Viatge a Ítaca


3 comentaris

Dia 13: Seguim en moto per Siquijor

Ens va agradar tant la sensació de llibertat d’anar en moto per l’illa, que avui hem repetit experiència i poder seguir tenint aquesta sensació en aquesta illa tan tranquil.la.

Com l’esmorzar d’ahir no ens va convèncer, avui, hem decidit anar a un altre lloc, la primera intenció, ha sigut anar al resort Coco Grove per així de pas veure la seva platjeta que ens han dit que té. Però, al arribar-hi, ens han dit que no podia ser fins a les 10, i encara no eren ni les 9, així que… Hem decidit anar al Royal Clift Resort, i si ja ens van agradar les habitacions, no us dic l’esmorzar…. Ens ha encantat, i a sobre amb unes vistes del mar… I sentint les onades…. Estic segura que si algun dia tornem a Siquijor, ens allotjarem en aquest resort.

Amb la panxa plena, hem anat a buscar les cascades que no vem trobar ahir, les Cambugahay Falls, aquest cop, hem anat controlant més i al arribar a l’esglesia de Lazi, hem preguntat i ens han dit que era per la desviació que hi havia, i efectivament, una mica més endavant ja les començava a anunciar.

Després d’una miqueta de moto, hi hem arribat, hem aparcat les motos i… A baixar escales (que després clar, haurem de pujar), però, ja ens les últimes ja es podien començar a veure les cascades.

Estan estructurades en tres pisos, on en tots hi han cascades i piscines, evidentment això donava unes ganes de banyar-se…. Que evidentment, en les de més amunt i per nosaltres sols, ens hi hem fet una bona banyada!! L’aigua estava genial però hi havia bastanta corrent, però això no ens ha aturat!!!

Ben fresquets hem iniciat la pujada de les escales, hem continuat per la carretera cap a Maria, però tot tirant, hem vist un lloc que posava cap a Lazi Bay i…. cap allà que hem anat, i la veritat és que ha sigut un encert, tant per la carretera que hi portava, com pel que hem trobat al final.

Quan se’ns ha acabat la carretera hem arribat a un poblet de pescadors just al costat del mar, i hem estat una bona estona just al costat del mar, amb unes vistes impressionants. A més, quan la Montse s’ha posat a buscar petxines maques, tres nens que hi havíen per allà s’ha posat a ajudar-la i la Montse ha acabat amb una bossa enorme de petxines, unes més maques i d’altres menys però els nens hi han possat tota la bona voluntat que tenien.

Sortint d’aquest poblet ja hem anat cap a Maria, on ahir ens vem trobar un estranger que ens va dir que tenia un lodge i que feia dinars, així que… Cap allà hem anat, al Buco Beach Lodge. Ens ha rebut molt rebé, i ens ha ensenyat fins i tot les habitacions que tenien dos llits de matrimoni, aire condicionat o ventilador i bany que estava molt bé, el preu per dues persones era de 750 php.

A més, hi tenen una petita platja, al costat d’uns manglars, on hem aprofitat per banyar-nos una miqueta i pendre una cerveseta (aquest cop no massa freda).

Ja que era l’hora de dinar, doncs… Hem dinat allí, i la veritat és que estava tot boníssim!! Hem menjat els espaguettis i també un croque madam. Ahhh i de postre…. Uns batuts de cafè uns i de mango jo… Que estaven per xupar-se els dits.

Per acabar el dia en moto, hem volgut tornar a la platjeta que vem estar ahir, per fer l’última capbussada i pendre una mica el solet. Avui estava una mica més bruta, però prenent el sol s’estava força bé.

Cap a quarts de cinc ja hem començat a tornar per a que no se’ns fes de nit, i la veritat és que hem fet bé. Ja que quan no faltava molt per arribar, la moto del Javi, ha decidit que no volia funcionar més i per tant uns han hagut de tirar cap a l’hotel per dir-ho, i el Javi i jo ens hem quedat esperant ja que evidentment, no cabíem els cinc en dues motos.

Així que en una estona, han vingut la Montse i el Mario a buscar-nos, amb la dona de la pensió que s’ha quedat amb la moto i nosaltres ja hem anat cap a la pensió.

Allà, una dutxeta ràpida i cap al Royal Clift Resort a sopar (bàsicament, perquè en el nostre hotel només podríem sopar hamburgueses i patates i perquè tots el divendres a la nit hi ha concert, així que… Preferim tranquil.litat).

Que bé hem sopat, tots els plats que hem demanat estaven boníssims, i a sobre bastant abundants, clar que avui ens ha sortit una mica més car, però…. És l’últim dia que estem els cinc junts, així que…. Un dia és un dia.

