Viatge a Ítaca

Dia 155 i 156: Una etapa que s’acaba

16 comentaris

10 i 11 de novembre

Noi coneix noia, noia coneix noi. A la platja, a la sorra, estiuejant al novembre, a les platges de la India.

Ella, radiant de passar les vacances amb la seva família, anant i tornant com sempre han fet. L’aigua és el que mes li agrada, però sempre s’ha deixat portar pel mar, i que l’acompanyi en aquest viatge. Sabia que aquest seria diferent, que alguna cosa dins d’ella havia de despertar, però l’afrontava com sempre.

Ell, de viatge amb uns amics. La seva millor amiga, havia quedat trista allà a terres catalanes, però sabia que era una oportunitat única, i que l’havia de deixar marxar, que d’aventures i d’històries per explicar en tornaria ple. Després del petit captiveri que va haver de passar a Agra, sense saber molt be perquè, sabia que la balança s’equilibraria, i que alguna cosa meravellosa havia de pesar al seu favor.

Un dia solejat a més no poder. Mig matí, i bandera vermella com la majoria dels dies, que marcava les fortes onades i corrents de l’Índic. Seguint i deixat-s’hi portar, ella a la platja, una solitud que no buscava però que l’ajudava a pensar, i de la qual gaudia sense presses.

Ell passejava, el sol li bronzejava la pell, i l’aigua de mar el feia sentir viu quan hi entrava en contacte. De sobte, un silenci, el mon es para, aixeca el cap, i la veu. S’apropa, amb lentitud, i en el primer moment que les seves mirades es creuen, s’adona que sent, allò que de tant i tant de lluny n’havia sentit a parlar.

Ella somriu, i li allarga un dels seus braços, que ell agafa amb la intenció de no voler-lo deixar anar mai més. Dues paraules d’amor, no en sabien més tenien quinze anys, però no en calen més. Una llarga abraçada, que culmina amb un petó. El primer, el millor, que els obre en canal perquè la energia es comuniqui i s’intercanviï, sacsejant cada racó dels seus respectius cossos.

Els dies feliços continuen, els viuen. Somriuen a la vida, i ella els hi retorna, però un núvol negre que de lluny s’apropa. No en parlen, però en són conscients. El temps passa, i ell sap que ha de marxar. Li demana que el segueixi, però ella no pot. I així passen els dies entre la felicitat de saber-se junts, i el desencís de la seva inevitable separació.

Finalment arriba el dia, un adéu. Un fins sempre que recorre tot el litoral, i la pena que omple l’oceà. Però una promesa, tornarà, la buscarà, i farà tot el que faci falta per estar junts, ara no pot ser. Unes llàgrimes per la pèrdua, però un gran somriure pel viscut. L’últim petó que segueix a una interminable abraçada, per intentar que l’essència dels cossos no es separi, tot i la distància.
Una última foto junts. Un adéu, o un fins després…..

Goa_Benaulim16

I així hem passat aquest dos últims dies, inventant històries ☺. Gaudint de la vida, i del romanç entre el Ratlletes i l’Estrella. Fent de les coses senzilles el nostre pa de cada dia, perquè acompanyi els nostre dos últims dies sencers a Goa.

Goa_Benaulim14

Goa_Benaulim13

Més aigua i platja, més capvespres de somni que ens segueixen cridant a primera fila per contemplar-los tot i ja haver-ne vist molts i molts. I passejades, buscant històries per explicar, no només la nostra. Fotos que segur penjarem a casa, sigui on sigui, i amb el poder de la imatge, ens evocaran al sentiment d’aquests dies.

Goa_Benaulim3

Goa_Benaulim2

Ens fa pena deixar aquest indret, perquè aquest és un dels llocs on ens hem trobat bé de veritat, però notem que ja toca marxar. Que encara que no tinguéssim bitllet pel dia 12, aixecaríem àncores i ens desplaçaríem, perquè el món és molt gran, i queden moltes i moltes coses per veure i aprendre. Però a Goa segur que hi tornem, perquè ens ha encantat, i a més a un preu molt assequible. Crec que el vols des de Barcelona també ho són….

Goa_Benaulim12

Goa_Benaulim10

I per aquests últims dies, intentar fer tot el millor que hem fet aquest dies. Així que com no. El primer una última visita al Malibu, i el seu chicken Korma deliciós un altre vegada.

