Viatge a Ítaca


1 comentari

Dia 10 : Cap a Siquijor

Últim dia a la selva, i avui m’he despertat amb l’esquena baldada perquè els llits del Nuts Huts, no son els més comòdes en els que dormit…Així que cap a les 8 ja estem tots en peu i sense despertador, un esmorzar ben complet, i a fer una mica d’exploració per la vorera del riu amb la intenció de trobar un bon lloc on banyar-nos.

Després de una infructuosa expedició riu amunt abortada per la densa vegetació, tornem a un petit moll de fusta des d’on pensavem podriem tenir un contacte satisfactori amb l’aigua….però amb l’Eva ja al riu, la Montse remullant-se a uns graons de fusta, el Javi va voler fer un doble carpat amb tirabuixó, al qual li vam donar molt bona puntuació, però que va acabar amb una ferida al peu que ens va portar a l’habitació a fer una petita cura. Per sort res greu i no haurem d’amputar jejeje….

Amb les motxilles a punt, deixem les habitacions i comenecem l’ascensió per l’escala de l’infern fins el camp base, també anomenat restaurant, on fem temps llegint, jugant al rumikub, i on acabem dinant sense mesura un variat de diferents plats, acompanyats d’una gran quantitat de patates i pà d’all.

Cap a les 3 deixem el Nuts Huts, ens despedim del Juancho un llangardaix d’enormes proporcions dels que habiten per la zona, i fem el camí de tornada cap a la carretera molt contents, ja que ens ha encantat el lloc.

El conductor de la Van ens espera, puntual com sempre, i ens porta cap a Taglibaran, una ciutat que ens ha semblat caòtica i no ens ha agradat gens el poc que hem vist, però de d’on hem d’agafar el ferry d’Ocean Jet de les 17:45, que per 800 php més alguna que altre tassa ens portarà a Siquijor. Per aconseguir pujar al ferry ha sigut laboriós, primer treure els bitllets amb la cua corresponent, després el cheking sense maletes, una mica estrany, després una altra cua per pagar una tasa de 11 php, i finalment el control de seguretat de motxilles, i una nova tasa de 50 php per equipatge pesant…..

Ja a dins, un grup d’invidents tocant la guitarra ens deixa al.lucinats i fa que la espera no sigui gens tediosa. Tres hores després, i amb la pitjor pel.licula de la història pel mig, “el último padrino”, arribem a Siquijor, on ens espera la tranquilitat….

Això fins que arribem a la sortida, on un grup de conductors ens aborden insistentment. Com sempre no els fem cas, fins que perduts perquè no tenim mapa de la zona, un ens n’ensenya un, i ens diu el nom d’un hostel que sortia a la Lonely, així que com ja era força tard en pugem els cinc al mateix tricicle i cap al Swiss star guesthouse, on podem aconseguir una habitació per dormir tots juntets per 1260 php. A més, com hi ha restaurant, i tot i que el servei no és el millor que hem trobat, fem unes pizzes i a dormir que demà serà un altre dia.


8 comentaris

Dia 9: Fent el turista per Bohol

Tot i estar en un lloc idílic, no podíem venir a Bohol i no veure la seva part més turística, així que ahir vem trucar al mateix conductor que ens va portar al Nuts Huts, per fer la ruta turística amb ell.

Tot i així abans de marxar fem un bon esmorzar, per recuperar-nos dels 122 esglaons que hi ha de la zona de l’allotjament al restaurant, i preparar-nos pels 155 esglaons fins al camí que amb 10 minuts ens portarà a la carretera.

Abans de les 9, el nostre conductor ja està super puntual esperant-nos i així ens encaminem cap a la nostra primera parada, les Chocolate Hills, una serie de turons molt arrodonits que en época seca al estar marrons semblen xocolata. Ara no es veu marró, però si que és un paisatge molt xulo on hi fet mooooltes fotografies.

La següent parada ha sigut al Butterfly Garden, un jardí amb tot tipus de papallones que podies veure perfectament, ja que estaven mig en llibertat, és a dir, en un entorn amb xarxes per a que no marxin, però podent volar. La visita ha estat bé, tot i que suposo que si haguéssim anat nosaltres per lliure amb una moto, no crec que hi haguéssim anat.

