6 i 7 de novembre

Seguim a Goa i concretament seguim a Benaulim, al allotjament a peu de platja on vam venir fa uns dies. I us preguntareu? I que fan aquí durant tot el dia? Doncs, seguir una rutina genial!!!

Els nostres dies comencen cap a les 9 o 10 del matí que ens llevem, vestim i anem a fer un bon esmorzar, i de que consta un bon esmorzar? Doncs la majoria dels dies d’una truita de formatge, tomàquet i xampinyons, acompanyada d’un parell de torrades, i a més un suc de síndria en el meu cas i un de taronja o un banana lassi en el cas del Mario, i una tetera de cafè amb llet o te depenent del dia.

Mentre anem esmorzant, aprofitem per posar-nos al dia tot mirant internet, els correus, els tweets, el facebook i el whatsapp.

Amb la panxa ja ben plena, anem cap a la platja, tot ocupant un parell de tumbones protegides per un parasol permanent que fa que s’hi estigui de meravella.

I aquí la rutina durant un parell d’hores és, de la tumbona a l’aigua i torna a començar. A l’aigua s’hi està divinament, no gens freda i al Mario li encanta, i jo aprofito per fer una mica d’aigua gim (una mica d’abdominals, i exercicis de cames i braços) ja que el Mario ja ha fet una mica d’exercici a l’habitació abans d’anar a esmorzar.

I mentre jo faig una mica d’exercici, el Mario es dedica a fer “planxing” i això que és? Doncs quan ve una onada tirar-s’hi i deixar-se emportar per l’aigua el més lluny possible.

A les tumbones estem protegits del sol (ja estem força morenos i no cal patir per posar-s’hi no?) i de pas podem seguir tenint la wifi, així que normalment ens dediquem a mirar tweets i jo sobretot a llegir o investigar coses dels destins que visitarem pròximament.

Això ho anem fent fins més o menys quarts de tres o les tres que anem cap a l’habitació a dutxar-nos i vestir-nos.

Un cop ben nets i polits, piquem alguna cosa al restaurant per tirar fins a l’hora de sopar i cap a les 4 o quarts de 5 sortim a passejar.

El nostre passeig acostuma a durar unes dues hores i és fàcil decidir on anar, tenim dues opcions a la dreta o a l’esquerra, però sempre resseguint el mar.

Caminem per la sorra i mullant-nos els peus, és una sensació increïble, ja que a més la sorra propera a l’aigua està més aviat dura i fa que caminar-hi sigui molt fàcil.

Durant la caminada anem trobant gent i evidentment anem amb la càmera preparada per fer fotos, i vaja si en fem… muntanyes!!! Sobretot quan arribem a les zones on s’hi arriba en cotxe que es on es concentren tots els indis, sembla que això de buscar espais oberts com fem nosaltres i allunyar-se el màxim del que tens al costat no ho practiquen. Ells estan tots aglomerats en una zona i quan tires una mica més tornes a no trobar-te ningú.

Una altra curiosa d’observar és la manera en com es banyen, primer els homes ho fan en calçotets i les dones vestides (està clar que aquí la industria del banyador de moment no ha triomfat), i en comptes de nadar el que fan la majoria es asseure’s a la zona on es toca i deixar que els hi vagin venint les onades.

També és curiós que tot això només ho fan quan el sol ja va de cap a caiguda, ja que durant el dia no hi trobes ningú a la platja.

I finalment arriba el moment esperat, la posta de sol, cada dia ens sorprèn d’alguna forma i si abans hem fet fotos, fer-li al sol mentre s’està ponent sobre el mar…. Em recorda als únics dibuixos que em sortien bé quan era petita, un sol posant-se sobre el mar (mai he tingut massa imaginació i ja no dic dots per el dibuix…).

A més ens permet jugar amb l’esfera incandescent, que no crema sinó hipnotitza, i fer fotos saltant, i imitant al Goku a Bola de Drac, o fins i tot simular una deessa egípcia.

La posta de sol és el detonant de la nostra tornada cap al nostre allotjament, sense presses però abans de que es faci fosc.

I per acabar el dia un bon soparet, aquí estem menjant força peix o calamars ja que els fan amb mantega i all, i estan deliciosos i acompanyats d’un arròs de coco molt bo. I res més, un dia o dos més, i a dormir que demà toca llevar-se per començar un altre vegada aquesta pesarosa rutina… ☺