un hotel, que feia massa bona pinta, i no sabíem ni on érem, ja ens podria haver deixat a l’estació de trens no? Com no ha sigut així, ens hem carregat les motxilles a l’esquena i hem sortit a la carretera, on la veritat no sabíem ni cap on anar, així que hem pujat una mica, i el Mario, per sort, ha vist un hotel a l’altre banda de la carretera i que a més a fora semblava que posava wifi. Per tant, hi hem anat i per sort les habitacions estaven mooolt bé, i si!! Tenien wifi!!! I només per 75 yuans l’habitació la nit!!
Hem deixat les motxilles a l’habitació i a… sopar!!! Que ja teníem gana!! I hem volgut fer-ho en el mateix lloc on dormíem. Però… hem tingut un petit problema… la carta només estava en xinès, i aquí no hi havia nevera, ni dibuixos. Així que hem recorregut a l’atzar, i com? Doncs triant tres plats aleatòriament guiant-nos només una mica pels preus.
Quan estàvem esperant a que ens portessin el menjar tot prenent una cerveseta i gaudint una mica de l’aire que ens proporcionava el ventilador… xoff se n’ha anat el llum!!! I amb una calor…. i clar han trigat més a fer el sopar, però amb un bano que ens han portat i amb la cerveseta ho hem anat superant i a més també ens han posat una espelma per a que ens poguéssim veure una mica 😉
Amb el primer plat ja ha tornat la llum, i així hem pogut esbrinar que havíem demanat: uns bolets saltejats amb all, gingebre, ceba i pastanaga que picava una mica, també patata feta de manera semblant i finalment com un remenat d’ou amb tomàquet, sembla que després de menjar ahir només carn, avui l’atzar ens ha portat vegetals, devia tocar no?
I amb la panxa contenta a dormir que ja toca!!
23 Agost 2013 a les 10:40
Molt bé això de demanar els plats a l’atzar. bona experiència !! I l’heu encertat !!
23 Agost 2013 a les 14:39
I tant!!!! Gran descobriment la cuina xinesa que sallunya de l’arròs 3 delicies i el rollito de primavera….
23 Agost 2013 a les 12:10
Jo també ho crec. Per no tenir ni idea del què demanaveu trobo que té prou bona pinta no????
23 Agost 2013 a les 14:40
I tant guapa!!!! La cuina xinesa una passada, pero espera a veure la del japó….je,je,je
24 Agost 2013 a les 13:17
Està bé això de demanar plats a l’atzar. A partir d’ara només demanaré cartes en llengües que no entengui, hehe!
26 Agost 2013 a les 9:41
Siii si et surt bé siii, ho hauràs de probar!!! Tot i q gairebé ho vas fer no??