12 i 13 de gener

Sembla ser que quan el My ens va dir que no podíem marxar tant aviat, va ser perquè ell ja tenia en ment moltes coses que volia fer amb nosaltres, i crec que si encara ens haguéssim quedat dies, més n’hauríem fet, moltes més.

Una d’elles era anar a Mui Ne, i pel que hem esbrinat, ell hagués volgut anar-hi almenys un parell de nits, però com no teníem més temps, n’ha sigut només una. Ara aquests dos dies han sigut fantàstics passant-los en família, i podent visitar una de les coses que volíem veure.

El trajecte a Mui Ne és d’unes cinc hores des de Saigon, de camí hem fet una parada on la Thuy sobretot, ens ha alimentat de valent, amb fruita i amb una mena de torta feta amb arròs fregit (tipus krispis) que estava boníssima. El millor d’anar amb ells és que estem provant moltes coses que segurament si haguéssim anat sols no ho hauríem fet.

Com havíem sortit de Saigon a les 7:30 del matí, doncs cap a les 12 passades ja érem al ressort on hem deixat les coses a l’habitació i a dinar!!! El dinar l’hem fet en el mateix ressort, ja que és una mica tard. Després, una estoneta de descans, i cap a la piscina, tot i que el temps no acaba d’acompanyar.

Cap a les 5 han picat a la porta, la família al sencer que passa a buscar-nos per anar a unes dunes de sorra que hi ha a tocar del poble, però que per anar-hi millor fer-ho en vehicle. El paisatge deliciós, a gaudir-lo perquè realment és espectacular, ja que per una banda tens el mar i per l’altre dunes immenses, sembla que estiguis enmig del desert.

Evidentment, ens hem endinsat a les dunes. Allí primer hem estat fent fotos, i després el Mario amb els nens ha estat fent una mica l’animal, sobretot tirant-se amb un cartró i anant a parar a la base, el “Boy” primer no volia però finalment també s’hi ha animat.

Cansats per l’esforç però contents hem tornat cap al taxi per anar a sopar alguna cosa (bé, més que alguna cosa, que ja sabeu que amb el My em sembla que ens estem engreixant però gaudint a tope del menjar), i al lloc que ens han portat no se ni com explicar-ho!!!

Es diu “Dejavu”, i a part de que el lloc està molt ben posat i és d’aquells llocs on t’hi sents a gust, tenen a un home filipí de mida “extralarge” tocant música en directe, guitarra en mà i veu d’aquelles que calen fons. Gallina de “piel”, la sensació és realment genial!!

L’àpat esplèndid com tots, però aquest sense estar-se de res. Gambes, crustacis i vinets per fer passar la gana i l’estona a un nivell de satisfacció superlatiu. Ja acabem mentre el mestre i mestressa del restaurant ens passen a saludar, i podem fer una mínima conversa.

De tornada toca fer-ho caminant. Al menys el primer tros perquè el ressort està força lluny, i després de fer una bona caminada entre botigues, bars i restaurants, decidim agafar un taxi pels sis. Un d’aquests que hi ha per aquí, on en vehicles familiars i llargs, s’hi poden encabir set persones i el conductor aprofitant al màxim el cotxe. Adéu família, bona nit i que dormiu bé!!!!

L’endemà, aixecar-se aviat. Esmorzar tipus bufet, i ens trobem tots ja al menjador. El dia s’arregla, el solet que va agafant força, i ve de gust fer una mica de platgeta o piscina. L’aigua de la piscina una mica freda, però després de banyar-nos-hi una estoneta, decidim que ha arribat l’hora d’anar a jugar amb les onades, i amb els nens, o els nens amb nosaltres, que de vegades no se sap qui és qui.

Baixem quatre escales i allà l’aigua. Venedores de fruita, de massatges, i lloguer de motos aquàtiques. Una d’elles ens deixa sospesar el pal amb on fa balança sobre les seves espatlles, i penjant carrega dos cistells plens de fruites tropicals. Com pesa això!!!! I aquesta petita senyora ho porta amunt i vall tot el dia?? Crec que li haurem de compra una mica de fruita per alleugerir la seva càrrega…

Després el mar, les onades i els nens que ens reclamen per jugar. Més el “boy” que la My Van, que no acaba de decidir-se a posar-hi els peus, embotida en el seu vestit de bany rosa de princesa. Ho passem d’allò més be, fent-lo saltar cap amunt, i ell encantat en vol una i una altra. Nosaltres ja estem cansats, que ens fem grans, i descansem una estoneta. Després, un últim bany de piscina, i cap al dutxa que tocarà fer el check-out.

Dinar al restaurant, i l’autobús que ja arriba. Ens ubiquem als nostres seients, i iniciem tornada. Alguna aturada més que s’aprofita per comprar fruita i entreteniments gastronòmics pel viatge, i sense adonar-nos ja estem entrant pels carrers de la nostre benvolguda Saigon.

Últim dia sencer, i arribem cap a les sis a casa. I que ens espera allà, si no el cel culinari que ens ofereix la Lien cada vegada que te l’oportunitat. I d’aquest últim sopar, l’últim per terres vietnamites, no en podíem esperar menys, i com sempre millora expectatives i ens sorprèn quan penses que ja ho tens tot vist. Un barrejat de porc i ous ben petitets, tot amb una salsa deliciosa. Potser es converteix en un dels nostres plats preferits. Deliciós, res més a dir. De postres, fruita. De la que ens agrada i trobarem a faltar, i per rematar-la un iogurt casolà, que després de la cara de satisfacció que vam posar el primer dia al tastar-lo, no falta després de cada àpat.

Sobretaula, i toca anar a fer-se les motxilles i preparar-les perquè puguin passar el controls aeroportuaris, ja que només en facturarem una. Uns jocs amb les criatures que crec que se n’adonen que demà ja no hi serem per aquí. I nosaltres, també ho sabem, i quan hi pensem, un nus a l’estomac de tristesa que puja i baixa, produint una sensació que no volem tenir. Així que millor no pensar-hi, més riures, i més jocs. Ens acompanya el Mimi, el pelutx de la MyVan present a tots el jocs, i li fan companyia dos altres pelutxs amb noms recent adquirits. Eva i Mario, es diuen. Esperem que el conservi, i que se’n recordi quan creixi, perquè nosaltres segur que no ens oblidarem, ni d’aquests dies, ni d’aquesta gent, que amb els seus actes i actituds ens han calat ben fons.

Bona nit família, demà serà un dia dur, però serà un pas més del camí, i per això haurem d’estar molt feliços.