La tercera parada ha sigut per veure els Tarsiers, que al igual que les papallones, estaven en un entorn de mig llibertat, i a cada lloc que n’hi havia un hi havia algú que t’ho indicava. El Tarsier és un mico autòcton de l’illa, i és dels més petits del món, podríem dir que més o menys té el tamany d’una rata, ara, això si, amb uns ulls molt grans.

D’aquí ja hem anat a Loboc, on hem fet la super turistada, hem anat a dinar a un vaixell que navegava pel riu, la broma costa 300 php per persona i a sobre et fan pagar 100 php més per persona, de taxes.

El dinar no estava malament, ha sigut tipus buffett i amb una beguda inclosa. El que passa, és que hem arribat tant d’hora que hem acabat de dinar que encara no havia sortit el vaixell.

Pensàvem que no s’ompliria i al final anàvem plens. I així ja hem arrencat, a través del riu hem anat baixant amb música amenintzant i disfrutant de les vistes.

A mig camí hem fet una parada ja que hi havia tot de filipins i filipines fent dances suposo que autòctones.

Al arribar una mica més abaix del Nuts Huts, hem girat cua per tornar al punt d’origen. On en un bar hem pres un cafè i hem aprofitat que hi havia wifi.

Al arribar al Nuts Huts que no devien ser ni les 4, hem aprofitat per dutxar-nos i passant la tarda descansant, descarregant fotos, llegint, jugant…. I finalment sopant.


1 comentari

Dia 8: De Puerto Princesa a la selva de Bohol

Dia de trasllats, que comença cap a les 8, esmorzant en un Dunkin Donuts de l’avinguda Rizal que ens havia fet gracia. Els cafeteros no s’havien tret el mono, així que vam rematar la dosi de cafeina en el Itoys al mateix carrer Rizal, un lloc molt ben posadet i amb una terrassa interior, on vam fer un cafetonet i un trocet de pastís de pastanaga que estava força bò, encara que no tant com el de la Montse…..

Amb les maletes recollides, parem un parell de tricicles direcció aeroport, i amb la lliçó apresa de no pagar més de 8 php per persona en trajectes dins de la ciutat en horari diürn.

Facturem motxilles i esperem tranquilament en el miniaeroport. Trajecte d’1 hora i 10 minuts, i arribem puntuals a l’aeroport de Cebú. Recollim l’equipatge ràpid sense problemes, i agafem un parell de taxis dels blancs que son els que porten taxímetre fins al port de Cebú. Amb el trànsit, que Cebú té 4 molls, i que uns dels taxistes sembla que es passa de llest, ens separem en 2 grups, i passa una estoneta fins que ens aconseguim retrobar al Pier 4 per agafar el ferry d’Oceanjet que surt cap a Bohol a les 15:30. El preu 520 php per persona, més 50 per portar equipatge pesant……aquí no parem de pagar…..

Un parell d’horetes a primera fila i amb una calor i moviment dificils d’aguantar per arribar a Taglibaran, però per sort es pot sortir a una zona on et toca la brisa marina i no es nota tant el moviment del vaixell.

Només recuperar les motxilles i sortir del port, ens aborden una horda de conductors que tots parlant alhora intenten aconseguir la seva presa. Ens convenç un que diu que és del Nuts Huts, el lloc on volem dormir i que es troba en mig de la selva a uns 45 minuts de Taglibaran, que és la població on ens ha deixat el ferry.

El conductor ens cobra 900 php per el viatge en la Van i ens deixa en mig de la carretera, on ja s’ha fet ben fosc i ens indica que hem de caminar uns 20 minuts per un camí no massa ben senyalitzat camp endins. Després de dubtes i debats d’orientació, finalment arribem a la recepció del hostel, on ens indiquen que hi ha habitacions des de 400 a 1200 php. A l’habitació compartida no hi queda lloc per tots, així que agafem un parell d’habitacions de 2, per 600 php, i una individual per 400 php, que son les més baratetes i que tenen els seus corresponents llits amb mosquitera i banys compartits.

Així que baixem les interminables escales que porten fins les cabanyes al costat del riu, una dutxa per intentar deixar de suar, roba neta, i un altre vegada cap al restaurant escales amunt a tornar a suar de mala manera.

