4 d’abril

Si, avui és el dia 300 de la nostra aventura, aquest número sona molt fort la veritat. Gairebé deu mesos viatjant, coneixent països, la seva gent, les seves cultures i meravelles. Coneixent-nos a nosaltres mateixos, individualment i com a parella. Descobrint que un viatge com aquest et fa veure les coses de forma diferent, i que tothom algun cop a la vida ho hauria de fer.

Són 300 dies que hem passat per 15 països, si comptem Tibet com a país (aix com vegin això els xinesos…) i en algun d’ells com la Xina, Tailàndia o Malàisia, hi hem passat més d’una vegada. Hem viatjat en tren, cotxe, bus, vaixell, avió… I ara ja fa gairebé dos mesos ho estem fent amb la casa a sobre. Si, en una furgoneta que ens permet anar d’un lloc a un altre i parar allà on vulguem, a part de poder-hi dormir, cuinar i menjar.

Quant més podrem viatjar? Encara no ho sabem del cert, però ho estem començant a perfilar, el que si sabem és que el camí que volíem inicialment no podrà ser. Si, el fet de decidir estar-nos tres mesos a Austràlia i un mes i mig a Nova Zelanda, a part d’haver passat per Japó i Tibet, no ens permetrà anar cap a Sud-Amèrica com inicialment volíem. Però no per això estem tristos, perquè al final hem vist que gaudim d’allò més allà on anem, i que Sud-Amèrica ja la farem més endavant!!

Perquè si una cosa ja tenim més que clara, és que no deixarem de viatjar mai, crec que arribarem a iaios motxilers. Fins que el cos ens ho permeti seguirem descobrint el països que té aquest fantàstic món on vivim.

I que hem fet en aquest dia tant especial? Doncs seguir fent allò que ens agrada, VIATJAR!!

Avui hem deixat el nostre càmping a l’Uluru, la veritat és que no sabíem si quedar-nos un o dos dies més o marxar. Aquesta roca ens atrau, i voldries anar a veure-la una i una altra vegada. I si provem de veure una altra posta de sol? Però NO, el nostre viatge ha de continuar.

Aquest matí tampoc hi ha hagut sortida de sol visible. Quan ens hem despertat el cel estava d’allò més tapat, així que una miqueta més de son abans d’esmorzar, dutxa i carretera.

Però… Espera!! L’anem a veure un altre cop?? L’entrada que vam pagar de 25$ era de tres dies, i aquest tercer dia el fa avui, així que… Una volteta més per acomiadar-nos??

Siiii!! Li fem la volta sencera, amb alguna parada per fer-li alguna foto més que no en tenim prous 😉 i mentre voltem, els veiem per primera vegada. Gent que el puja, tot i que els aborígens demanen que no es faci perquè és una roca sagrada. Però sembla que alguns ni ho entenen ni ho respecten…

I quan ja anem deixant el parc, una sensació estranya, la de no voler marxar, vols seguir-lo mirant, et gires per fer-li una altra ullada, el mires pel retrovisor…

Si, no volem dir-li adéu, sabem que serà difícil tornar-lo a veure, tot i que tornaríem encantats, però està tant lluny!! Tant de casa, com de tot, aquí a Austràlia.

Però la carretera ens reclama, i tenim més coses que volem veure en aquest enorme país. Si, volem arribar al nord de tot, suposo que haver vist Cocodrile Dundee de petita se’m va calar, o el fet que el Mario vulgui veure cocodrils… Siii, anem cap a Kakadu!!

Però pel camí, que ens esperen encara moooooolts quilòmetres, volem anar veient coses, i una de les properes és Kings Canyon, no en sabem gaire cosa, però ja que està aquí aprop…. Bé, aprop a prop, tampoc seria, però com aquí les distàncies són tant grans això ens sembla proper.

Per arribar-hi, hem d’agafar un desviament, més o menys a l’altura d’on vam fer nit quan veníem cap al Uluru, i fer 150 quilòmetres per arribar-hi…. Deu ni do, no??

Hi arribem i opssss aquí s’hi ve a caminar, i són les 12 del migdia i cau una solana…. Bé, sembla que hi ha una caminada suau d’una mitja hora, doncs farem aquesta! La caminada no està malament, és per dins el canó i com hi ha arbres es fa suportable, a part de ser una caminada molt senzilla. Ara, no és ni molt menys espectacular, potser clar, venint d’on venim…. I potser, la caminada de 3-4 hores que va per dalt del canó és molt millor, però entre que ja sabeu que no soc gaire de caminates i que ara mateix no és l’hora, doncs… Ens quedem una mica decebuts.

Així que anem a posar gasolina al poblet que hi ha, i per cert, la posem a preu d’or!! A 2,22$ el litre!! Si al omplir el dipòsit a Yulara ja ens ha semblat exorbitant a 2,17$, no us dic aquí!!

I a desfer el camí que hem fet per arribar aquí, la mateixa carretera, ja que n’hi ha una que et pot escurçar el camí, però són 100km no pavimentats i no volem arriscar.

Doncs si, creiem que hem fet un error de 300 quilòmetres (els que sumen anar i tornar a Kings Canyon) ja que per anar-hi una estona com hem fet nosaltres i no fer la caminada principal, no val la pena anar-hi, sobretot si vens de l’espectacularitat del Uluru. Potser si hi haguéssim anat abans… No sé, si hi penseu anar, mireu-vos-ho bé que aquí els quilòmetres volen dir gasolina, i aquí la gasolina es paga moooolt cara!!

Arribats al encreuament de la carretera que et porta al Uluru, en contra del que faríem, anem cap a la Stuart Highway que ens està esperant per portar-nos a Kakadu!!

Avancem una mica més per ella, mirem pel retrovisor, i allà ja no hi ha Uluru, només carretera, tant per darrere com pel davant.

I quan la nit es va començant a construir, la fauna emergeix i fins a tres vegades podem veure cangurs a punt de creuar la carretera. A la primera, i sense saber ben be de què es tracta, una figura just trepitjant la línia blanca lateral. Sembla que estigui esperant l’autobús. Ens sorprenem, i quan la identifiquem com a cangur, reduïm la velocitat, i aleshores gira cua, i saltant tranquil·lament s’endinsa cap a zona lliure d’asfalt.

I després de veure els cangurs vermells, més grans que la resta dels seus germans, no arrisquem més a que tinguem un ensurt. Parada a la carretera, a una petita zona de descans per sopar i dormir, que per avui ja hem fet prou quilòmetres.

A partir de demà, camí dels 400…

Informació pràctica:

– Ruta: 657km Yulara – Volta al Uluru – Kings Canyon – Erldunda – Rest Àrea a 33km

– La rest àrea on hem parat a part de tenir zona de pícnic i aigua també tenia lavabos

– A Kings Canyon ha sigut el lloc on hem posat la gasolina més cara a 2,223$ el litre i a Uluru el segon a 2,17$ el litre

– Si no penseu fer la caminata llarga de 3-4 hores de Kings Canyon creiem que no val la pena fer els 300km de desviament per arribar-hi entre anar i tornar

– Potser hagués sigut més bona idea anar a Kings Canyon abans del Uluru