Al tornar a l’hotel el concert havia començat amb molta presència de públic, nosaltres només hem pres una cerveseta i….. A intentar dormir amb aquesta música!!!


2 comentaris

Dia 12: Descobrint Siquijor en moto

Aquesta nit hem dormit molt bé. Amb els cossos i esperits descansats, esmorzem a la guesthouse on dormim, que tot i que està bé pel preu que paguem, no ens acaba de convencer del tot.

L’esmorzar no és massa bò, així que demà probarem lloc nou, però avui toca moto i en tenim 3 d’automàtiques aparcades a l’entrada, que per 300 php cadascuna podrem aprofitar-les tot el dia. El Javi fa la seva iniciació motera, i amb quatre consells i la seva innegable perícia, en un parell de rectes ja ho té dominat.

Hem decidit fer la carretera que voreja l’illa i anar parant on ens plagui, de moment parem als 10 minuts de començar i ens aixopluguem sota una caseta perquè no para de ploure. Una horeta sense parar, i el cel negre negre, comença a aclarir.

Motos en marxa i posem rumb cap a Lazy on intentarem veure les waterfalls que hi ha a prop… Aquí els indicadors no abunden, i ens les passem, les decidim deixar per demà i degustant uns paissatges de pel.lícula, arribem al petit mercat de Maria, on parem a fer una ullada i comprem unes cuixes de pollastre fregides que estan per rexuparse els dits…..

Amb el cuquet de la gana una mica més amagat, fem parada a la Salagdoong Beach, on paguem 100 php per entrar a la platjeta més maca i neta que hem trobat a la illa, que està ubicada en una zona on es poden fer barbacoes i hi ha restaurant. Uns banyets, i molt de sol que pica amb ganes, i pitgem l’accelerador per anar a Larena, l’únic lloc de la illa, on sembla que es poden treure diners de caixer.

Amb les carteres plenes, busquem lloc per dinar, però no trobem res que ens complagui, i seguim fins a Siquijor on teniem vistos un parell de llocs on podiem menjar alguna cosa entaulats. Prop del bank de Siquijor trobem un buffet on dinem alguna cosa, menjar per autòctons i baratet, posa també que hi ha wifi, però deu ser de 56k perquè sembla que vagi amb corda…. tot i així podem veure que a l’Eva i a mí ens han avançat el vol a Hong Kong un dia, però per sort no ens trastoca massa els plans.

Ara si, ben dinats, seguim fent carretera buscant Paliton Beach on fer una última capbuçada abans de tornar. A la illa, no hi ha massa benzineres grans, i pots comprar benzina en paradetes a la carretera que t’omplen el dipòsit amb ampolles de coca-cola plenes de carburant. Per fer la volta sencera a la illa, hem necessitat més o menys d’uns 3 litres de benzina de la verda…..és que també n’hi ha una de vermella però no sé quina diferència hi ha…..

Paliton Beach, no és una platja com esperavem, si no que només trobem resorts i casetes que l’amaguen, així que anem a un d’ells, el Danish Lagoon a fer una cerveseta, veure la platja, i aprofitem per fer una ullada a les habitacions. Espectaculars si que ho son, i ara no hi tenen a ningú, però els preus sens escapen, la més barateta uns 2400 php, i a més la platja amb marea baixa no fa bona pinta…..això si, el mango shake que s’ha pres l’Eva tenia una pinta…

Ja cap a les 18, que es fa fosc, tornem cap al C’zars place, deixem les motos i acordem amb la noia que ho porta, i que hi està tot el dia, que demà també agafarem motos. Aquesta noia és un encant!!!!!!

Piscineta,dutxa, aftersun a dojo, roba neta…..això és un dir….i sopar hamburgueses i patates fregides, que no tenen res més, i a més no son cap delicatessen, i a fer petar la xarradeta abans d’anar a dormir, que avui serà més aviat que tard perquè tots estem baldats i fem uns ullets….

BONA NIT!!!!!!!


2 comentaris

Dia 11: Vida tranquila a Siquijor

Ens hem despertat a Siquijor i hem esmorzat al mateix hotel. Abans de marxar hem anat a buscar un banc i a esbrinar com anar a San Juan, epoble on ens volem quedar aquests dies.

En el banc no hem pogut treure diners, només per targetes d’aquí, que per les nostres hauria de ser a Larena, però hem decidit que ja hi aniríem demà. Tot i així hem passejat una mica pel poble, i hem anat a parar al moll, on tots els conductors de tricicles han vingut al “acecho”, però nosaltres primer hem volgut averiguar els horaris de sortida de l’illa i després tot i que estaven molt pesats, hem negociat amb un que ens ha portat primer al guesthouse que estavem a recollir les motxilles i després cap a San Juan, això si, en aquesta illa ens pujen tots cinc amb motxilles en un tricicle, increible però cert.