Esmorzars de luxe, i els jocs a l’aigua pel matí.

Goa_Benaulim9

Goa_Benaulim11

Goa_Benaulim8

Un massatge al migdia de l’últim dia, per gastar les poques rupies que ens queden, i senzillament perquè és una delícia com el fan.

Uns passejos llargs per la platja, descobrint altres ressorts que tenen una pinta espectacular.

Goa_Benaulim17

Goa_Benaulim15

El sol que cau, i ens deixa els capvespres que ens meravellen.

Goa_Benaulim

Goa_Benaulim4

I soparets al Anthy’s, sobretot el plat de calamars fregits amb mantega i allets, al qual ens hem convertit en addictes, i que se’ns fa la boca aigua només de pensar-hi.

I res, a dormir, que demà toca fer motxilles. Així que mosquits aprofiteu, i feu banquet de comiat que avui és l’última oportunitat…. ☺

Goa_Benaulim5

Goa_Benaulim6

Goa_Benaulim7

Anuncis

16 thoughts on “Dia 155 i 156: Una etapa que s’acaba

  1. Quina historia d’amor més bonica…

  2. Bona estada a Kuala Lumpur. Petons, Avi,

  3. Molt maco el comte de l’inici. Fins que no he vist la foto no he caigut !!
    Ens apuntem lo de Goa per anar-hi algun cop !!

    • És que les estones de platja donen per molt…. I Goa l’heu d’apuntar sense dubte, la zona potser menys “India” de la India, i no sé si això és bo o delent, perquè a nosalters ens ha encantat!!!!

  4. Espero que ho vegi l’Alba. És un conte molt bonic. Mario, m’estàs fent la competència! Ja ho veig. I jo crec que tampoc hi estaria malament en aquest Goa, hehe!

    • L’Eva ara li passarà a l’Isis perquè l’Alba el pugui llegir… Uix crec que no hi ha competència possible, però veient la foto, i en alguna de les estonetes estirat a la sorra em va venir al idea… 🙂 I segur que això de Goa t’encantaria, i l’Eva segur que està encaperrada a portar-t’hi a la India, així que algun dia o altre no te’n podràs escapar… 🙂

  5. Què romàntic l entorn d aquestes fotos amb aquests colors tan càlids. Heu fet un veritable kit kat en el viatge i agafar forces per continuar. Mario, molt maca la petita història del començament. En aquest viatge està neixent un escriptor, ho has pensat? Ahhhh i em superencanta la foto de les palmeres!! La puc agafar i guardar?? Petons!!

    • I tant Cris, això de Goa és un destí molt a tenir en compte, i una bona forma d’acabar un viatge a la India, i relaxar-te. Amb això de l’escriptura, lo bo que tenim és que estem practicant molt, i a més tenim temps per fer-ho, i ja ens ho haviem comentat, però potser en està calant la idea que quan tornem farem alguna cosa que s’assembli a un llibre, no sabem amb quina forma però alguna cosa crec que farem…
      I de la foto, i tant que la pots guardar. Si vols la original, ens ho dius i te l’enviem, perquè per penjar-les al blog reduim una mica la qualitat i posem marca d’aigua…

      • Gràcies nois!! Ja va bé amb la marca d aigua pq igual la posso uns dies a la portada del meu face i poso d on prové :-). Petonets!! I molt bona idea lo del llibre…teniu algo especial….jo estic enganxada…

      • Jajajaja perfecte Cris!!!! Ens encanta això de fer un viatge acompanyats, així que esperem que els diners durin i durin i ho poguem explicar… Petonetssss

  6. q maco! a la festa del #vinovell2013 vam estar parlant d vosaltres. petons

  7. Hola cracks.
    Vaig una mica enrederida pero segueixo enganxada al vostre dia a dia.
    Quines fotos!!!! He penjat una al watsapp i he guardat unes quantes si tinc el vostre permis.
    Realment teniu molta traça escrivint i fen relats.
    Per uns minuts feu que em traslladi ben lluny.
    Un peto ben gros

    • Quina il·lusió que hi segueixis enganxada!!! I que per uns minuts et traslladis a on hem estat nosaltres!!! I tant que tens el nostre permís!!! Quines són? només per curiositat saber quines són les que més t’han agradat 😉 Molts petonets guapa!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s