El soparet deliciós, amb la tranquilitat que dona estar en mig de la selva rodejats de llangardaixos molt crescudets, que ens acompanyen la sobretaula.

Així que amb la panxa ben plena d’espaguetis de mida XXL, anem a dormir resguardadets sota la mosquitera esperant que no tinguem cap visita nocturna…..i gaudint de la primera nit al paradís….


4 comentaris

Dia 7: Visita a una de les 7 meravelles naturals del món

No podíem marxar de Palawan i més concretament de Puerto Princesa, sense visitar una de les 7 meravelles naturals del món, tenint-ho tant aprop. Així, després que ahir ja vem aconseguir els permisos i contractada l’excursió, avui ja tocava poder-ho disfrutar.

A les 10 ens venien a buscar per anar amb Van cap a Sabang, no sé si ès que ja ens estem acostumant a les vans, o que avui només han sigut dues horetes i anàvem menys a la van, però no se’ns ha fet gens pesat.

Amb una parada entremig, a les 12 ja érem a Sabang, un poble de platja molt maco, que no ens hagués importat quedar-nos. Només arribar ens han portat directes a menjar, aquest cop en un petit buffet on hem menjat prou bé.

Un cop dinats, gairebé enseguida hem anat cap al port, a fer les gestions necessàries per poder agafar una bangka fins a l’entrada al “Underground River”

Allà hem hagut de pagar 40 php de tases cada un i hem tingut uns deu minutets per veure uns llangardaixos enormes i també algun mico.

L’entrada al Riu Subterrani (diuen que és el més llarg navegable), és un entorn molt maco on es barregen les aigües del riu amb les del mar en una platja preciosa (on no ens hem pogut banyar 😦 ).

Quan ha arribat el nostre torn, hem pogut en una barqueta, tot equipats amb casc i jaqueta salvavides, i la Montse que anava davant, ha sigut l’encarregada de portar la llum.

La navegació és a rem i durant 1,5 km que és el que es permet a nivell turístic. Durant aquest trajecte, hem pogut anar veient diferents formacions de les estlactites i estalacmites, com la verge maria, la sagrada familia, l’espelma, els bolets, el blat de moro… Realment és molt impressionant la cova que hi ha allí dins. A més a més, també es poden veure milers de ratpenats a la part superior de la cova.

Que hi hagin tants ratpenats fa que tot l’entorn faci una olor bastant forta als seus excrements, però que recorda a l’olor de l’oli de sèsam.

Un cop acabada la visita ja hem tornat cap a les bangkes per tornar a Sabang, però amb la mala sort que durants el trajecte se’ns ha posat a ploure bastant fort i ens hem mullat bastant.

La tornada a Puerto Princesa no se’ns ha fet gens pesada, i al arribar-hi ens hem dutxat per anar amb un tricicle cap al port. On ens han deixat (port comercial), estava molt desangelat i no sabíem molt bé on ens havíem ficat, però al caminar una mica, enseguida hem arribat a un passeig marítim d’allò més animat.

Després d’una passejada, hem decidit fer unes cervesetes en un dels “xiringuitos” que hi havia, i l’hem encertat de ple, ja que la noia era encantadora, i a més hem menjat super bé i a molt bon preu. Llàstima que sigui l’últim dia, sino ben segur que hi tornaríem!!

Per acabar el dia, hem anat a un bar prop de la pensió a pendre alguna cosa i conectar-nos a internet, ja que a la pensió el blog ens estava donant problemes.


2 comentaris

Dia 6: De tornada a Puerto Princesa

Toca deixar el Nido, i sembla que mai s’és prou gran per fer-ho…però avui era el dia de tornar cap a Puerto Princesa per seguir amb la nostre ruta Philipina. I així cap a les 9 i amb un bon assortiment de pastetes, estavem ja disposats a la estació d’autobusos per pujar a una nova Van.

Com sempre, cupo ple, i passatgers a tope, així que asseguts sense poguer moure massa les cames, hem començat les 6 horetes de tornada. El conductor molt més prudent i habil que el de l’anada, ens ha portat tranquilament, fent una paradeta per menjar alguna cosa, i tres o quatre per a les seves coses, d’una peça a Puerto Princesa.

