28 d’octubre

Avui intentaré fer un post no massa llarg, que el dia no ha donat per massa cosa diferent a altres ja explicats, i així acontentar en part, les veus crítiques cap a la llargària dels nostre escrits diaris… ☺

De puntetes hem baixat les escales del hotel quan falta res per tocar les cinc. Despertem al noi que dorm al costat de la porta, i signem el checkout. Els tricicles pintats de negre i groc, dormen encara al carrer. Un que circula, i se’ns para a davant. Li fem posar el taxímetre, previ un petit intent de no fer-ho sense massa convicció, i ja estem en marxa. Els carrers solitaris, despullats sense gent ni soroll, et fan pensar en una ciutat diferent. L’estació és la mateixa d’ahir, perquè hem d’agafar un metro o tren cap a la estació Victòria. El conductor però, ens deixa en un lloc diferent a la entrada principal de la estació, i no aconseguim situar les taquilles per comprar bitllet ràpidament. Prèviament mentre ens situem, veiem que passa un tren per l’andana que creiem correcte pels nostre interessos, i pugem sense bitllets juntament amb uns quants indis, que cedeixen el pas a les nostre motxilles. El tren va a un terç d’ocupació, així que anem asseguts i sols fins al final de la línia on baixem.

Busquem i trobem. El tren que ens ha de portar a Goa, ja és a l’andana. Alguna cosa per menjar que comprem a l’estació, i ocupem les nostres lliteres superiors amb alguna motxilla. Per la finestra, els corbs es barallen per algunes deixalles entre via i via. Algunes persones sembla que fan vida a l’estació, i ara que son quasi bé les set comencen el dia.

A les set puntual surt el tren quasi buit, i nosaltres pugem cap al nostre tercer pis, on dormirem esperem una part del viatge, ja que avui torna a ser tot el trajecte de dia.

Somiant passem cinc de les tretze hores de trajecte, i la resta llegint i xerrant. “La voz dormida”, de Dulce Chacon, que ens va regalar la Montse en petit format de viatge, i que el deixarem amagat en algun punt del viatge, marcat amb una “X” en un mapa, perquè el passi a recollir, quan pugui… ens fa companyia fins a les vuit de la nit. Hora en que arribem a la estació de Margaon. Estació principal, i que queda al mig de la “provincia” de Goa.

La sortida ens sorprèn, ens encanta i fa intuir que aquí ens hi trobarem a gust. Un seients a l’andana són un motiu de sorpresa perquè fins ara no n’havíem vist. I el més sorprenent és que sortim per la porta, i ningú se’ns apropa a dir-no res. Epssss que passa aquí??? A la dreta, separat de l’edifici un cartell de taxis prepagats. Aquí tenim la resposta, així que ens apropem i preguntem. Unes tres centres rupies per anar a Benaulim el poblet on volem passar mínim, un parell de dies. Perfecte, perquè tot i que el preu potser és alt, no hem de regatejar, i sabem que tothom paga el mateix…

Hem escollit aquesta població per començar a conèixer aquesta zona, perquè es troba a prop de la estació on arribem, i pel que sembla és una zona tranquil·la, lluny de Palolem al sud, o Anjuna al nord, on pel que ens han dit, són zones de molta marxa nocturna.

Vint minuts, i ja arribem al poble. El carrer principal ple de botiguetes i restaurants. Algunes guesthouses on preguntem per dormir, però estan plenes. Una finalment té habitacions, però són massa cares. Podríem fer una nit perquè ja és tard, però decidim seguir buscant, i una dona apareix del no res, i ens ofereix una habitació per 800 rúpies que ens agrada, és com un minipiset. El lloc es diu Annie’s laundry, i a més del servei de bugaderia tenen tres o quatre habitacions de diferents preus. La nostra la més bàsica, però que està força be, i on ens hi quedarem al menys un parell de nits….