Al arribar a Sant Juan, hem vist que eren festes i estava tot guarnit. Allà li hem demanat al conductor que ens portes a Lorna’s Place, però ha resultat que sembla que es va cremar, així que hem hagut de buscar un altre lloc, i hem acabat al C’zars place, on les habitacions estan prou bé i el millor de tot, té piscina! I la noia que atén és encantadora.

Amb les motxilles a les habitacions, hem sortit a recòrrer una mica el poble, i hem pogut observar que les platges en temporada alta segurament són molt més maques, però en aquesta època estan plenes d’algues 😦

Després d’una bona passejada i veure que no ens banyaríem a la platja, hem parat en un racó on tenien muntada com una festa on evidentment hi havia un karaoke. Allà, una mica apartats, hem pres unes cerveses i unes patates i hem estat observant als locals. Evidentment, ells també s’han fixat en nosaltres i s’han volgut fotografiar amb nosaltres.

Després d’una estona ja hem tornat cap al hotel on la piscina ens ha cridat per fer-nos un bon banyet, i quan hem volgut menjar alguna coseta resulta que no hi havia ningú que pogués cuinar, així que hem sortit a buscar algun lloc on menjar alguna cosa.

Prop de l’hotel hem trobat un resort on hem pogut dinar-berenar, la veritat és que molt bé tot i que ha trigat una mica, i com ja era tard, fins i tot hem pogut veure una mica de posta de sol.

Sortint hem passejat una mica i hem anat a parar al Royal Clift Resort i hem entrat a veure les habitacions i el lloc realment val la pena, i tenien habitacions per 700 php.

De tornada a l’hotel el Javi i la Montse s’han banyat i hem descansat una mica, i descarregat fotos abans d’anar a dormir.


1 comentari

Dia 10 : Cap a Siquijor

Últim dia a la selva, i avui m’he despertat amb l’esquena baldada perquè els llits del Nuts Huts, no son els més comòdes en els que dormit…Així que cap a les 8 ja estem tots en peu i sense despertador, un esmorzar ben complet, i a fer una mica d’exploració per la vorera del riu amb la intenció de trobar un bon lloc on banyar-nos.

Després de una infructuosa expedició riu amunt abortada per la densa vegetació, tornem a un petit moll de fusta des d’on pensavem podriem tenir un contacte satisfactori amb l’aigua….però amb l’Eva ja al riu, la Montse remullant-se a uns graons de fusta, el Javi va voler fer un doble carpat amb tirabuixó, al qual li vam donar molt bona puntuació, però que va acabar amb una ferida al peu que ens va portar a l’habitació a fer una petita cura. Per sort res greu i no haurem d’amputar jejeje….

Amb les motxilles a punt, deixem les habitacions i comenecem l’ascensió per l’escala de l’infern fins el camp base, també anomenat restaurant, on fem temps llegint, jugant al rumikub, i on acabem dinant sense mesura un variat de diferents plats, acompanyats d’una gran quantitat de patates i pà d’all.

Cap a les 3 deixem el Nuts Huts, ens despedim del Juancho un llangardaix d’enormes proporcions dels que habiten per la zona, i fem el camí de tornada cap a la carretera molt contents, ja que ens ha encantat el lloc.

El conductor de la Van ens espera, puntual com sempre, i ens porta cap a Taglibaran, una ciutat que ens ha semblat caòtica i no ens ha agradat gens el poc que hem vist, però de d’on hem d’agafar el ferry d’Ocean Jet de les 17:45, que per 800 php més alguna que altre tassa ens portarà a Siquijor. Per aconseguir pujar al ferry ha sigut laboriós, primer treure els bitllets amb la cua corresponent, després el cheking sense maletes, una mica estrany, després una altra cua per pagar una tasa de 11 php, i finalment el control de seguretat de motxilles, i una nova tasa de 50 php per equipatge pesant…..

Ja a dins, un grup d’invidents tocant la guitarra ens deixa al.lucinats i fa que la espera no sigui gens tediosa. Tres hores després, i amb la pitjor pel.licula de la història pel mig, “el último padrino”, arribem a Siquijor, on ens espera la tranquilitat….