I ja amb motxilles a l’esquena hem fet una petita caminata fins a la Alta city pension on ja teniem habitació reservada.
Reservar la excursió de demà a Riu subterrani ja ha sigut més dificil. A la pensió ens han dit que no els hi quedaven permisos, que son obligatoris per poder-hi anar, i que si voliem podiem mirar de treure’ls nosaltres mateixos, però que haviem d’espavilar que tancaven a les 16 hores, i en mitja horeta haviem d’arribar i mirar que podiem aconseguir….

Així que, raudos i veloces como una centella ens hi hem plantat, hem fet cua numerada, i hem passat per tres diferents mans abans de poder cantar victòria, però finalment hem aconseguit els permisos. Amb els permisos a la mà, ens ha abordat un jove venedor que ens feia un preu rebentat i que ens ha portat cap a la seva agència, on hem tancat la reserva.

Amb la feina feta, hem pogut dinar tranquilament al Jollibee, un cadena de menjar ràpid molt popular al país, canviar moneda, fer una paradeta de resopor a la pensió, aprofitar la conexió internetera, i acabar el dia fent una cerveseta a Rock Bar, on hem pogut escoltar música no versionada dels Rolling i altres, abans de marxar a dormir, i deixar al Javi, Montse i Carme menjant alguna coseta abans d’anar a dormir….


3 comentaris

Dia 5: El Nido, tot el dia fent snorkelling

Avui ja ens hem llevat de més bon humor, ja que tot i no fer un sol radiant, feia més bon temps, i amb l’experiència d’ahir doncs…. Contents cap a fer el Tour C.

Evidentment abans del Tour hem parat a Midtown Bakery a comprar uns quants “bollitos” i a fer un tè al mateix bar que sempre.

Avui a la bangka erem més persones, a part de nosaltres cinc, hi havien dos parelles alemanes, dues noies franceses i una filipina. Ahhhh però amb el mateix guia que el dia anterior.

Tot i no ploure, feia bastant més mala mar, així que el trajecte fins al nostre primer destí ha sigut bastant mogudet i per tant hem acabat ben xops!

La primera parada ha sigut a la Hidden Beach, la bangka però ens ha deixat al mar i hem hagut d’anar a la platjeta tot fent snorkelling, a més, el guia ens ha aconsellat que hi anessim rodejant les roques i la veritat és que ha sigut un encert, ja que hem vist moltíssims peixets, estrelles de mar…. Fins que hem arribat a una zona menys profunda on ha sigut una miqueta difícil arribar fins a la platja, ja que amb els peus de pato i la poca profunditat… Però hem aconseguit arribar-hi i la veritat és que era idílica, semblava que estiguéssim a l’illa de perdidos!!

Com que s’ha fet una mica tard amb tant de snorkel, en comptes d’anar a la següent parada, hem anat cap a la zona de lunch, a la Talisay island, una illa amb una platja super xula on mentre ens feien el dinar, hem pogut aprofitar per passejar-hi, i també fer snorkel i tornar a veure moltíssims peixos, entre ells el Nemo i molts més.

El dinar al igual que ahir, arròs, peixet, amb una salsa molt bona, amanida sobretot de pepino i fruita de postre (pinya, plàtan i una mena de sindria taronja).

Després de dinar, hem pogut descansar una miqueta tot prenent el sol, i banyant-nos una mica i en seguida hem fet camí cap a Matinloc Shrine, una mena de convent que van fer aquí fa uns 20 anys però que ara es troba abandonat ja que el que ho va fer se li van acabar els diners degut a que es va presentar tres cops a les eleccions i les va perdre.

A continuació havíem d’anar a la Secret Beach, però com feia molt de vent i moltes onades, no hi hem pogut anar, així que ens han portat a un altre lloc permfer més snorkel (aquest cop sota la pluja), on hem tornat a veure una gran varietat de peixos.

Per acabar el Tour, hem acabat a Helicopter Island (és la forma que té l’illa), on ens han desembarcat a la seva platja tot i que hi havia molt de vent i d’onades. Aquí ens hem repartit, i mentre la Montse i la Carme es quedaven a la platja, els altres hem anat a fer snorkel un altre cop, i tot i les onades, hem pogut veure una gran quantitat de peixos, aquest cop en forma de bancs de peixos que s’acostaben moltíssim.

