Viatge a Ítaca

Dia 54: Visitant les muntanyes de Wudang passades per aigua

10 comentaris

01 d’agost

Que bé que hem dormit aquesta nit!! Serà perquè estem sols a l’habitació? I no hi ha ningú que entri o surti a diferents hores?

Amb una bona dutxa, ja hem sortit al carrer, i el primer que hem fet ha sigut anar al súper que hi ha al davant, per comprar aigua i algunes galetes per poder menjar alguna coseta d’esmorzar més tard.

Després, evidentment volíem anar cap a la zona dels temples de Wudangshan, però com no sabíem on ens havien deixat ahir, evidentment tampoc sabíem si estàvem lluny o aprop de l’entrada al recinte. Així que volíem trobar un taxi o van que ens hi portés, però sembla ser que a l’hora que nosaltres hem decidit sortir cap pujava, o no els sabíem parar? Que no semblem prou guiris? Que no es nota a on volem anar? Finalment abans d’arribar a la desesperació, ens ha parat una van que ens ha preguntat a on anàvem i ens ha dit que ens cobrava 10 yuans per persona, així que sense pensar-ho hem dit que si. I que ha resultat… Doncs que estàvem molt aprop del destí, home potser en van seria molt aprop i a peu no tant però si, al costat. Nosaltres hem fet nit al centre del poble, i a la muntanya s’hi arriba des de la sortida del poble.

Així que baixar de la furgo, directes a comprar les entrades i uffff, amb descompte estudiant 120 yuans (240 si no en tens), tot i que això inclou l’entrada i els autobusos per moure`s per dins el parc, és una bona pasta…

Wudangshan4

No us penseu que ho podeu fer a peu, penseu que són un conjunt de muntanyes i que tot just estàvem a la part més baixa!!!

Així que cap al bus fins a la primera parada, allí hi havia hagut una residencia d’un príncep, que ens ha agradat força, tot i la quantitat d’escales que hem hagut de pujar per poder-la visitar, i amb una calor… d’aquella que et fa caure la suor a gotes!!! La residència amb els seus temples estava en una zona d’alçada, però lamentablement hi havia molta boira i no hem pogut veure les vistes, però almenys hem gaudit de l’entorn, que era magnífic!!!

Wudangshan6

Wudangshan1

Wudangshan5

I amb els autobusos que hi havia a la parada com es pot saber el que et porta al lloc que vols anar? Doncs intentant preguntar i per sort hem enganxat una guia que sabia una mica d’anglès, així que hem agafat el bus correcte que ens portava a la zona on s’agafa el telefèric, perquè volíem pujar a la part més alta on hi ha el Palau de l’Or.

El telefèric ens ha costat també bastant car, ja que et cobren només per pujar 90 yuans per persona!! Però… realment està molt amunt, i fer-ho a peu ens hagués destrossat!!!

Wudangshan2

Però no us penseu que on us deixa el telefèric ja és el final, d’allí encara et queda una pujadeta d’escales fins arribar a l’entrada del Palau, on has de tornar a pagar (si, si en aquesta muntanya és una sangria de diners) 27 yuans. I des d’allí, a seguir pujant escales cap amunt, i a sobre amb la boira que feia… no es veia res de res!!! Ni una miqueta de vistes!!! I a més… quan ja estàvem arribant a dalt de tot, hem començat a sentir bastants trons, i just posar el peu a la part més alta… xàfec a sobre!!!

Wudangshan3

Així que ens hem intentat refugiar com hem pogut, amb ajuda d’alguns xinesos que ens han deixat paraigües perquè ens mulléssim menys… Hem estat esperant una bona estona, durant la qual algun llamp ha caigut moolt aprop, i els trons sonaven molt forts, i la veritat no era massa bon lloc per quedar-s’hi. Ha disminuït una mica la pluja, i hem decidit comprar unes capelines per 10 yuans cada una, que ens quedaven moníssimes!!! Sobretot al Mario, tenint en compte que eren de color rosa… i començar a baixar, almenys fins al telefèric on tornaríem a pagar, però baixar a peu amb aquesta pluja, no ho acabariem de gaudir…

Wudangshan7

La baixada l’hem anat fent a etapes, refugiant-nos de tant en tant, per la tempesta desfermada que en ocasions ens ha vingut a saludar, en alguna estoneta on hem pogut gaudir d’alguna bona vista, ja que la boira havia escampat una mica.

Wudangshan8

Wudangshan9

I al arribar al telefèric… pos clar!!! No funcionava, com ho hauria de fer amb la pluja que estava caient i el vent que feia??? Hem estat esperant una bona estona, però no semblava que allò es poses a funcionar i hem pensat: I si no funciona en la resta de la tarda? I si al final ens diuen que hem de baixar a peu? Se’ns farà molt tard!!! Per tant… hem decidit baixar a peu, fins a on hi hagués el primer lloc que arribessin els busos.

I que vol dir baixar a peu? Doncs baixar escales, i escales, i més escales, on durant la primera hora la pluja ens ha respectat bastant, però durant la segona ja ens ha estat plovent i a més de baixar escales, també n’hem hagut de pujar algunes sobretot en el tram final, ja que anava vorejant la muntanya i de tant en tant per poder baixar més, s’havia també de pujar.

Sembla que això de baixar no cansa, però…. quan parlem de milers d’escales… arriba un moment que les cames fan figa i fa por de caure, però no us preocupeu que les cames han resistit, tot i que ara mateix s’estan queixant bastant.

Finalment, i gairebé sense creure’ns-ho, hem arribat a una zona on hi havien busos que ens portarien a baix de tot, així que calats fins els ossos i passant una mica de fred ja que l’aire condicionat estava posat, hem pogut arribar a l’entrada.

I com al matí ens havia semblat que estava bastant a prop del poble i de l’hotel, els hi hem dit a tots els taxistes que se’ns han ofert que no, i cap avall a peu que semblava que avui no havíem caminat suficient.

Wudangshan10

Per sort tot era baixada i no cansava massa, però deu ni do la caminada des de l’entrada fins a l’hotel, al costat ben bé no estava 😉

Pel camí ens hem trobat un parc força maco, on el Mario ha fet una petita amiga, i després hem trobat un lloc que hi havia tot de fotos de menjar, i després de l’experiència d’ahir hem dit, aquí anem, però al arribar al mostrador de comandes no hi havia fotos, així que hem baixat a on les havíem vist i hem fet servir el mòbil per fer el nostre propi menú fotografiant els plats que ens venien de gust, però quan hem tornat a pujar, lamentablement no tenien gairebé res del que havíem decidit… ☹ …. i això que el menú que havíem decidit tenia una pinta…

Wudangshan11

Wudangshan12

Hem menjat alguna coseta del que hi havia, i sortint hem entrat al súper del davant del hotel a comprar alguna cosa per menjar al tren, que demà ens esperen unes 24 hores de tren i alguna cosa haurem de menjar, oi?

I amb això hem acabat aquest dia passat per aigua, fins demà….

Anuncis

10 thoughts on “Dia 54: Visitant les muntanyes de Wudang passades per aigua

  1. Quin dia! Déu n’hi do! Però m’han encantat les capelines! Què en vau fer? Les vau tirar, vendre, subhastar?

  2. Carai quina remullada i “escalada” !!
    Molt guapos amb aquestes capelines roses !!

  3. M’encanten les capelines!!!! Jo en vull una!!!

  4. esteu estupendos amb les capelines, però li queda MOOOLT MILLOR a l’Eva! el telefèric espectaculra!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s