Això fins que arribem a la sortida, on un grup de conductors ens aborden insistentment. Com sempre no els fem cas, fins que perduts perquè no tenim mapa de la zona, un ens n’ensenya un, i ens diu el nom d’un hostel que sortia a la Lonely, així que com ja era força tard en pugem els cinc al mateix tricicle i cap al Swiss star guesthouse, on podem aconseguir una habitació per dormir tots juntets per 1260 php. A més, com hi ha restaurant, i tot i que el servei no és el millor que hem trobat, fem unes pizzes i a dormir que demà serà un altre dia.


8 comentaris

Dia 9: Fent el turista per Bohol

Tot i estar en un lloc idílic, no podíem venir a Bohol i no veure la seva part més turística, així que ahir vem trucar al mateix conductor que ens va portar al Nuts Huts, per fer la ruta turística amb ell.

Tot i així abans de marxar fem un bon esmorzar, per recuperar-nos dels 122 esglaons que hi ha de la zona de l’allotjament al restaurant, i preparar-nos pels 155 esglaons fins al camí que amb 10 minuts ens portarà a la carretera.

Abans de les 9, el nostre conductor ja està super puntual esperant-nos i així ens encaminem cap a la nostra primera parada, les Chocolate Hills, una serie de turons molt arrodonits que en época seca al estar marrons semblen xocolata. Ara no es veu marró, però si que és un paisatge molt xulo on hi fet mooooltes fotografies.

La següent parada ha sigut al Butterfly Garden, un jardí amb tot tipus de papallones que podies veure perfectament, ja que estaven mig en llibertat, és a dir, en un entorn amb xarxes per a que no marxin, però podent volar. La visita ha estat bé, tot i que suposo que si haguéssim anat nosaltres per lliure amb una moto, no crec que hi haguéssim anat.

La tercera parada ha sigut per veure els Tarsiers, que al igual que les papallones, estaven en un entorn de mig llibertat, i a cada lloc que n’hi havia un hi havia algú que t’ho indicava. El Tarsier és un mico autòcton de l’illa, i és dels més petits del món, podríem dir que més o menys té el tamany d’una rata, ara, això si, amb uns ulls molt grans.

D’aquí ja hem anat a Loboc, on hem fet la super turistada, hem anat a dinar a un vaixell que navegava pel riu, la broma costa 300 php per persona i a sobre et fan pagar 100 php més per persona, de taxes.

El dinar no estava malament, ha sigut tipus buffett i amb una beguda inclosa. El que passa, és que hem arribat tant d’hora que hem acabat de dinar que encara no havia sortit el vaixell.

Pensàvem que no s’ompliria i al final anàvem plens. I així ja hem arrencat, a través del riu hem anat baixant amb música amenintzant i disfrutant de les vistes.

A mig camí hem fet una parada ja que hi havia tot de filipins i filipines fent dances suposo que autòctones.

Al arribar una mica més abaix del Nuts Huts, hem girat cua per tornar al punt d’origen. On en un bar hem pres un cafè i hem aprofitat que hi havia wifi.

Al arribar al Nuts Huts que no devien ser ni les 4, hem aprofitat per dutxar-nos i passant la tarda descansant, descarregant fotos, llegint, jugant…. I finalment sopant.


1 comentari

Dia 8: De Puerto Princesa a la selva de Bohol

Dia de trasllats, que comença cap a les 8, esmorzant en un Dunkin Donuts de l’avinguda Rizal que ens havia fet gracia. Els cafeteros no s’havien tret el mono, així que vam rematar la dosi de cafeina en el Itoys al mateix carrer Rizal, un lloc molt ben posadet i amb una terrassa interior, on vam fer un cafetonet i un trocet de pastís de pastanaga que estava força bò, encara que no tant com el de la Montse…..

Amb les maletes recollides, parem un parell de tricicles direcció aeroport, i amb la lliçó apresa de no pagar més de 8 php per persona en trajectes dins de la ciutat en horari diürn.

Facturem motxilles i esperem tranquilament en el miniaeroport. Trajecte d’1 hora i 10 minuts, i arribem puntuals a l’aeroport de Cebú. Recollim l’equipatge ràpid sense problemes, i agafem un parell de taxis dels blancs que son els que porten taxímetre fins al port de Cebú. Amb el trànsit, que Cebú té 4 molls, i que uns dels taxistes sembla que es passa de llest, ens separem en 2 grups, i passa una estoneta fins que ens aconseguim retrobar al Pier 4 per agafar el ferry d’Oceanjet que surt cap a Bohol a les 15:30. El preu 520 php per persona, més 50 per portar equipatge pesant……aquí no parem de pagar…..

Un parell d’horetes a primera fila i amb una calor i moviment dificils d’aguantar per arribar a Taglibaran, però per sort es pot sortir a una zona on et toca la brisa marina i no es nota tant el moviment del vaixell.