Al arribar a El Nido, hem comprat unes pastes i hem tornat cap al bungalow a dutxar-nos i berenar una miqueta.

Per acabar el dia, hem tornat a El Nido per fer unes cervesetes primer, i després sopar alguna cosa, de pas hem comprat unes cervesetes que ens hem pres abans d’anar a dormir al bungalow.


3 comentaris

Dia 4: El Nido, Una miqueta de sol i tour del bons

Després d’una nit de bon descans, engega el nou dia amb desil.lusió. Avui toca sortida amb la barqueta, i a les 8 del matí no para de ploure, les cares delaten que l’ànim no és massa bò, però ens posem en marxa. El primer de tot, agafem un parell de motocarros, i ens plantem davant d’una baquery a la que li haviem posat l’ull a sobre, i agafem una bon provisió de pastetes per esmorzar. Amb provisions, portem la roba a una “laundry”, i acabem de confirmar que farem tour, la noia infinitament simpàtica ens indica que el temps és l’idoni per sortir, tot i el diluvi que no para de caure. Però som obedients, així que anem a fer un cafè i degustar les delicatessen mentre esperem la sortida de la nostre bangka, anomenada “the guardian”.

Hi ha 4 tours per escollir, A,B,C i D. Originals si que ho son aquesta gent….

A cadascun d’ells es visiten diferents coses i a totes les agències ofereixen els mateixos tours. Nosaltres hem decidit començar per el tour A, així que comprem aigua, que no ve inclosa a l’excursió, i cap a les 9:30 ens acomodem, coneixem a la tripulació i posem proa cap a “the small lagoon” on ens deixen fer snorkel per una zona d’aigües cristal.lines on conflueixen aigues salades i dolces, a més el sol ha decidit posar-se a treballar.

Després d’una estoneta gaudint d’aquestes meravelloses aigües, tornem cap la embarcació a seguir cap a la següent parada que és la “big lagoon”, on només fem una volteta per la zona, encara que la vista és espectacular. Ens explica el guia que en aquesta zona es va fer una de les edicions franceses de superviventes.

Els nostres acompanyants en aquest tour, son una mare i filla franceses molt simpàtiques, un noia filipina molt prudent, i un rus molt macot, segons la vessant femenina dels nostre grup.

Tercera parada, Shimizu Island, una illeta fantàstica on ens espera un espectacular dinar. Una mica d’snorkel mentre la tripulació ens acava de preparar el dinar i a jalar uns quants peixos a la brasa, una amanida on el pepino era la base, carn de porc especiada, arros del filipí, molt i molt passat, i per acabar fruita de la bona.

Una estoneta mes per pair el dinar i cap a la quarta parada, la “secret lagoon”, una antiga cova, on s’ha ensorrat el sostre i ha quedat una petita entrada on s’arriba a una petita llacuna amagada. El fort oleatge semblava que no ens hi deixaria arribar, però finalment hi arribem no sense esforç…

I l’última parada del tour, la “seven comando beach”, una gran platjeta de sorra blanca i fina per on és una plaer passejar. També el “chiringuito” que té ens encanta, on hem pogut degustar, algun que altre coco, i on ha caigut alguna San Miguel ben fresqueta.

Ja tocava tornar, així que cap al Nido s’ha dit, i en un tres i no res ja som al cottage dutxant-nos i canviant-nos per anar a veure el art-cafe, un bar recomanat a la guia, però tot i lo ben posat que està no ens acaba de convèncer, així que a sopar alguna coseta al Marber’s, el nostre bar de referència on entre partida i partida de billar, podem sopar escoltant una mica de música de Ojos de brujo, i gaudir de la wi-fi gratuïta a peu de platja, abans de tornar al nostre refugi a recuperar-nos….


6 comentaris

Dia 3: De Puerto Princesa a El Nido

Ens vam aixecar com diu el Guardiola ben d’hora, ben d’hora per ser uns bons/es catalans i seguint els nostres peus, perqué els nostres caps encara estàven amb les ladyboys i les red horses, vam anar a agafar la Van ‘del infierno’. L’havíem contractat prèviament des del mateix hostel i amb la inestimable ajuda del nostre amic Darwin i el seu telèfon, a un preu de 700PHP, amb possibilitat de rebaixa si fèiem la tornada amb ells, oferta que aprofitarem tot i que preferiríem tornar en jet privat.

El matí del dia 3 va transcòrrer entre bots, estretors, Maria Carey i becaines, però després d’una mica menys de 6 hores vam arribar a El Nido. Només baixar de la Van la sensació no va ser bona, ja que hi havia la tipica quadrilla de benvinguda a la caça del turista i l’estació està una mica allunyada del centre i amb un hotel a mig construir al costat. Sort que aquesta impressió ha canviat i hem trobat un petit paradís.

Amb les indicacions d’uns espanyols que vam trobar ens vam dirigir a Corong Corong per aconseguir un allotjament més barat i amb una platja bonica. No sabem si els madrilenys no estan acostumats a veure platges o és que hi ha més Corong Corongs… Però ens vam trobar amb una platja bruta i una mica descuidada, això sí l’operació allotjament barat i correcte ha estat superada amb èxit!

Amb les motxiles sota clau vam tornar a agafar un tricicle motoritzat (vehicle per excel.léncia d’aquests paratges) per baixar al ‘town’, oye güey. Aquí vam poder començar a gaudir de la gastronomia local, assentar l’estomac, fer una volteta i inaugurar la platja de El Nido, que si bé diuen que no és la més maca a nosaltres ens va anar de cuquis fins que va començar a caure el nostre primer Monzon.

Per resguardar-nos, res millor que un xiringito playero regentat per un alemany amb inquietuds flamenques, un billar i una deliciosa sopa de noodles.

Amb el dia ja fet i els ulls tancant-se més ràpid del que voldríem vam anar aviat al llit aprofitant que tindríem hores de llum (només n’hi ha de les 18:00 a 03:00), a descansar que a l’endemà ens espera una excursió per les platgetes del voltant amb snorkel i dinar inclòs que ja hem contractat (tour A), que dior reparta suerte!


5 comentaris

Dia 2: De Manila a Puerto Princesa

Després d’una primera nit a Manila, marcada pel fred aire condicionat de l’habitació compartida, esmorzem i recollim les coses de la pensió, i per acomiadar-nos de la capital, fem un cafetonet a un lloc amb més bona pinta que sabor, i des d’on el guarda de seguretat ens crida a una furgoneta que ens portarà cap a la terminal 4 de vols interns. Un cop passats els controls del petit aeroport, amb una mitja hora de retràs ja estem posats a dins de l’avió amb destí Puerto Princesa.

Una horeta i mitja de vol, en una avió quasi buit, i una recollida de maletes ràpida com fins ara, i ja estem sortint per agafar un parell de motos amb sidecars perquè ens portin cap al centre a dinar i trobar allotjament. No és un recorregut massa llarg, així que en un tres i no res ja ens trobem al carrer Rizal, a l’interiror d’el Republik Resto Bar fent una cerveseta, i menjant uns deliciosos fideus, acompanyats d’un parell de plats més que ens han tret la gana.

Un equip d’expedicionaris, ha sortit en busca de lloc on dormir, i la resta hem quedat guardant les motxiles al bar. Després de molt buscar, ens quedem al Alta City Pensionne on després de regatejar amb un molt amable recepcionista, dormirem tots junts en una habitació per uns 2.000 Php, més car del que ens pensavem però no vam trobar res més barato. Això si, el lloc força correcte i net.

Ja amb les motxilles descansant a l’habitació, anem a fer una volta pel carrer Rizal i rodalies, comprovant que abunden els bancs, els bars i restaurants, però finalment ens decidim per un bar on només hi ha autòctons, i té……Karaoke!!!!!!!! On els locals gaudeixen d’una de les seves aficions, i on podem comprovar la varietat de repertori i dots pel cant que tenen. Especialment una noia de blanc que ens va fer tapar-nos les orelles un parell o tres de vegades.