Només recuperar les motxilles i sortir del port, ens aborden una horda de conductors que tots parlant alhora intenten aconseguir la seva presa. Ens convenç un que diu que és del Nuts Huts, el lloc on volem dormir i que es troba en mig de la selva a uns 45 minuts de Taglibaran, que és la població on ens ha deixat el ferry.

El conductor ens cobra 900 php per el viatge en la Van i ens deixa en mig de la carretera, on ja s’ha fet ben fosc i ens indica que hem de caminar uns 20 minuts per un camí no massa ben senyalitzat camp endins. Després de dubtes i debats d’orientació, finalment arribem a la recepció del hostel, on ens indiquen que hi ha habitacions des de 400 a 1200 php. A l’habitació compartida no hi queda lloc per tots, així que agafem un parell d’habitacions de 2, per 600 php, i una individual per 400 php, que son les més baratetes i que tenen els seus corresponents llits amb mosquitera i banys compartits.

Així que baixem les interminables escales que porten fins les cabanyes al costat del riu, una dutxa per intentar deixar de suar, roba neta, i un altre vegada cap al restaurant escales amunt a tornar a suar de mala manera.

El soparet deliciós, amb la tranquilitat que dona estar en mig de la selva rodejats de llangardaixos molt crescudets, que ens acompanyen la sobretaula.

Així que amb la panxa ben plena d’espaguetis de mida XXL, anem a dormir resguardadets sota la mosquitera esperant que no tinguem cap visita nocturna…..i gaudint de la primera nit al paradís….


4 comentaris

Dia 7: Visita a una de les 7 meravelles naturals del món

No podíem marxar de Palawan i més concretament de Puerto Princesa, sense visitar una de les 7 meravelles naturals del món, tenint-ho tant aprop. Així, després que ahir ja vem aconseguir els permisos i contractada l’excursió, avui ja tocava poder-ho disfrutar.

A les 10 ens venien a buscar per anar amb Van cap a Sabang, no sé si ès que ja ens estem acostumant a les vans, o que avui només han sigut dues horetes i anàvem menys a la van, però no se’ns ha fet gens pesat.

Amb una parada entremig, a les 12 ja érem a Sabang, un poble de platja molt maco, que no ens hagués importat quedar-nos. Només arribar ens han portat directes a menjar, aquest cop en un petit buffet on hem menjat prou bé.

Un cop dinats, gairebé enseguida hem anat cap al port, a fer les gestions necessàries per poder agafar una bangka fins a l’entrada al “Underground River”

Allà hem hagut de pagar 40 php de tases cada un i hem tingut uns deu minutets per veure uns llangardaixos enormes i també algun mico.

L’entrada al Riu Subterrani (diuen que és el més llarg navegable), és un entorn molt maco on es barregen les aigües del riu amb les del mar en una platja preciosa (on no ens hem pogut banyar 😦 ).

Quan ha arribat el nostre torn, hem pogut en una barqueta, tot equipats amb casc i jaqueta salvavides, i la Montse que anava davant, ha sigut l’encarregada de portar la llum.

La navegació és a rem i durant 1,5 km que és el que es permet a nivell turístic. Durant aquest trajecte, hem pogut anar veient diferents formacions de les estlactites i estalacmites, com la verge maria, la sagrada familia, l’espelma, els bolets, el blat de moro… Realment és molt impressionant la cova que hi ha allí dins. A més a més, també es poden veure milers de ratpenats a la part superior de la cova.

Que hi hagin tants ratpenats fa que tot l’entorn faci una olor bastant forta als seus excrements, però que recorda a l’olor de l’oli de sèsam.

Un cop acabada la visita ja hem tornat cap a les bangkes per tornar a Sabang, però amb la mala sort que durants el trajecte se’ns ha posat a ploure bastant fort i ens hem mullat bastant.

La tornada a Puerto Princesa no se’ns ha fet gens pesada, i al arribar-hi ens hem dutxat per anar amb un tricicle cap al port. On ens han deixat (port comercial), estava molt desangelat i no sabíem molt bé on ens havíem ficat, però al caminar una mica, enseguida hem arribat a un passeig marítim d’allò més animat.

Després d’una passejada, hem decidit fer unes cervesetes en un dels “xiringuitos” que hi havia, i l’hem encertat de ple, ja que la noia era encantadora, i a més hem menjat super bé i a molt bon preu. Llàstima que sigui l’últim dia, sino ben segur que hi tornaríem!!

Per acabar el dia, hem anat a un bar prop de la pensió a pendre alguna cosa i conectar-nos a internet, ja que a la pensió el blog ens estava donant problemes.