Després d’una estoneta de karaoke a un volum massa alt, anem a fer la que pensavem que seria la última cerveseta, i escollim el primer lloc que ens va acollir, el Republik Resto Bar, tot molt ben posadet i on un parell de Lady-Boys cantaven i xerraven amb el públic.

La Lady Nga-Nga i la seva companya, enseguida ens va venir a fer una visita micro en mà, i després d’una breu conversa va decidir que erem del mateix pais que el Ricky Martin, la Madonna, i aquest si que el va encertar, l ‘Enrique Iglesias…Així que per donar-nos la benvinguda ens va cantar un versió espectacular d’una cançó del Julio Iglesias, que ens va fer emocianar i caure quatre llagrimetes….

Després d’una estoneta de repertori, cantant cançons diferents amb unes veus realment espectaculars, van deixar pas a l’escenari a un grup de jovenets i jovenetes que cantaven cançons més mogudetes, i que enseguida van venir per treure’ns a ballar davant de l’escenari, així que ajudats per les cerveses que ja portavem ens vam trobar allà rodejats ballant cançons discotequeres…

Ja per acabar, van tornar les Lady-Boys del principi per acabar la nit, fent pujar alguns voluntaris per cantar alguna cançoneta tipus karaoke. Però la nit ja estava feta, i nosaltres encantats per aquestes dues aritstasses ens en vam anar a dormir, tots segurs que l’endemà seria un dia dur……


8 comentaris

Dia 1: Excursió de Barcelona a Manila

Com sempre, el primer dia toca excursioneta fins arribar al destí, i aquest cop se’ns ha fet una miqueta llarg.

Els bitllets aquest cop, eren via Doha, és a dir, Barcelona – Doha que el vol ha sortit en hora i perfecte ja que hem pogut estar només nosaltres dos (ja que l’avió era 2,4,2) i a més a més l’avió tenia pantalletes, pel que hem pogut veure un parell de pel·lícules (jo he vist Los Vengadores i Blancanieves).

A Doha que hem arribat en hora, hem hagut d’esperar unes 7 hores i aquestes si que s’han fet una mica llargues la veritat, però entre llegir, jugar amb l’ipad, escolta música i dormir una miqueta ja hem fet temps per embarcar al següent avió.

Hem començat a embarcar una hora i mitja abans de l’hora estipulada de vol, i tot i així, hem sortit amb retràs, tot i que no molt.

Les nou hores i mitja de vol que hi han en el Doha – Manila, se’ns han passat ràpid, ja que després que ens donessin alguna cosa per sopar, ens hem quedat dormits i ens han despertar amb més menjar. En aquest vol, també teníem pantalles i per tant he aprofitat per veure un parell de pel·lícules més (Bel ami i El exótico hotel Marigold, la segona que són una colla de jubilats que se’n van a l’India m’ha agradat especialment).

Amb això ja hem arribat a Manila, on per una vegada hem passat emigració molt ràpid (perquè de fet hi ha lloc per visitors i no n’hi han molts) i la motxilla ha sortit ben aviat.

Ara, quan hem sortit a fora, no trobàvem a la Montse, la Carme i el Javi, tot i que haurien de ser allà. Finalment a través del mòvil ens hem aconseguit trobar i començar l’odisea d’intentar canviar els bitllets per poder anar demà a Puerto Princes, finalment, hem averiguat que Tiger Airways (amb la que teníem els bitllets) no té oficina a l’aeroport i s’ha de fer per telèfon o internet.

Així que, amb aquesta informació, hem anat a agafar un taxi, que al final, han hagut de ser dos, per anar cap al Hostel.

Un cop en el Hostel, Where2Next, hem intentat fet el canvi amb el wifi però no hi ha hagut manera, així que hem anat a fer unes cerveses a un bar, i amb el wifi d’allà si que ho hem aconseguit!!! Tenim bitllets per anar demà a Puerto Princesa!!!

Amb aquesta feina feta i per tant, amb molta més tranquilitat, hem fet un parell de cervesetes i després ja hem anat a sopar.

Això ho hem get just a soda del Hostel, on hem menjat una especial de barbacoa i pollastre teriyaki, la veritat que tot estava d’allò més bo!!

Amb la panxa ben plena, una cerveseta i….. A dormir!!!!